Impacte ambiental del transport a Espanya
Les emissions de CO2 provinents dels turismes han crescut a Espanya gairebé un 80% entre 1990 i 2005 (veure gràfic). Aquesta xifra és superior al creixement de les emissions totals de GEI (que se situa en un 53% durant el mateix període), i està molt per sobre del límit del 15% d'augment al qual Espanya es va comprometre en el marc del Protocol de Kyoto.
|
Aquest augment s'explica en gran part pel creixement registrat de la mobilitat en turisme, que ha augmentat gairebé un 90% durant el període considerat. Ha tingut lloc, així, un cert guany d'eficiència, però en tot cas aquest ha estat insuficient per delimitar el creixement de les emissions de CO2 i situar-los en nivells propers als fixats pel Protocol de Kyoto.
Aquesta evolució de les emissions de CO2 ha fet que la participació dels turismes en les emissions totals de CO2 equivalent a Espanya augmentés significativament.
Com s'observa en la taula següent, el transport per carretera va representar l'any 2005 al voltant del 22% de les emissions totals de GEI; al seu torn, els turismes van representar I'11,4 punts d'aquest total, la qual cosa suposa que el volum de les seves emissions de CO2 va ser equivalent al de l'agricultura (11 %) i clarament inferior al de l'energia (27%) o al de la indústria (16%). |
Emissions de equivalent del transport per carretera 2005 (en % del total) |
Turismes |
11,4% |
Motocicletes |
0,2% |
Vehicles càrrega lleugera |
2,8% |
Vehicles càrrega pesant |
7,3% |
Total |
21,7% |
|
Font: Julio
Lumbreras et al, “Metodología para la cuantificación de medidas de reducción de emisiones de contaminantes atmosféricos en el transporte por carretera”.
Bibliografia: Font: RACC (2009) Automòbil i medi ambient. Quan ser verd surt a compte: l'hora del consumidor i de la tecnologia
Impacte ambiental del transport urbà
A Catalunya un 11% de les emissions del CO2 degudes al transport responen a desplaçaments urbans. A nivell europeu, s’estima que aquest valor es redueix lleugerament, fins a representar al voltant del 9-10%.
Considerant consums directes i indirectes, en l’àmbit urbà és el vehicle privat el causant de la gran part de les emissions de CO2, amb un valor del 85%. El 15% restant es distribueix entre els diferents modes de transport públic col·lectiu, sent el transport motoritzat qui té associat el 8% dels consums.
A l’àmbit català, el Decret 152/2007, d’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, té l’objectiu d’establir les mesures necessàries per prevenir i reduir l’emissió de diòxid de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a les 10 micres. Algunes de les actuacions més conegudes són la de gestionar la velocitat de circulació o l’ambientalització dels vehicles pesants vinculats a les prestacions de serveis públics. |