Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


Desenvolupament pas a pas

 

Preparació

 

Aquesta activitat es basa fonamentalment en l’espectacularitat de les dimensions del creixement exponencial de la població. Així, doncs, no us espanteu per les quantitats de material requerides. No és cap error: necessitareu 151 ampolles buides d’aigua d’1,5 l, una dotzena d’envasos de petit suisse i 3 kg d’arròs, col·locat dins d’un o dos cubells o cabassos; a més, 8 metres de paper d’embalar (d’un metre d’amplada, mínim), una pissarra gran (o bé més paper d’embalar) i una sala espaiosa que es pugui buidar en part. També caldrà guix, cel·lo, 1 retolador permanent, retoladors de colors, 30 gomets (1 cm de diàmetre) de color verd i uns 40 de color vermell. Seran útils una bàscula de cuina i calculadores.
 

La sala i els materials s’han de preparar abans de l’activitat. Suggerim que demaneu la col·laboració dels mateixos participants.

La sala s’ha de dividir en tres parts. Els dos extrems es destinaran a construir un gràfic i fer un mapa del món; la part central serà la zona de reunió i recompte.

Zona del gràfic: Vora una paret heu de deixar lliure una franja de 3 m d’ample com a mínim, al llarg de 5 o 6 metres.

Zona de mapa: Serà l’altre extrem de la sala i ha d’estar lliure per col·locar a terra el paper d’embalar, en dues tires de 4 metres enganxades per un dels costats llargs, de manera que faci 2 x 4 m.

Zona de reunió: Podeu disposar-hi una gran taula i cadires per seure al voltant o bé instal·lar-vos a terra, asseguts en rotllana.

 

Encomaneu a tres grups de voluntaris (de no més de 4 o 5 persones cada un) que facin les tasques següents:

– el grup del mapa el dibuixarà esquemàticament sobre el paper d’embalar de 4 x 2 m, ampliant el mapa quadriculat que trobareu a la documentació necessària (primer cal marcar amb llapis la quadrícula sobre el paper perquè faci de guia)

– el grup del gràfic, amb fulls de paper DIN A-4 i retoladors, farà 10 rètols, cada un d’ells amb una de les dates següents: 1 milió aC, 8000 aC, any zero, 1650 dC, 1850, 1900, 1950, 1970, 1990, 2010 i els enganxarà a terra, vora la paret que té assignada, per ordre i deixant 40-50 cm de distància entre ells

– el grup del material disposarà tot el que es necessita en un racó de la sala que no interfereixi amb les altres zones. S’han de treure les etiquetes de les ampolles; també se’n pot tallar la part de dalt (coll i tap de l’ampolla) perquè siguin apilables i per facilitar el seu ompliment amb els grans d’arròs.


 

Desenvolupament de l'activitat

 

1. Rebeu els participants en aquest escenari i plantegeu-los un repte: fer un ràpid recorregut per la història de la humanitat per analitzar el creixement i la distribució de la població humana, i representar-ho d’una manera original.
 

2. Mostreu-los els àmbits que heu preparat prèviament i informeu-los que en un hi construireu un gran gràfic tridimensional i en un altre un mapa del món.
 

 

Primera part. Un gràfic gegant per ajudar a entendre quants érem i quants som

 

3. Demaneu dos voluntaris i nomeneu-los respectivament «lector» i «registrador». Doneu al lector una còpia dels «esdeveniments històrics» i comenteu que d’aquest full n’aniran extraient les dates i les dades que necessitaran per fer la feina que els encomaneu. El lector llegeix pausadament les dates històriques i el registrador confecciona a la pissarra una taula com la que trobareu a l’apartat de documentació necessària (heu de preveure espai per a tota la graella sencera, encara que de moment només utilitzem les 3 primeres columnes; les altres les omplirem més endavant).
 

