Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


Desenvolupament pas a pas

 

Preparació


1. Es necessita una sala on hi hagi diverses taules de treball per poder realitzar l’activitat còmodament, amb espai suficient per a cada participant.

    

2. Faran falta llaminadures de quatre mides prou diferents entre elles perquè es puguin distingir fàcilment al primer cop d’ull. Les mides poden oscil·lar entre la dels anissos com la més petita i la dels confits com la més grossa, amb dues més d’intermèdies. Les quatre mides de llepolies representaran respectivament les plantes, els herbívors, els carnívors de primer nivell i els carnívors de segon nivell o depredadors. Procureu que a cada grup hi hagi llaminadures de colors diferents que representen les diverses espècies d’un mateix nivell. És important que les dimensions es distingeixin a simple vista per tal d’observar amb facilitat la diferència de quantitat d’individus a cada nivell.

    

3. Prepareu quatre pots buits i enganxeu una llaminadura de cada tipus a la part exterior de cada pot que servirà per identificar-ne el contingut. Poseu-hi també una etiqueta amb la inscripció «éssers vius perjudicats».

    

4. Per calcular la quantitat de llaminadures que fan falta agafeu la plantilla de la piràmide tròfica que trobareu a la documentació necessària. Ompliu la superfície de cada rectangle amb les llaminadures corresponents posant-les una al costat de l’altra damunt de la plantilla i sense apilar-les. Lògicament, al nivell de les plantes li correspondrà la quantitat més gran de llaminadures, ja que són les de mida més petita i el rectangle és el més gran de la piràmide. Un cop calculades les unitats, prepareu tants grups de llaminadures per a cada nivell com participants realitzin l’activitat.

    

5. Necessitareu una safateta rectangular o quadrada per participant, que pot ser de cartró (de pastisseria, per exemple) o de pòrex (les que es fan servir per envasar certs aliments). Trieu-les d’una mida adequada a la superfície que heu calculat que ocuparan les llaminadures. També us podeu fer les safatetes amb fulls de paper o cartolines doblegant-ne simplement les vores i fixant els angles amb cinta adhesiva. És important que la seva superfície quedi totalment recoberta pel conjunt de llaminadures dels 4 nivells tròfics.

    

6. Retalleu dues o tres cartolines de diferents colors en tires de 3 cm d’ample: serviran per representar les «intervencions» que posteriorment realitzaran els participants a les parcel·les.


 

Desenvolupament de l'activitat

 

1. Situeu els participants asseguts còmodament davant les seves taules i de cara al director del joc procurant-los paper i llapis a l’abast.

    

2. Comenteu-los que a continuació faran un exercici de visualització: hauran de romandre amb els ulls tancats i deixar volar lliurement la imaginació a partir de les consignes que els donareu. Plantegeu-los que cada un d’ells és propietari absolut d’una petita finca situada en un paratge natural d’esplèndida bellesa, amb una vegetació frondosa, en la qual destaquen una bona quantitat d’arbres on fan niu tot d’ocells multicolors, i una espessa capa d’herba que recobreix el terra. Mig amagats a l’herba s’hi entreveuen alguns dels habitants més corrents de la zona: petits rosegadors, herbívors i algun altre depredador a l’aguait de les seves preses. Concediu uns minuts als participants perquè puguin visualitzar la imatge que cada u hagi creat de la seva parcel·la i demaneu-los que intentin retenir aquesta imatge a la seva ment.

    

3. Però la seva bona sort no s’acaba aquí. Ara s’han d’imaginar que tenen la possibilitat d’arranjar la parcel·la al seu aire, posant i traient tot el que desitgin fins a convertir el terreny en un lloc que sigui del tot del seu gust i que tingui tot el que creguin necessari per considerar-la el seu «petit paradís». És important que el director del joc no restringeixi la imaginació dels participants mentre suggereixen intervencions per a la seva parcel·la. L’única limitació és l’espai, els límits físics de les parcel·les, que no són pas infinites. Suggeriu-los que recordin si algun familiar o conegut té una parcel·la que ells hagin vist i que els pugui servir de referència per imaginar les dimensions.

    

4. Demaneu-los que anotin en un paper on figuri el seu nom les transformacions que realitzarien, com si escrivissin la «carta dels desigs», concretant al màxim. Per exemple: construirien una casa gran que ocupés tota la superfície edificable possible, col·locarien un observatori d’ocells, tallarien la meitat dels arbres per vendre’n la fusta, construirien una casa petita amb una piscina i uns gronxadors al jardí, etc.

