Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


 

Informació

 

Des del seu remot origen a l’Àfrica, els éssers humans s’han expandit de manera continuada fins a arribar a tots els racons del món, incloent-hi els més inhòspits com l’Antàrtida. Però no es tracta d’un progrés continuat des de les coves: el nostre nombre ha crescut a batzegades, les nostres civilitzacions han florit i han desaparegut, el nostre aspecte i temps de vida mitjana han fluctuat amb el pas del temps. Durant moltes èpoques, la manca d’aliments, les malalties, les alteracions en el clima o les catàstrofes naturals, entre d’altres, han estat factors_limitants que, per una banda, produïen un alt índex de mortalitat entre les poblacions humanes i, per l’altra, provocaven la seva migració a la recerca de llocs més adients per viure. En els anys de més abundància i sense canvis ambientals, epidèmies o guerres, la població creixia fins que s’arribava al límit de la capacitat_de_càrrega de l’ambient i els factors limitants tornaven a reduir-la.

 

Segons una anàlisi minuciosa d’Edward S. Deevey, hi ha hagut tres onades en el creixement del nombre de persones des del seu origen. Cada onada coincideix amb una destacada revolució tècnica: la primera va coincidir amb l’aparició de la manufactura d’eines (fa 1 milió d’anys), la segona amb el desenvolupament i expansió de l’agricultura (10.000 anys enrere) i la tercera amb la revolució científica i industrial (els darrers 300 anys). Totes van possibilitar un període de creixement_exponencial seguit per un altre d’estabilitat. La primera onada va fer arribar el nombre de persones a 5 milions. Durant la segona, la població es va multiplicar per 100, fins a arribar a 500 milions. La tercera, que és l’actual, que ja arriba gairebé a les 7.000 milions de persones.

 

Des de mitjans del segle passat la nostra població s’ha quintuplicat i les projeccions de les Nacions Unides i del Banc Mundial suggereixen que la població mundial sobrepassarà els 9.190 milions de persones el 2050. Cada dia s’afegeixen a la població mundial 116.500 persones, és a dir, 81 persones cada minut.

 

Tanmateix, aquest accelerat creixement de la humanitat no és homogeni. Entre el 1950 i el 2010 la població dels països industrialitzats va créixer en 511.500 persones mentre que la dels no industrialitzats ho va fer en 3.858.000

 

Als països industrialitzats el creixement va ser gradual i no tan accentuat. A Suècia, per exemple, la taxa de creixement no va superar mai el 2% anual (en cap país del Nord no ha superat mai el 4%, la taxa del Japó, que va tenir el creixement més ràpid). El creixement començà a primers del segle XIX (1800), a mesura que la població estava més ben alimentada, augmentaven les mesures d’higiene, milloraven les condicions de vida i disminuïa la mortalitat. Els patrons culturals van anar evolucionant adaptant-se a les noves circumstàncies, de manera que la natalitat també va disminuir. Als països no industrialitzats, en canvi, la mortalitat decreix molt més tard, i ho fa sobretot per efecte dels medicaments. No és un procés progressiu de millor alimentació i condicions de vida. Ha estat una disminució de la mortalitat molt ràpida, no acompanyada dels canvis culturals que propicien una menor natalitat. Aquests països estan experimentant taxes de creixement molt més elevades que no han tingut mai els països del Nord: del 5 al 10%.

 

En condicions de pobresa, els pares tenen més fills per moltes raons. A diferència de les societats riques, els fills aviat són més font d’ingressos que no pas de despeses. A més, en la vellesa són l’única possibilitat de rebre atenció, ja que no existeixen els subsidis. Els pagesos amb poca terra necessiten fills que treballin per altri i portin diners suplementaris; les filles representen ingressos per dot en moltes cultures, i, finalment, sovint els fills són vistos com una de les poques fonts d’alegries i compensacions a la vida.

 

Potser estem assistint a una nova onada de creixement de la població? Segons les dades de 2010, la població mundial, malgrat continuar creixent, no ho fa de forma exponencial. A més a més, la globalització estableix noves pautes de consum que poden fer canviar els paràmetres per calcular la capacitat de càrrega de la terra.

 

Quan ens preguntem quant més pot créixer la humanitat per tal de no superar la capacitat de càrrega de la terra, cal que tinguem molt en compte que, tal com explica R. Margalef, la pressió de la població humana sobre la terra no depèn només de quants som, sinó també del que gasta cadascú. El veritable problema són els recursos que consumim i la contaminació que generem entre tots. Si estudiem el que gastem veurem també una llarga col·lecció d’altres corbes exponencials, similars a la del creixement de la població: per exemple, fertilitzants, energia, diferents metalls. Tot aquest creixement de consum es concentra als països del Nord.

 

Tenim, doncs, una situació de dissimetria total. Una dissimetria que s’expressa amb una part de món que creix en població a un alt ritme, mentre que una altra part de món creix en consum de recursos al mateix ritme alt. Per això les mesures que s’han de prendre no es poden limitar a reduir la fertilitat als països pobres, sinó que cal també reduir l’opulència dels rics.


Podeu trobar més informació a la revista del National Geographic de gener de 2011

I al llibre L'estat del món 2010

 

Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments

 
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: a partir de 14 anys
Durada Durada: de 60 a 80 minuts
Grup Grup: fins a 20 participants
Materials Materials: 151 ampolles d’aigua d’1,5 l, 12 envasos de petit suisse, 3 kg d’arròs, 1 o 2 cabassos, 8 metres de paper d’embalar (d’1 m d’ample com a mínim), una pissarra gran (o més paper d’embalar), guix, cinta adhesiva, 1 retolador permanent, retoladors de colors, 30 gomets d’1 cm de diàmetre de color verd i 40 de color vermell, 1 balança de cuina, calculadores
Documentació necessària: Informació variada, Esdeveniments històrics, Dades
Documentació addicional:
Espai: interior
matèries Matèries: ciències socials, matemàtiques
conceptes claus Conceptes clau: població humana, demografia, creixement demogràfic, desequilibris demogràfics, petjada ecològica
Altres conceptes Altres conceptes: planeta Terra, capacitat de càrrega, escala, complexitat, desenvolupament sostenible, indicadors de desenvolupament, diferències Nord-Sud, estil de vida
Procediments i valors Procediments i valors: anàlisi, comparació, maneig d’informació, càlcul, interpretació de dades, mapes, taules i gràfics, utilització espai/temps, formulació d’hipòtesis, consideració de tendències, deducció, argumentació, expressió gràfica i oral, treball en grup; constància, reflexió, rigor