4. Expliqueu que ara mirarem de representar aquesta evolució i, atès que se’ns fa molt difícil imaginar grans xifres, buscarem símbols que ens ajudin a afigurar-nos-les. Per començar, imaginarem que un gra d’arròs són 1.000 persones, de manera que farem servir la informació de les dues primeres columnes per representar amb grans d’arròs l’evolució de la població mundial.
 

5. Reuniu tots els participants a l’espai central i poseu al centre de la rotllana els cabassos d’arròs. Per començar, demaneu que comptin grans fins a obtenir la pileta d’arròs que representa la població d’un milió d’anys abans de la nostra era. Perquè no es perdi la col·locaran dins un envàs de petit suisse i marcaran amb retolador permanent, per fora, el nivell on arriba. Tot seguit el petit suisse amb l’arròs es col·locarà al punt corresponent del gràfic, a terra, al costat del rètol de la data.
 

6. Un cop fet això, començaran a comptar l’arròs corresponent als 5 milions de persones de l’any 8000 aC: han de comptar, doncs, 5.000 grans! Probablement s’espantaran força. Suggeriu-los, llavors, que comptin només els grans que caben en un petit suisse i que després facin servir aquest envàs de mesurador. De segur que s’adonaran que ja tenen el volum de 100.000 persones (100 grans) calculat i que el poden utilitzar de barem en lloc de comptar els grans un per un (si no hi pensen, ajudeu-los a veure-ho). Comprovaran que en petit suisse aquell volum hi cap aproximadament 20 vegades, és a dir: un envàs de petit suisse és igual a 2.000 grans, que corresponen a 2.000.000 persones. Així és fàcil veure que necessitaran dos envasos i mig plens per fer els 5 milions de persones. Col·locaran, doncs, al gràfic, al costat del rètol de la data 8000 aC., dos envasos sencers i un altre amb la marca de retolador corresponent.
 

7. Passem a la tercera data considerada (any zero) i haurem de comptar 250.000 grans d’arròs! Fora pànic! Ja sabem que un petit suisse són 2.000 grans. Feu una divisió: són 125 envasos sencers. Quin és el problema? Que no tenim prou petit suisse? Doncs fem servir els envasos de mesuradors i anem omplint ampolles d’aigua buides (talleu el coll de l’ampolla per fer-ho més fàcil). Veureu que en una ampolla d’1,5 l sense coll hi caben 50 envasos de petit suisse plens d’arròs. En aquest cas, doncs, omplireu 2 ampolles i mitja. Un cop calculat, feu que col·loquin les ampolles plenes d’arròs al costat del cartell de la data corresponent, al gràfic (recordeu fer la marca amb retolador permanent a l’ampolla mig plena).

 

Equivalències entre grans d’arròs, envasos de petit suisse, ampolles i nombre de persones

1 gra d’arròs = 1.000 persones

1 envàs de petit suisse ple d’arròs = 2,0 milions de persones

1 ampolla d1,5 l (part cilíndrica) = 50 petit suisse plens d’arròs = 100 milions de persones

 

8. Feu notar als participants que cada ampolla representa 100 milions de persones. Assegureu-vos que tothom comprèn bé les equivalències que fem servir. Podeu anotar-les a la pissarra, per tal que tothom les tingui ben presents.
 

9. A partir d’aquest moment ja no omplirem més ampolles d’arròs, sinó que considerarem que el volum de cada ampolla sencera representa 100 milions de persones. Així doncs, serà fàcil veure que a les dates següents els corresponen respectivament 5, 12, 16, 25, 36, 54 i 68 ampolles. Col·loqueu el nombre d’ampolles que toqui al costat de cada data. Suggerim que les ordeneu en columnes de tres ampolles de base; així en el nombre més alt us quedarà una llargada de columna d’uns 2,6 m aproximats, que és l’espai que heu reservat.
 

