Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


Desenvolupament pas a pas

 

Preparació

1. Amb algunes setmanes d’antelació a l’activitat demaneu als participants que seleccionin i guardin les xarxes que contenen fruita, patates, cebes, alls i altres productes de consum domèstic. Si no en teniu prou, podeu demanar que us les guardin al supermercat, i en últim terme podeu trobar xarxes amb malles de diferents mides a les ferreteries. També els podeu demanar als participants que portin els llegums secs de la llista o altres de mides similars.

    

2. «Materials de pesca»

Xarxes: s’hauran de retallar fent rectangles de 15 a 20 cm de llarg per 10 d’ample aproximadament. El nombre de xarxes necessàries depèn del nombre de participants. La relació ha de ser d’una xarxa per cada tres persones.

Barques: 1 full de paper per cada participant.

 

20_1 

3. «Oceà» i «bancs de peixos»

L’oceà serà un recipient prou gros que us permeti barrejar els 5 kg de llegums. Després repartiu la barreja en quantitats iguals en 4 capses de sabates. Aquestes capses seran els bancs de peixos. 


 

Desenvolupament de l'activitat
 

1. Demaneu als participants que defineixin quina espècie de peix representarà cada tipus de gra. Els peixos poden ser els que siguin més comuns a la vostra regió. Suggerim, per exemple, alguns de molt comuns a la conca mediterrània:

•les faves - rap

•les mongetes grosses - lluç

•els cigrons - llobarro

•els grans de moresc - sardina

•les llenties petites - joell

Podreu fer entre tots un cartell on es relacionin de manera ben visible els grans amb els peixos. Pengeu-lo en un lloc on pugui ser vist per tothom.

    

2. Dividiu els participants en quatre grups i demaneu a cada grup que agafi un banc de peixos (capsa de sabates amb els llegums).

    

3. Pregunteu-los com es poden pescar aquests peixos, com els pescarien o si han vist mai alguna persona pescant; si es pot pescar una gran quantitat de peixos només amb un canya de pescar i com es pot pescar un gran nombre de peixos d’un sol cop; i, finalment, quines són les tècniques que s’utilitzen actualment per pescar. Després d’una discussió general sobre les diferents maneres de pescar, els participants faran una sessió de pesca simulada en la qual utilitzaran les xarxes.

A continuació hi ha quatre propostes, cada una referida a un aspecte de la problemàtica de la pesca. Si no les podeu fer totes quatre, trieu les que més us interessin.

    

4. Tècniques de pesca comercial

Distribuïu els «materials de pesca» entre els grups, començant per la xarxa més grossa, i demaneu-los que pesquin passant la seva xarxa, només un cop, per l’extensió del banc de peixos. Ells representaran les persones que pesquen comercialment i només ho podran fer amb una mà, tal com indica la figura.

    

20_2

5. Un cop hagin «pescat», han d’abocar el «peix» a la seva barca, fer el recompte dels peixos capturats segons els tipus que tinguin i registrar-ho tot en una taula com la que teniu a la documentació necessària . Repetiu la «pesca» 2 o 3 cops. A continuació, els participants poden tornar a pescar, però aquesta vegada ho podran fer amb les dues mans.    

 

20_3
  

6. Han de pescar diverses vegades (entre 2 i 3 cops), seguint el mateix procediment que en el cas anterior. Discutiu els resultats.

    

7. Els participants, probablement, hauran tingut més èxit amb la tècnica de pesca amb les dues mans. Relacioneu aquest fet amb una millora tecnològica. L’ús de les dues mans, en comptes d’una, pot representar el canvi de les barques tradicionals que pesquen tirant les xarxes pels bous d’arrossegament.

Pel que fa a les espècies capturades, probablement els «peixos grossos» com el rap i el lluç han estat els més capturats, mentre que la sardina i el joell (llenties i grans d’arròs) normalment s’escapaven entre els forats. Demaneu-los que diguin el què podrien fer per capturar més peix i comenteu les possibles opcions.

    

8. Diferents xarxes

Es tracta de provar totes les mides de xarxes tres cops, utilitzant els procediments de pesca ja descrits als punts 4, 5 i 6.

Dos grups faran la pesca amb només una mà i els altres dos pescaran amb totes dues. Les capses dels bancs de peixos han de ser plenes. Podeu començar per distribuir entre els grups les xarxes més grosses (de 2 cm de malla) i seguir progressivament fins a les més fines.

Després de fer servir les xarxes grosses no torneu a omplir els bancs de peixos; continueu pescant amb les altres xarxes més petites. Cada vegada que es pesca es fa el recompte dels peixos capturats i es tabulen les dades.

Feu una posada en comú dels resultats comentant què passa quan es pesca amb els diferents tipus de xarxes:

• és bo deixar que els peixos petits passin pels forats de la xarxa? Per què?

