Pàgina inicial
Per què ens hauriem de creure els resultats dels simuladors?
espacio
espacio

Ens podem creure els resultats sense conèixer la formulació exacta del simulador?

  • La formulació del model no es pot fer pública encara perquè en aquests moments la Comissió Europea l'està emprant i validant com a eina d'anàlisi interna a través del Joint Research Center. Per tant, no ens l'hauríem de creure, perquè sense conèixer la formulació del model no podem sabem com calcula els resultats, i no el podríem admetre com científic.

  • Però tot i no conèixer la seva formulació matemàtica, els pots fer servir tu mateix! Pots calcular un gran nombre escenaris diferents (hem escollit 25 variables, amb 9 valors opcionals per cadascuna, entre els escenaris extrems, cosa que representa 3.814.697.265.625 de combinacions, uns 4 bilions d'escenaris!). La credibilitat del model bé donada per aquest fet: pots fer-lo servir lliurement i pots comparar els resultats tu mateix, analitzant la seva coherència.

  • Amb el desenvolupament dels ordinadors i de les tècniques de simulació, ha sorgit un debat molt interessant en el camp de les matemàtiques i la modelització: necessitem sempre demostrar la veritat d'una afirmació matemàtica (d'un teorema) en general, analíticament, o podem acceptar com a mètode de validació efectuar un nombre pràcticament infinit de simulacions i comprovar que en tots els casos l'afirmació és compleix?

En tot cas, recordeu que tot model científic és una simplificació d'una realitat molt més complexa. Més que endevinar el futur, els models s'han d'entendre com a eines que ens ajuden a pensar racionalment, a reflexionar, a discutir entre nosaltres amb coneixement de causa, i a prendre les millors decisions possibles tenint en compte els seus impactes futurs. Però les decisions que més ens afecten les hem de prendre finalment les persones, no pas els ordinadors o el models!

22
 
espacio

Durant el 2008 un grup d'empreses i universitats europees van tenir l’encàrrec de la DGTREN de la Comissió Europea de dur a terme un estudi prospectiu per tal d'avaluar fins a quin punt canvis tecnològics o canvis en els valors socials i hàbits de mobilitat podien contribuir a assolir l’objectiu de reduir fins al 50% les emissions de CO2 degudes al transport el 2050.

L’objectiu de l'estudi era explorar tres incerteses fonamentals per el futur d’Europa des del 2005 fins al 2050:

  1. Continuarà creixent la mobilitat de persones i mercaderies?
  2. Continuarà el sector del transport generant emissions de CO2 i provocant impactes ambientals creixents?
  3. Quines polítiques poden ser més eficaces en la reducció emissions del CO2?

Per ajudar a respondre aquestes preguntes estratègiques es va utilitzar una metodologia d'anàlisi basada en escenaris.

Els escenaris es van construir de forma tant qualitativa (com a relat que integra tot allò que és important de ser dit) com deforma quantitativa (utilitzant models de previsió científica, de la demografia, l'economia, la tecnologia...) per preveure algunes tendències claus, especialment en relació a la mobilitat de persones i mercaderies, i garantir la consistència cièntifca de la part qualitativa de l’estudi.

Entre tots els escenaris, se'n definiren quatre anomenats "extrems" per tal d'ajudar a situar els marges de versemblança dels futuribles a imaginar: Induced mobility (que podriem traduir lliurement per "Ens movem més"), Decoupled mobility (o "Ens movem en grup"), Reduced mobility ("Ens movem a prop", o "Ens movem menys") i Constrained mobility ("No ens podem moure", o "No ens deixen moure"). Aquests escenaris es van descriure com convinacions particulars de tres variables fonamentals: la població (quantes persones viuran a Europa?), l'economia (quin nivell de renda o riquesa?) i la tecnologia (quines millores d'eficiència i productivitat generarà la tecnologia?). Naturalment, hi hauria molts escenaris intermedis, més o menys versamblants, més o menys convenients, que podrien explorar-se.

Per validar i aprofundir en els escenaris MCRIT S.L. (Barcelona) va desenvolupar un model de simulació.

Descarrega el informe de l'estudi (en anglès).

22
 
espacio

5 passos

Per experimentar: Es pot imaginar el futur científicament? Visions de 4 escenaris extrems | Crea els teus propis escenaris de futur

Per llegir: Diguem com et mous i et dire qui ets! | Com serà Europa al 2050? Tendències de futur | 2005-2050: un període en transició | Visions sobre l'impacte social de la tecnologia | Quin impacte ambiental té el transport | Què opines dels futurs que profetitzen els gurus? | Per què ens hauriem de creure els resultats dels simuladors?

22
 
espacio
   Generalitat de Catalunya      Fundació Ersilia

Aquest recurs està basat en el projecte Transvisions, desenvolupat per Tetraplan (Copenhaguen), Mcrit (Barcelona), ISIS (Roma) and Leeds University (Leeds) al 2008 - 2009 per la DGTREN de la Comissió Europea. Podeu veure el darrer informe sobre el futur del transport a Europa: http://ec.europa.eu/transport/publications/doc/2009_future_of_transport_en.pdf


22

Més informació: info@ersilia.org