Glossari

 

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z




  A

Abocament

Acció de dipositar residus al medi o a una infraestructura destinada a tractar-los o a contenir-los.

Abús

Acció d’abusar, fer mal ús, fer un ús excessiu. Aprofitar-se amb excés d’alguna cosa.

Acumulació

Dipòsits successius en un medi determinat d'una substància endògena o exògena que, en quantitats anormalment elevades, pot esdevenir patògena.

Aiguamoll

Terreny inundat o almenys amarat d’aigua d’una manera permanent.

Ambient

Entorn en què s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat. El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic.

Antropomorfisme

Atribució de característiques humanes als fenòmens naturals, deïtats, animals, objectes, etc.

Aprofitament

Acció de treure profit, utilitzar.

Aqüicultura

Tècnica de criar peixos, crustacis, mol·luscs i, en general, éssers aquàtics, bé en el medi natural en què es troben, bé en instal·lacions adaptades per a controlar les variables físiques i biològiques de l’aigua, amb finalitats comercials o de repoblació.

Assimilació

Procés biològic de transformació de les substàncies incorporades per un organisme en una substància constituent d’ell mateix.

Atmosfera

Capa circular d’uns 500 km de gruix, formada per aire, que envolta la Terra i s’hi manté per les forces gravitacionals. L’atmosfera es divideix en cinc regions característiques: troposfera, estratosfera, mesosfera, ionosfera i exosfera.

Autosuficient

Que es basta a si mateix.

  B

Balanç hídric

Diferència entre l'aigua rebuda en forma de precipitació i l'aigua perduda per evaporació, evapotranspiració, escolament i emmagatzematge en una regió determinada.

Benestar

Situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida

Biodiversitat

Varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat d'ecosistemes, la diversitat d'espècies i la diversitat genètica.

Biosfera

Capa de la Terra on es desenvolupa la vida i que inclou les parts de la litosfera, l'hidrosfera i l'atmosfera poblades per éssers vius.

Bioma

Unitat biogeogràfica superior a escala zonal, constituïda per un conjunt de comunitats vegetals i animals, relativament homogènies, amb una estructura, funcionament i evolució directament relacionats amb el clima.

  C

Cadena alimentària

Conjunt de relacions de producció i d’obtenció d’aliments que s’estableix entre els diferents organismes d’un ecosistema

Canvi climàtic

Variació lenta de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps.

Canvis globals

Conjunt d’alteracions en els sistemes naturals, físics o biològics, els impactes de les quals no són ni poden ser localitzats, sinó que afecten el conjunt de la Terra.

Capacitat de càrrega

Nombre màxim d’individus d’una població que pot mantenir-se en equilibri dinàmic durant un cert temps en un ambient determinat.

Cicle de la matèria

La matèria segueix un cicle tancat, tant a través dels éssers vius com del medi físic (sòl, aigua i aire). Els productors aprofiten l’energia solar per transformar, mitjançant el procés de la fotosíntesi, la matèria inorgànica (aigua, diòxid de carboni i sals minerals) en orgànica (lípids, glúcids, proteïnes, ...). Aquesta va passant d’uns consumidors a d’altres a través dels diferents nivells tròfics, fins que els descomponedors la retornen al medi en forma de productes inorgànics descomponent els cadàvers, els excrements, les mudes de pell, etc...

Cicle de l’aigua

Circulació contínua de l’aigua, sota diferents estats, entre l’oceà, l’atmosfera i la litosfera. (El cicle de l’aigua comprèn fonamentalment l’evaporació d’aigua del sòl i de les superfícies,aquàtiques, l’aigua transpirada per les plantes, la condensació en forma de núvols, les precipitacions, els moviments i l’acumulació de l’aigua al sòl, al subsòl i a la superfície terrestre i, finalment, de nou, l’evaporació).

Combustible fòssil

Combustible.que resulta de la descomposició parcial de matèria orgànica a causa de canvis físics i químics provocats per la pressió i la temperatura, al llarg de milions d'anys.

Combustió

Reacció d’oxidació acompanyada del despreniment de llum i de calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).