• què pot passar si es pesca tot el peix d’un «banc de peixos»?

• quines xarxes s’haurien d’utilitzar per conservar el peix dels mars? Per què?

Podeu elaborar un gràfic de barres per visualitzar les proporcions entre els nombres de peixos que s’han capturat utilitzant les diferents tècniques i xarxes.

    

9. Fora de talla

Considereu ara que tots els llegums secs són peixos d’una mateixa espècie i que no se’n pot pescar cap amb dimensions inferiors a la talla mínima (que correspondrà als cigrons). Si pesquen qualsevol peix més petit els costarà un punt. Es pot crear un Servei d’Inspecció de les activitats de pesca i establir que tindran només 10 segons per desempallegar-se de tots els peixos petits després de cada captura. A dos o més dels participants els anomeneu oficialment «equip d’inspecció».

    

10. Els pescadors han d’utilitzar una de les xarxes fines (de 5 i 3 mm) i fer una captura. A continuació han de buidar la xarxa i tornar els peixos petits al mar, d’un a un. Després dels 10 segons, han de parar i els inspectors fan el recompte del peix petit que quedi i multen els pescadors amb un punt per cada peix fora de talla que els hi han trobat.

    

11. Comenteu entre tots:

– Les implicacions biològiques: s’ha de pescar el peix petit? Se l’ha de tornar al mar? Per què?

– Les implicacions econòmiques: es poden permetre els pescadors tornar tot el peix petit al mar? Quines són les seves opcions? Què passa si en capturen massa?

 

12. Feu-los repetir el procés amb una de les xarxes més grosses. Té algun avantatge deixar escapar el peix petit en lloc d’haver de tornar-lo manualment al mar?

Plantegeu com els dofins i les tortugues marines són capturats amb freqüència per aquestes xarxes més grosses. Per als dofins i les tortugues el problema és l’invers al del peix petit: són massa grans per poder-se escapar.

 

20_4
  

13. Sobrepesca

Sabent que la proporció de pesca que permet a les poblacions de peixos restablir-se és del 30 al 40%, podeu proposar als nois i noies que realitzin el següent exercici per equips:

– Un cop la capsa de sabates sigui plena de llegums, cal que l’anivellin sacsejant-la suaument. Que marquin el nivell dels grans a l’interior de la capsa, amb retolador blau. A continuació han de buidar la capsa, dividir per tres l’alçària entre el fons de la capsa i la línia blava, marcant la línia corresponent a 2/3 amb retolador vermell. Després tornaran a omplir la capsa.

    

14. Pescaran 5 cops, cada un dels quals correspon a un any. Poden fer servir diferents xarxes i diferents tècniques, a elecció de cada grup.

– Cal anotar cada vegada la quantitat de peix pescat, el tipus de xarxa i la tècnica utilitzada. Es pot fer en un quadre general a la pissarra, de manera que sigui possible comparar els resultats dels diferents equips amb un cop d’ull.

– Cada vegada que es «pesca», cal verificar si s’ha passat o no la línia vermella (nivell crític).

– Si no l’han passada, podran tornar tots els peixos un altre cop a la capsa (banc de peix).

– En el cas que l’hagin passada, l’equip d’inspecció penalitzarà els pescadors amb un torn sense jugar i confiscació de les xarxes fines. En el torn següent podran tornar a omplir la capsa i pescar.

En acabar cal comparar la quantitat total de peix obtinguda per cada grup. Discutiu els resultats.


Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


 
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: de 10 a 16 anys
Durada Durada: 60 minuts
Grup Grup: fins a 30/40 participants
Materials Materials: xarxes amb trames de diferents mides: 20 mm, 15 mm, 10 mm, 5 mm, 3 mm (4 de cada), una caixa mitjana, 4 capses de sabates, 1 kg de faves, 1 kg de mongetes, 1 kg de cigrons, 1 kg de gra de moresc, 1 kg de llenties petites, paper i llapis
Documentació necessària: Taula recompte
Documentació addicional: Informació peixos
 Espai: interior
matèries Matèries: ciències naturals, matemàtiques
conceptes claus Conceptes clau: explotació de recursos del mar, pesca, freqüència/abundància d’espècies, taxa de creixement, taxa d’explotació, tecnologia, limitació de recursos
Altres conceptes Altres conceptes: mar, fauna marina, espècie, població, ecosistema marí, recursos renovables/no renovables, conservació dels recursos biològics, organismes internacionals, legislació, control
Procediments i valors Procediments i valors: observació, anàlisi, classificació, comparació, càlcul, interpretació de dades, establiment de relacions causa-efecte, consideració de tendències, simulació, expressió gràfica, oral i escrita, treball en grup; constància, reflexió