Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


 

Informació


Els elements naturals: l’aire, l’aigua, el clima, les roques, el sòl, la vegetació i la fauna, integrats amb les seves complexes relacions en els ecosistemes que constitueixen un paisatge, ens informen sobre els usos idonis de l’espai: conreus, ramaderia, indústria, comerç, oci, turisme, etc. La planificació del territori ha de considerar atentament les seves característiques i proposar usos adequats a les seves capacitats, que respectin la seva funcionalitat i harmonia. Després, la gestió ha de fer realitat, dia a dia, la visió projectada.

  

Al llarg de la història l’espècie humana ha deixat sentir la seva influència en el paisatge de moltes maneres; així, avui no hi ha amb prou feines sobre la terra cap paisatge rigorosament intacte. De manera especial hem generat dos tipus d’ecosistemes essencialment vinculats a la nostra activitat: els ecosistemes productius (agrícoles i ramaders) i els ecosistemes artificials de tipus urbà o industrial. Totes aquestes intervencions han tingut un caràcter molt distint en les diferents èpoques.

  

En el nostre sistema de vida actual els ecosistemes artificials s’estan estenent com una taca d’oli en el territori i estiren els seus tentacles (autopistes, gasoducte, línies elèctriques, magatzems, abocadors, etc.) fins a racons recòndits. En aquest procés, els paisatges rurals i naturals s’enduen la pitjor part en perdre progressivament la seva qualitat sota l’artifici. I el que és més trist és que aquesta desfiguració es podria evitar, ja que sol ser el resultat de la manca de planificació, de la desídia de la gestió i dels mals hàbits en l’execució de les realitzacions. Per contra, avui es dóna el cas que moltes ciutats duen a terme una reconversió en el sentit d’ordenar i millorar els nuclis històrics i els barris perifèrics i de procurar una relació de més qualitat amb l’entorn proper. La dicotomia que presenta el camp com a «bo» i la ciutat com a «dolenta» és simplista i enganyosa. La gran diferència rau entre fer les coses bé o fer-les malament, entre col·locar els sistemes artificials entenent el territori o sense entendre’l. Tal com exposa l’ecòleg Odum, és preferible ordenar un paisatge compartimentant el territori en ecosistemes diversos, ben interrelacionats entre ells, que no pas banalitzar la totalitat del paisatge amb un «ecosistema de compromís» destinat a satisfer usos múltiples. En el primer cas, es pot aconseguir alhora la distribució harmoniosa de les activitats humanes i la preservació dels espais naturals lliures encara de la seva influència directa. En el segon, la pressió humana es difon per tot el territori i les transformacions desfiguren la totalitat del paisatge.


Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments

 
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: a partir de 10 anys
Durada Durada: de 50 a 60 minuts
Grup Grup: de 20 a 40 participants
Materials Materials: còpies de les làmines proposades, cinta adhesiva o xinxetes, tisores, cola, paper i llapis
Documentació necessària: Paisatge A, Paisatge B
Documentació addicional:
Espai: interior
matèries Matèries: ciències naturals i socials
conceptes claus Conceptes clau: paisatge, tipus de paisatge, intervenció humana en el medi, infraestructures, artificialització, ocupació, conservació i ordenació del territori
Altres conceptes Altres conceptes: espai, anàlisi d’impacte, restauració d’ecosistemes, conservació de recursos biològics, ús sostenible de recursos
Procediments i valors Procediments i valors: observació, anàlisi, descripció, identificació de semblances i diferències, classificació, interpretació de plànols, formulació d’hipòtesis, establiment de relacions causa-efecte, argumentació, valoració, verificació, expressió oral, treball en grup, esperit crític; reflexió, rigor