Compostatge

Procés de transformació microbiològica de residus orgànics.(deixalles, restes de vegetals), en condicions aeròbiques i controlades, en una mena d’humus aprofitable com a adob que s’anomena compost.

Comunitat

Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d’interessos i de conviccions ideològiques (politicosocials, religioses, etc.).

Concentració

(Economia) Procés d’increment d’activitat, d’habitatges, de capital, etc., en una zona determinada.

Condensació

Procés pel qual una substància canvia de la fase de vapor a la fase líquida.

Conservació

Gestió de l’ús que l’ésser humà fa de la biosfera amb la finalitat de proporcionar el benefici sostenible més gran per a les generacions actuals i, alhora, assegurar la viabilitat d’ús per a les generacions futures. En conseqüència, conservació implica preservació, restauració, manteniment, ús sostenible, etc. dels recursos naturals, tant dels organismes vius com dels hàbitats que els mantenen.

Consum

Fer servir tota mena de recursos naturals o de productes transformats.

Consumisme

Corrent econòmic que es basa en el foment del consum de béns i productes, més o menys necessaris.

Contaminació

Alteració directa o indirecta de les propietats físiques, químiques, biològiques, tèrmiques o radioactives d’un medi, introduint-hi residus o substàncies nocius per a la salut, la supervivència o el benestar de qualsevol espècie.

Contaminació acústica

Contaminació consistent en l’increment del nivell de soroll en una àrea determinada, originada per l’activitat humana.

Contaminant

Substància física, química o biològica que es troba en un medi en una concentració diferent de la natural, de manera que en redueix la qualitat.

Cost ambiental

Les despeses que es produeixen en la realització de les activitats d'un projecte, juntament amb els possibles efectes negatius que generi, com la pèrdua de les funcions (deteriorament) o els impactes en la societat (cost social).

Creixement exponencial

Correspon al creixement infinit teòric de la major part de les poblacions animals i vegetals, però que disminueix i es pot arribar a aturar per la manca d’algun factor, com ara l’aliment.

Cultura

Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc. que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida d’una societat o d’un poble.

  D

Declivi

Disminució o decreixement.

Degradable

Que es pot alterar o descompondre ja sigui per l’acció dels organismes vius, de substàncies químiques o radioactives, o d’altres agents.

Degradació ambiental

Procés d'alteració de les característiques que determinen la qualitat del medi ambient.

Degradar

Malmetre alguna cosa alterant-la, fent-la minvar, descomponent-la.

Depurable

Susceptible de ser depurat, és a dir, eliminar les impureses d’alguna cosa modificant-ne les característiques o transferint-les a un altre medi.

Depuradora biològica

Depuradora d’aigües residuals destinada a tractar-les mitjançant un sistema de depuració biològica constituït per microorganismes.

Depuradora fisicoquímica

Depuradora d’aigües residuals destinada a tractar-les mitjançant sistemes diversos de depuració, com ara la floculació, la coagulació, la precipitació, etc.

Descomposició

Acció de descompondre o de descompondre’s, és a dir, sotmetre a un procés pel qual una molècula d’una substància composta es trenca en altres de més simples i que, de vegades, arriba fins i tot als àtoms que la componen.

Desenvolupament econòmic

Procés de creixement de renda total i per càpita d’una societat.

Desenvolupament sostenible

Desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les necessitats de les generacions futures.

Desertització

Transformació d’un territori en un desert per causes naturals, principalment climàtiques. La desertització es manifesta per una reducció de la coberta vegetal, un detriment de la textura, l’estructura, el contingut de nutrients i la fertilitat del sòl, una acceleració de l’erosió, una reducció de la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, i un encrostament de la superfície de terra.

Desforestació

Eliminació i extracció de la vegetació d’un bosc, tant d’arbres com de sotabosc, per obtenir un sòl nu apte per a un altre tipus d’ús (agrícola, urbà, industrial, etc.).

Destrucció d’hàbitats

Eliminar les plantes i els animals d’una àrea de terreny, a fi de destinar-la a un determinat ús.

Deteriorament

Acció de posar en mal estat, fer inferior en qualitat o en valor, fer anar a pitjor.

Devastació

Acció de destruir (un territori) arrasant boscos, collites, habitacions, etc.

