Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


 

Informació

 

«Arquimedes, el físic més gran de l’antiguitat, vivia tranquil a la seva Siracusa natal dedicat a fer investiga­cions i experiments: era tan savi que tots els seus paisans el coneixien i l’admiraven. Un dia van aparèixer a l’horitzó les naus romanes disposades a conquerir la ciutat i tot Sicília. El pànic es va apoderar dels seus habitants, gent pacífica que no sabien com defensar-se. Van recórrer al gran savi i aquest va tenir una idea genial: va fer construir uns enormes miralls parabòlics que concentraren els raigs del sol sobre les naus romanes: al cap de poc, les naus cremaven per tots costats».

 

Durant molt de temps es va pensar que aquesta història era certa, però avui sabem que no és més que una llegenda filla de la gran fama que tenia Arquimedes. Però el que hi ha al dessota del relat és la intuïció que l’ús de l’energia_solar oferia enormes possibilitats. No obstant això, el gran desenvolupament de la societat moderna industrial no ha provingut de l’ús directe de l’energia solar, sinó que s’ha basat en l’explotació dels anomenats «combustibles_fòssils»: primer el carbó, després el petroli, més tard el gas natural. Totes elles provenen també del sol, però de manera indirecta. Es denominen fòssils perquè no són sinó formes d’energia química emmagatzemada en restes d’éssers vius que la van «atrapar» del sol fa milions d’anys. És una energia que resulta molt còmoda de fer servir i per això gairebé totes les nostres màquines s’han dissenyat per ser alimentades amb ella.

   

Des del primer moment, aquestes energies s’han utilitzat «com si» haguessin de durar sempre, tot i que sabem que no són infinites. Avui en som més conscients que mai i els productors de petroli calculen que amb el ritme actual d’explotació, aquest es podria exhaurir cap a l’any 2050, i que en l’horitzó 2030 no es podrà satisfer a preus moderats una demanda cada vegada més gran. Ara bé, si el nivell de consum petrolífer del Primer Món es fes extensiu a la resta dels habitants del món, quants anys faltarien per exhaurir-se’n les reserves? Aquesta mateixa mentalitat de falsa infinitud és la que ha predominat en l’ús de tota mena de recursos. Però aquest tipus d’explotació de recursos està arribant a la seva fi i ha de ser substituït per un altre, el de la societat sostenible, aquella que usi els recursos naturals sense sobrepassar la taxa de renovació, o la que usi amb extrema prudència els recursos no renovables.

 

Estalviar al màxim, reciclar al màxim, usar energies renovables, ja no són ingenus desigs sinó necessitats ineludibles. I perquè siguin operatius en la nostra societat és necessari efectuar canvis tecnològics substituint les velles tecnologies obsoletes basades en el malbaratament per noves tecnologies basades en l’estalvi i en la racionalitat. Cada dia s’investiga més en aquesta línia, cada dia hi ha realitzacions més eficients, però el camí per recórrer és encara molt llarg.

 

És clar que els canvis tecnològics no són els únics necessaris, sinó que el progrés cap a una societat més equilibrada amb el medi i més equitativa requereix també significatius canvis socioculturals. No obstant això, poder canviar les coses passa sovint per saber com fer-ho. I en això la tecnologia hi té molt a dir.

 

Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments

 
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: a partir de 12 anys
Durada Durada: una setmana
Grup Grup: a partir de 15 participants
Materials Materials: caixes de cartó grans, plafons, retoladors, informació dels experiments mostra
Documentació necessària: Experiments, Informació plafons
Documentació addicional:
Espai: interior o exterior
matèries Matèries: ciències naturals i socials, tecnologia
conceptes claus Conceptes clau: tecnologia, fonts d’energia renovables/no renovables, fonts alternatives, reciclatge, consum/estalvi d’aigua, desenvolupament sostenible
Altres conceptes Altres conceptes: compostatge, estil de vida, mitjans de comunicació
Procediments i valors Procediments i valors: comparació, experimentació, modelització, evocació, creació, disseny, organització, treball en grup; constància, cooperació, entusiasme, responsabilitat