Pàgina inicial 
espacio
espacio

Fins a quin punt la facilitat o dificultat de desplaçar-te per anar a estudiar, a la feina, a visitar els amics, et condiciona la forma de viure?

 

 

 

 

 

 

La forma de moure’ns, el mode de transport que utilitzem per anar a la feina, a estudiar, la freqüència en que viatgem lluny de casa, si ho fem sols, o en grup, diu molt sobre cóm ens relacionem els uns amb els altres, sobre la forma de viure de cadascú. Ens movem massa, i ens hauríem de moure menys? Ens movem massa poc? Ens haurem de deixar de mouren's? Ens hem de continuar movent, però d’una altra manera? Els joves i adolescents reben més informació i es comuniquen molt més que els seus pares i professors, però es mouen també més que ells? Diguem quant i cóm et mous, i et diré qui ets!

La mobilitat de persones i mercaderies, d’energia, d’informació, depèn de l'economia, i de la tecnologia disponible, i al mateix temps els condiciona: sense mobilitat i comunicació, no hi pot haver desenvolupament, ni es pot generar coneixement. D’altra banda, però, l’energia que necessiten els transports actualment s’aconsegueix majoritàriament amb combustibles fòssils, generant bona part de les emissions de CO2 relacionades amb l’escalfament del planeta.

Actualment vivim en un moment de transició tecnològica, ple d’incerteses i d’oportunitats, i molts futuròlegs, experts de totes les disciplines, visionaris o gurus, han especulat sobre els futurs que ens esperen a trenta o quaranta anys, definint escenaris, més o menys optimistes o pessimistes, probables o improbables, convenients o inconvenients. Però els escenaris són eines de reflexió prospectiva, i tots són interessants: només cal que siguin coherents internament, que imaginin móns possibles.

     
    » La ciutat de les dues velocitats  
22
 
espacio

Es pot imaginar el futur científicament?

» Consulta l’opinió de futuròlegs i gurus

Per imaginar el futur, sinó científicament al menys d'una forma sistemàtica, i racional, es convenient utilitzar una metodologia basada en escenaris:

Els escenaris són visions de futur, però també de l'evolució des de la situació actual, al llarg del temps.

Es construeixen de forma tant qualitativa (com a relat que integra tot allò que és important de ser dit) com quantitativa (utilitzant models de previsió científica, de la demografia, l'economia, la mobilitat...) per preveure algunes tendències claus.

La construcció d'escenaris alternatius contrastats ens permet identificar i anar més enllà d'estereotips, de projectar en el futur els nostres prejudicis d'avui.

L’aspecte fonamental de qualsevol escenari es la seva coherència interna: la versemblança d'un escenari depén de la seva coherència. No cal que sigui probable, però per ser rellevant, ha de ser possible.

Poden definir-se tant escenaris prospectius (especulacions del futur) com escenaris normatius (visions del futur que haurien de ser).

Podem preveure mirant endavant (forecast), preveient qué passaria en el futur si les tendències actuals no canviessin (escenari tendencial, o base, o de referència) o imaginar el futur que volem (escenari normatiu) i preveure anant enrere, d'una forma retrospectiva fins arribar al moment actual, les accions i les circumstàncies que el podrien fer possible (backcast).

Més que del futur, hauríem de parlar, doncs, dels futurs possibles, dels futuribles... com deia Bernard de Jouvenel, un dels primers prospectivistes europees. Si bé a França i a la resta d'Europa els estudis prospectius són freqüents, a Espanya i Catalunya són més escassos (l'Institut Europeu de la Mediterrània va fer el primer estudi prospectiu amb Hugues de Jouvenel "Catalunya 2010", a principis dels anys noranta, posteriorment el Departament de la Presidència elaborà "Catalunya 2020", l'any 2003,...).

22
 
espacio

5 passos

Per experimentar: Es pot imaginar el futur científicament? Visions de 4 escenaris extrems | Crea els teus propis escenaris de futur

Per llegir: Diguem com et mous i et dire qui ets! | Com serà Europa al 2050? Tendències de futur | 2005-2050: un període en transició | Visions sobre l'impacte social de la tecnologia | Quin impacte ambiental té el transport | Què opines dels futurs que profetitzen els gurus? | Per què ens hauriem de creure els resultats dels simuladors?

22
 
espacio
   Generalitat de Catalunya      Fundació Ersilia

Aquest recurs està basat en el projecte Transvisions, desenvolupat per Tetraplan (Copenhaguen), Mcrit (Barcelona), ISIS (Roma) and Leeds University (Leeds) al 2008 - 2009 per la DGTREN de la Comissió Europea. Podeu veure el darrer informe sobre el futur del transport a Europa: http://ec.europa.eu/transport/publications/doc/2009_future_of_transport_en.pdf


22

Més informació: info@ersilia.org