    

5. Recolliu les cartes dels desigs comprovant que totes portin el nom del seu autor.

    

6. A continuació comenteu-los que seria molt agradable que tots poguéssim contemplar les parcel·les que cada un d’ells ha imaginat. Com que és molt difícil convertir-les en realitat, proposeu-los l’alternativa següent: podran mostrar la idea d’una parcel·la bonica i atractiva, amb tots els éssers vius que l’habiten, representant-la per mitjà d’una safateta de llaminadures. Comenteu-los que representaran en primer lloc aquella parcel·la natural que havien imaginat d’entrada, i després podran representar el seu «petit paradís», amb tots els elements que ells hi han afegit. Ajudats pel dibuix de la piràmide tròfica, explicareu que per poder representar els éssers vius que habiten les parcel·les, s’han de mantenir unes proporcions: no podem posar un únic exemplar de cada tipus d’animal perquè no seria una bona representació d’un ecosistema funcional, no s’assemblaria gens a la realitat. Per tant, cada participant tindrà un nombre concret de llaminadures que representaran proporcionalment els diferents éssers vius de cada nivell tròfic i que seran suficients per cobrir la safata de la seva parcel·la. A cada nivell de la piràmide li correspondrà una mida de llepolia. Els éssers vius del primer nivell són els productors, arbres, herbes i arbusts i seran representats per les llaminadures més petites (anissos o similars, que siguin petitons perquè n’hi càpiguen molts). La mida següent representarà els animals herbívors i la que vingui darrere els animals carnívors de primer nivell. Les llaminadures de mida més gran representaran els animals depredadors (carnívors de segon nivell).

    

7. Repartiu a cada participant una safata que representarà la seva parcel·la i comenteu-los que han de distribuir les llaminadures (els éssers vius) que els donareu de la manera que vulguin a la seva parcel·la, però sense apilar-los. Poden identificar les llaminadures de cada nivell tròfic amb animals i plantes reals: els diferents colors serviran per diferenciar les espècies. Per exemple, els anissos verds representen alzines, els grocs representen roures, els confits blancs seran guineus i els roses toixons, etc. És important aclarir abans de repartir les llaminadures que mentre duri l’activitat «ningú no es pot menjar a ningú», les «xuxes» estan comptades! (Advertiu-los que el «festí» el celebrareu després). Doneu-los les llepolies i concediu-los uns minuts per organitzar la seva parcel·la, procureu que no sigui un període gaire llarg per evitar temptacions.

    

8. Mentrestant, el director del joc, amb les tires de cartolina de 3 cm d’ample, ha de preparar els «impactes» causats per les intervencions que ells havien “desitjat” anteriorment. La dimensió dels impactes serà indicativa. Heu de valorar les intervencions màximes i mínimes plantejades pels participants i fer equivalències proporcionals. Per simplificar podeu preveure 3 tipus d’impacte tallant les tires de cartolina en trossos de diferent longitud. Per exemple:

– 1 cm de llarg per a intervencions “lleugeres” (gronxador, caminet, tanques, portes, observatori per a animals, etc.)

– 3 cm de llarg per a intervencions “mitjanes” (cabana, berenador, quadra de cavall, etc.)

– 5 cm de llarg per a intervencions “fortes” (casa, xalet, camp de tennis, piscina, etc.)

Prepareu tants trossos de cartolina com calguin perquè tots els participants puguin fer realitat els desigs expressats en les seves cartes.

    

9. Anuncieu als participants que a continuació podran fer a les seves parcel·les les transformacions que desitgen. Repartiu a cada jugador la seva «carta dels desigs», i comenteu-los que per representar els desigs els donareu peces de cartolina de diferents mides. Quan les tinguin han de realitzar el «projecte de transformació», que consistirà en la col·locació de cartolines en el lloc de la parcel·la que creguin més convenient segons el que representin. Només han de col·locar-les damunt de les llaminadures. Per agilitar el repartiment de cartolines, ho podeu fer de manera comunitària convocant els participants en veu alta en funció de les transformacions. Per exemple, anuncieu a tots els propietaris que es vulguin construir una casa gran a la seva parcel·la que s’atansin a la taula del director, on rebran la cartolina corresponent. Repetiu l’operació fins que tots tinguin les peces i puguin realitzar el seu «projecte» col·locant-les a la seva parcel·la.

    

10. Un cop projectades, haurà arribat el moment de contractar un «tècnic» perquè dugui a terme les intervencions a les parcel·les. Els participants canviaran la seva funció i passaran de propietaris a tècnics, però a la parcel·la d’un altre. Hauran de canviar de lloc i situar-se davant de qualsevol altra parcel·la que no sigui la seva.

