Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


Desenvolupament pas a pas

 

Preparació

    Per a un grup de 20 participants

    1. Feu quatre còpies de cada una de les dues làmines grans que hi ha a la documentació necessària (paisatge A i paisatge B). Si és possible, acoloriu-les. A les còpies no hi ha d’haver el nom.


    2. Agafeu 2 jocs de còpies i dividiu cada làmina en sis parts iguals i retalleu-les: manteniu els sis fragments de cada una junts en un pilonet; separeu els dos pilonets que pertanyen al paisatge «A» i els dos que pertanyen al «B».

        

    3. A la sala on realitzeu l’activitat diferencieu quatre zones separades entre elles. A cada zona poseu a punt taules i cadires, paper, llapis i cola d’enganxar per tal que els participants puguin distribuir-s’hi per fer l’activitat.

       

      Desenvolupament de l'activitat


      1. Informeu als participants que al llarg de la sessió se’ls plantejarà la possibilitat d’analitzar amb «ull tècnic» un parell de làmines en les quals hi ha dibuixats uns paisatges. Hauran d’estudiar-les primer per separat a fi de comparar-les posteriorment, buscar semblances i diferències entre les dues làmines i decidir amb quin paisatge es quedarien.

          

      2. Dividiu el grup de participants en quatre formant quatre «equips tècnics» que distribuireu per les sales dels espais ja preparats. Advertiu-los que no tots els equips treballaran amb les mateixes làmines i que és important que no les ensenyin fins que no els ho digueu.

          

      3. Seguidament repartiu a cada equip els sis fragments d’una làmina procurant que dos equips treballin amb la làmina A i els altres dos amb la làmina B. Comenteu-los que per raons de transport les làmines han arribat fragmentades; per tant, les peces del paisatge estan desordenades i, com si es tractés d’un trencaclosques, la seva primera tasca consistirà a ordenar-les correctament encolant-les en un full de paper: d’aquesta manera hauran recompost la làmina amb el «paisatge ordenat». Hauran d’observar-lo amb atenció i redactar posteriorment un «informe descriptiu» del paisatge de la seva làmina. Podeu suggerir-los alguns indicadors per pautar la descripció:

      – és el dibuix d’un paisatge de ciutat, camp, bosc, poble, conreus, etc.

      – es distingeix un relleu molt muntanyós, una plana amb turonets, un altiplà, etc.

      – presència d’aigua: el travessa un riu, una riera, hi ha una llacuna, una presa, un embassament, o es veu el mar, etc.

      – és un paisatge natural amb poca o nul·la intervenció humana (només hi ha muntanyes, boscos, etc.)

      – hi ha elements transformats per l’home (carreteres, cases, etc.)

      – hi ha algunes construccions (edificis industrials, cases aïllades, un poble, etc.)

      – no hi ha gaires arbres, n’hi ha molts, n’hi ha alguns... formen un bosc, estan aïllats, són una plantació, etc.

      – es veu poca o molta activitat, per exemple...

      A més de la descripció, tots els grups hauran d’incloure en el seu «informe» la resposta a la pregunta següent:

      – quines sensacions visuals, olfactives, tàctils i sonores els suggereix el paisatge de la seva làmina? Els equips disposaran d’uns deu minuts per fer aquestes tasques.

          

      4. Quan hagi passat aquest temps, demanareu a un portaveu de cada grup que llegeixi en veu alta la descripció que han fet del seu paisatge. És important que cap equip no deixi veure la seva làmina a un altre per mantenir un cert nivell de curiositat. A mesura que siguin llegides, el director anirà numerant-les i col·locant els fulls amb les descripcions en una de les parets de la sala. Un cop penjades les quatre descripcions, feu un breu sondeig d’opinió llançant la pregunta següent als participants: en funció de les descripcions, creuen que totes les làmines analitzades fins ara són iguals, són diferents, s’assemblen? Analitzeu entre tots, de manera breu, els punts comuns i els punts discrepants de les descripcions. Quina hipòtesi sembla més clara: totes són iguals, totes són diferents o només algunes coincideixen?

          

      5. Anuncieu-los que abans de revelar el petit misteri cada equip haurà d’analitzar la segona làmina del parell que li correspondria i comparar-la amb la primera. El director del joc tindrà preparades les dues còpies de la làmina A i les dues de la làmina B que quedaven sense retallar, i les repartirà, senceres, entre els grups de manera inversa al primer repartiment, de manera que cada grup tindrà el joc de les dues làmines.