10. Hem obtingut un gràfic espectacular! Col·loqueu-vos de manera que tothom pugui veure’l bé i parleu-ne: Quan hem començat a comptar arròs, us pensàveu que arribaríem a aquestes quantitats? Proposeu-los calcular quants quilos d’arròs hauríem necessitat si haguéssim omplert totes les ampolles: peseu 1 quilo d’arròs i veureu que equival a 45,5 petit suisse, és a dir, a 91 milions de persones: dividiu i sorprengueu-vos! Aprofiteu per remarcar les característiques del creixement exponencial. Podeu utilitzar la llegenda de l’inventor dels escacs i l’endevinalla sobre l’estany, que teniu a la documentació necessària.

 

Us pot ser interessant consultar el rellotge mundial que permet visualitzar dades sobre la població mundial a temps real.

 

11. Feu notar, tanmateix, que l’escala del temps no és proporcional, ja que sempre hem deixat uns 50 cm entre una data i l’altra, però els intervals corresponen a un nombre d’anys molt diferent. Poseu el grup davant de la pissarra i demaneu als participants que omplin la columna 4 de la taula: simplement han de fer restes per determinar de quants anys és cada període considerat. Remarqueu que en total, des de la primera fins a l’última data, hem considerat 1.002.010 anys, amb un interval mínim de 20 anys: quina mida hauria de tenir aquest petit interval si volguéssim dibuixar una escala gràfica proporcional que cabés a la nostra pissarra? Segur que us surten dècimes de mil·límetre, impossibles de representar. Podeu proposar als participants dibuixar proporcionalment els últims 2.000 anys i convenir una distància simbòlica per als períodes anteriors. [Per a una pissarra de 2,5 m suggerim que col·loqueu a l’extrem la data 1 milió d’anys, compteu 15 cm, col·loqueu l’any corresponent a 8000 aC, compteu 15 cm més i marqueu l’any zero. A partir d’aquest any comenceu a utilitzar una escala on cada 10 anys corresponen a 1 cm.]
 

12. Fent servir aquesta escala de temps com a eix d’abscisses, podeu representar la corba de creixement de la població a la pissarra i veure com hi ha hagut un procés d’acceleració en els últims segles. Demaneu als participants que omplin ara les columnes 5 i 6 de la taula: fent restes sabran quants habitants s’han afegit al total de la població mundial entre cada dues dates considerades (5a columna), i després fent divisions entre els nombres de la 5a i la 4a columna trobaran l’increment anual mitjà de la població en aquest període (6a columna). Relacioneu aquests nombres amb les taxes de creixement conegudes (3a columna).
 

13. Podeu completar aquesta informació veient quants anys tarda a duplicar-se la població en diferents èpoques: és molt il·lustratiu. Es fàcil de calcular de manera aproximada observant simplement les xifres: entre 1650 i 1850 es duplica en 200 anys, però entre 1950 i 1990 ho fa en menys de 40. A la documentació_necessària trobareu una fórmula senzilla per calcular el temps de duplicació en funció de la taxa de creixement, que podeu utilitzar si ho considereu oportú.

 

Segona part. Un mapa del món per veure com ens hi distribuïm

  

14. Quan el gràfic hagi estat prou analitzat, n’utilitzarem la informació i el material per treballar en el mapa. Agafarem les 54 ampolles que representen la població actual i les distribuirem sobre el mapa per continents, segons les dades que trobareu a l’apartat de documentació necessària, que un dels participants anirà llegint de la primera fila del quadre. Els nombres han estat arrodonits per fer-ho més fàcil. Només haureu d’utilitzar fraccions d’ampolla en el cas d’Àfrica i Amèrica del Nord i Central (podeu dividir una ampolla en 2 meitats iguals amb unes tisores). Oceania es pot representar amb un envàs de petit suisse.
 

15. Un cop distribuïdes les ampolles, podeu representar els percentatges d’aquestes poblacions que viuen en ciutats o en el medi rural. Calculeu-ho aproximadament (arrodonint) i marqueu les ampolles «urbanes» amb un gomet vermell i les «rurals» amb un gomet verd. Si voleu ajustar a fraccions d’ampolla (o de petit suisse) només heu de dividir-les en deu parts i tallar amb tisores les parts proporcionals. També podeu investigar quines són les ciutats més grans del món, on es concentra bona part de la població, fer un cartellet amb el nom de la ciutat i el nombre d’habitants, i localitzar-les sobre el mapa (vegeu els recursos addicionals).