    

11. Equipeu els «tècnics» amb paper i llapis i anuncieu-los que la seva funció consisteix a:

fer un informe anotant quants éssers vius resulten perjudicats en cada intervenció de la parcel·la, comptabilitzant-los segons els nivells de la piràmide tròfica. Aniran aixecant d’una a una les peces de cartolina i comptant les llaminadures que queden a sota. Per exemple: una casa afecta 15 productors, 7 herbívors, 3 carnívors i 1 depredador

substituir en cada intervenció les llaminadures per cartolines. A les parcel·les s’hi quedaran les «intervencions desitjades» (cases, piscines, etc.) i les llaminadures s’hauran de posar en els pots preparats amb les etiquetes dels «éssers vius afectats», cada tipus en el seu pot corresponent.

Per decidir quants éssers vius resulten afectats en cada intervenció és important que els tècnics tinguin clar que, malgrat que la cartolina només cobreix parcialment una llaminadura, han de considerar-la com a «ésser viu afectat» i enviar-la al pot corresponent. No té sentit conservar mig arbre o mig mussol o mig senglar.

    

12. Quan els tècnics hagin realitzat totes les intervencions demaneu-los que deixin els seus informes al costat de la parcel·la intervinguda, i que tornin a col·locar-se novament cada u davant de la seva pròpia parcel·la i que n’observin el resultat final. Hauran de fer un recompte de les llaminadures que queden a la parcel·la.

    

13. Demaneu-los que agafin les safatetes i els informes dels tècnics i que es reuneixin seient còmodament en cercle per menjar-se les llaminadures que han quedat a les seves parcel·les mentre es comenten les incidències.

Al final, què hi havia a la seva parcel·la, «xuxes» o cartolines? Feu un repàs en veu alta del nombre de llaminadures que tenia cada u al final. El qui en tenia més, quin tipus d’intervencions havia fet? I el qui en tenia menys?

– Com s’han sentit quan han vist que perdien caramels? Com creuen que quedarien les seves parcel·les en la realitat si perdessin la quantitat d’éssers vius que representen les llaminadures? Què consideren que poden perdre ells si es destrueixen 500 hectàrees de selva amazònica?

– Com han quedat els pots dels «éssers vius afectats», plens o buits? Què els passa en realitat als éssers vius afectats quan es realitzen grans intervencions com ara urbanitzacions, autovies, etc., en un bosc?

– Consideren que pot ser possible fer intervencions en un bosc sense alterar de manera irreversible les seves condicions de vida? Per exemple, carreteres que minimitzen l’impacte ajustant-se de la millor manera possible al relleu del lloc, que tinguin passos subterranis per permetre el pas dels animals d’un costat a l’altre, etc.

– Quins serveis ens ofereix un bosc en el qual no s’hagi intervingut negativament? (manté la humitat, evita l’erosió, regula la temperatura, etc.). Té això alguna influència en la nostra vida quotidiana?

– Quins altres beneficis econòmics ens proporciona un bosc (fusta, recol·lecció de fruits i bolets, etc.)?

– Els agradava l’aspecte que tenien les seves parcel·les plenes de llaminadures? Creuen que aporta algun benefici personal, alguna satisfacció contemplar un bonic paisatge? Ho han sentit alguna vegada?

    

14. Assenyalant els pots dels «éssers vius afectats», feu notar la quantitat de llaminadures que no s’han pogut menjar perquè les han perdudes en modificar les seves parcel·les: haurien perdut la mateixa proporció d’éssers vius (sense possibilitat de recuperar-los) si la seva parcel·la hagués estat real. Per concloure, el director del joc decidirà, a discreció, si reparteix les llaminadures o les reserva per a una altra ocasió (compte amb els empatxos!).


Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


 
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: de 10 a 14 anys
Durada Durada: una sessió de 60 minuts o dues de 30
Grup Grup: de 20 a 40 participants
Materials Materials: una còpia de la piràmide tròfica, una safateta de cartró per participant, quatre pots grans, llaminadures de quatre mides, tires de cartolina, tisores, paper i llapis
Documentació necessària: Piràmide tròfica
Documentació addicional:
Espai: interior
matèries Matèries: ciències naturals i socials
conceptes claus Conceptes clau: espai, dependència del medi, fauna, vegetació, xarxes tròfiques, bosc, paisatge, intervenció humana en el medi, ocupació del territori, impacte sobre el medi, artificialització
Altres conceptes Altres conceptes: condicions per a la vida, éssers vius, hàbitat, productor, consumidor, herbívor, carnívor, omnívor, conservació dels recursos, desforestació, sentiments
Procediments i valors Procediments i valors: anàlisi, identificació de símbols, càlcul, establiment de relacions causa-efecte i entre elements, modelització, argumentació, generalització, valoració, evocació, manifestació de sentiments, creació, apreciació, participació