          

      6. Un cop tinguin la làmina, l’observaran atentament per veure quin tipus de paisatge mostra. A continuació compararan els paisatges. Per efectuar la comparació entre les làmines proposeu-los «jugar a les diferències», però demaneu-los que en comptes de marcar-les sobre la làmina les escriguin en un paper. Hauran de trobar tres grups de «coses» diferents:

      5 coses que s’observen en la primera làmina, però no en la segona

      5 coses que s’observen en la segona, però no en la primera

      5 coses que hi siguin a totes dues, però amb un aspecte totalment diferent. Anotaran en un paper les diferències que localitzin i en el mateix paper contestaran les preguntes següents:

      – quines sensacions visuals, olfactives, tàctils i sonores els suggereix l’observació del paisatge de la segona làmina?

      – quina de les dues làmines els agrada més? Per què?

      – quina creuen que és la principal diferència entre una i altra làmina?

          

      7. Disposaran de 10-15 minuts per completar tota la informació. A continuació, iniciareu una posada en comú de tots els participants. Per començar, demanareu als representants de cada grup que enganxin la primera làmina que havien recompost sota de la seva descripció, de manera que quedi revelat el misteri (si és que encara n’hi havia) sobre la quantitat de làmines diferents amb què es jugava. Les descripcions també es podrien agrupar per semblança, de dues en dues. Són totes molt semblants? Per què? o Són totes molt diferents? Per què?

      Demaneu als portaveus de cada grup que llegeixin els resultats del «joc de les diferències» de cada grup. El director del joc pot anar anotant-los a la pissarra de manera sistemàtica:

      – coses que només s’observen a la làmina A

      – coses que només s’observen a la làmina B

      – coses que s’observen a les dues làmines, però notablement modificades.

      La freqüència d’aparició dels diferents elements donarà una idea de quins són els que més destaquen o els que es distingeixen amb més facilitat, o si hi ha alguns aspectes que passen desapercebuts.

      Un cop acabada la ronda d’informació comenteu entre tots:

      – en general, quin dibuix ha agradat més? Per què? Creuen que les diferències que han trobat són únicament estètiques? Per què?

      – si tinguessin l’oportunitat de formar part d’algun dels dos paisatges, en quin es posarien? Fent què?

      – si fossin pagesos, els sembla que podrien viure en qualsevol dels dos paisatges? En quin ho farien?

      – si fossin ramaders, els sembla que podrien viure en qualsevol dels dos paisatges? En quin ho farien?

      – si fossin industrials, els sembla que podrien viure en qualsevol dels dos paisatges? En quin ho farien?

      – si fossin peixos de riu, els sembla que podrien viure en qualsevol dels dos paisatges? En quin ho farien?

      – si fossin arbres, els sembla que podrien viure en qualsevol dels dos paisatges? En quin ho farien?

      – Quines eren les diferències més notables entre els dos dibuixos? Coincideix la percepció dels diferents grups? Identifiquen aquests paisatges amb una situació de desenvolupament o bé de deteriorament? Quin paper hi té la percepció que té cada un de nosaltres d’un paisatge, què ens fa veure de manera destacada uns elements o uns altres i per tant pot condicionar-nos a l’hora de descriure’l?

      – Les diferències detectades, són quantitatives o qualitatives?

      – Creuen que és fàcil transformar un d’aquests paisatges en l’altre? I l’altre en l’un?

      – Si imagineu que A hi era «abans» i B «després», què ha passat entre una i altra situació? I si imaginem que B era «abans» i A «després»? Comenteu els processos de deteriorament i de recuperació visibles. Tots els canvis que es produeixen són reversibles? Quins ho són i quins no?

      – A qui els sembla que correspon cuidar el paisatge? Si volguéssim restaurar un paisatge com el de la imatge, què caldria fer i qui ho hauria de fer?

        Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

        Suggeriments


         
        Descarrega l'activitat      
        Edat Edat: a partir de 10 anys
        Durada Durada: de 50 a 60 minuts
        Grup Grup: de 20 a 40 participants
        Materials Materials: còpies de les làmines proposades, cinta adhesiva o xinxetes, tisores, cola, paper i llapis
        Documentació necessària: Paisatge A, Paisatge B
        Documentació addicional:
        Espai: interior
        matèries Matèries: ciències naturals i socials
        conceptes claus Conceptes clau: paisatge, tipus de paisatge, intervenció humana en el medi, infraestructures, artificialització, ocupació, conservació i ordenació del territori
        Altres conceptes Altres conceptes: espai, anàlisi d’impacte, restauració d’ecosistemes, conservació de recursos biològics, ús sostenible de recursos
        Procediments i valors Procediments i valors: observació, anàlisi, descripció, identificació de semblances i diferències, classificació, interpretació de plànols, formulació d’hipòtesis, establiment de relacions causa-efecte, argumentació, valoració, verificació, expressió oral, treball en grup, esperit crític; reflexió, rigor