 

Tercera part. Algunes comparacions interessants

  

16. Les activitats anteriors ens han permès veure el creixement i distribució del conjunt de la humanitat, però no ens han dit res sobre l’homogeneïtat o heterogeneïtat d’aquest creixement en diferents indrets. Ara seleccionarem alguns països i, per grups, farem els gràfics corresponents de creixement considerant set diferents moments: 1800, 1870, 1900, 1950, 1970, 1990 i 2010. Anoteu a la pissarra les dades necessàries per fer el gràfic, o feu-ne una còpia per cada grup (taula que trobareu a l’apartat de documentació_necessària de l’evolució de la població). Els gràfics es poden fer amb petit suisse plens d’arròs i dibuixar-los després en dues dimensions (podeu prescindir del comptatge d’arròs si ho preferiu). Per dibuixar-los cal que us poseu d’acord a fer servir la mateixa escala. Uns 15 minuts han de ser suficients per completar els gràfics.
 

17. Compareu els gràfics posant-los uns al costat dels altres. Vegeu com les corbes tenen pendents molt diferents. Ajudeu-los a analitzar el significat d’aquestes diferències. Quins països van créixer més, proporcionalment, entre el 1800 i el 1870? Són països industrialitzats o no industrialitzats? Quins països creixen més en els últims 50 anys? Són països industrialitzats o no industrialitzats? Proposeu que expliquin els seus punts de vista sobre els possibles motius de l’actual creixement demogràfic accelerat als països pobres. Ajudeu-los a interpretar correctament les dades aportant les informacions necessàries. Feu-los adonar que als països industrialitzats la població s’ha anat estabilitzant. Creuen que s’estabilitzarà també als països pobres? Què pot ajudar-hi? I dificultar-ho?
 

18. Debat final. Comenteu que de manera semblant al que passa amb la població, també creixen exponencialment la producció industrial i el consum d’energia, d’aigua, d’aliments, de fertilitzants, de metalls, etc. I més persones també vol dir més deixalles, més residus industrials i més contaminació. Quanta gent creieu que hi cap a la terra? De què pot dependre? Hi té alguna cosa a veure la manera com vivim? Podem relacionar-ho amb el canvi de tendència de creixement de la població que hem vist en les dades de 2010? Com creieu que evolucionarà aquesta nova tendència de creixement de la població mundial?


Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


 
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: a partir de 14 anys
Durada Durada: de 60 a 80 minuts
Grup Grup: fins a 20 participants
Materials Materials: 151 ampolles d’aigua d’1,5 l, 12 envasos de petit suisse, 3 kg d’arròs, 1 o 2 cabassos, 8 metres de paper d’embalar (d’1 m d’ample com a mínim), una pissarra gran (o més paper d’embalar), guix, cinta adhesiva, 1 retolador permanent, retoladors de colors, 30 gomets d’1 cm de diàmetre de color verd i 40 de color vermell, 1 balança de cuina, calculadores
Documentació necessària: Informació variada, Esdeveniments històrics, Dades
Documentació addicional:
Espai: interior
matèries Matèries: ciències socials, matemàtiques
conceptes claus Conceptes clau: població humana, demografia, creixement demogràfic, desequilibris demogràfics, petjada ecològica
Altres conceptes Altres conceptes: planeta Terra, capacitat de càrrega, escala, complexitat, desenvolupament sostenible, indicadors de desenvolupament, diferències Nord-Sud, estil de vida
Procediments i valors Procediments i valors: anàlisi, comparació, maneig d’informació, càlcul, interpretació de dades, mapes, taules i gràfics, utilització espai/temps, formulació d’hipòtesis, consideració de tendències, deducció, argumentació, expressió gràfica i oral, treball en grup; constància, reflexió, rigor