Dinamitzar

Fer diligent, ràpid, que desplega una gran activitat i energia.

Dipòsit controlat

Abocador que presenta les condicions idònies i on es duen a terme abocaments controlats. Els abocadors controlats han de tenir un emplaçament i una gestió que evitin els problemes derivats de l’acumulació de residus, com la contaminació de les aigües pels lixiviats que s’hi produeixen, les males olors, la cria de certs animals que poden ser portadors de malalties, etc.

Diversitat

Varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat d'ecosistemes, la diversitat d'espècies i la diversitat genètica.

Diversitat cultural

En una mateixa societat, diversitat d'estructures socials humanes, sistemes de creences, manifestacions costumistes d'alimentació, vestit, habitatge, educació i salut, així com estratègies d'adaptació a situacions que es produeixen a diferents regions habitades.

Domini climàtic

Zona de la Terra que presenta un clima predominant.

  E

Ecosistema

Unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes vius que hi habiten, amb totes les seves relacions i els intercanvis de matèria i energia que hi tenen lloc.

Ecosistema artificial

Ecosistema dissenyat, creat i mantingut per l'ésser humà i que no existeix a la natura.

Edàfic

Relatiu o pertanyent al sòl.

Efecte d'hivernacle

Efecte d’escalfament de la troposfera causat per l’acumulació de gasos com el diòxid de carboni, el metà, els òxids de nitrogen i els clorofluorocarburs (gasos amb efecte d’hivernacle) i el vapor d’aigua, els quals permeten el pas dels raigs solars i retenen la radiació reemesa per la Terra de manera que n’eviten la pèrdua cap a l’espai.

L’efecte d’hivernacle és un fenomen natural que ha facilitat la vida a la Terra, però l’activitat humana ha incrementat extraordinàriament les emissions dels gasos que el causen, bàsicament amb la crema de combustibles fòssils.

Eficiència

Capacitat de maximitzar el quocient entre l’efecte i la despesa.

Emissió

Alliberament d’un efluent líquid, sòlid, energètic, gasós o de vibració al medi, especialment a l’atmosfera.

Energia acústica

Energia ondulatòria que no es transmet en el buit i requereix un mitjà com l'aire o l'aigua.

Energia de la biomassa

Energia que s’obté de la matèria vegetal o dels residus orgànics mitjançant piròlisi, gasificació, metanització...

Energia eòlica

Energia mecànica produïda pel vent. L’energia eòlica s’aprofita mitjançant molins per moure maquinària o extreure aigua, o mitjançant aerogeneradors per a la generació d’electricitat, i constitueix una font d’energia alternativa i renovable.

Energia externa

Energia no emprada en la producció primària, com la part de l’energia solar que és reflectida per la Terra o que passa a formar part de l’escalfament tèrmic de l’atmosfera i la hidrosfera.

Energia fòssil

Energia produïda a partir dels combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural, o bé a partir de fusta, en oposició a les energies alternatives.

Energia geotèrmica

Energia tèrmica produïda per la calor interna de la Terra. L’energia geotèrmica s’aprofita mitjançant l’extracció d’aigua calenta o vapor d’aigua i es considera una energia neta, malgrat que pot causar la contaminació tèrmica i química de les aigües superficials i subterrànies.

Energia hidràulica

Energia mecànica produïda pel moviment d’un fluid, habitualment d’un corrent d’aigua. L’energia hidràulica s’aprofita mitjançant molins per a moure maquinària o mitjançant turbines per a la producció d’energia elèctrica (energia hidroelèctrica) i generalment requereix una diferència d’altura que s’obté amb la construcció de preses o la derivació d’aigües mitjançant canonades forçades.

Energia interna

Energia global de les molècules que componen un sistema macroscòpic respecte aquest mateix sistema en repòs.

Energia nuclear

Energia produïda per la fusió o la fissió de nuclis atòmics. L’energia nuclear s’aprofita mitjançant reactors nuclears que originen i mantenen la reacció nuclear en cadena, la qual desprèn una gran quantitat de calor que, transformada en vapor, mou una turbina que genera electricitat.

Energia química

Energia que deriva directament de l'energia lluminosa o solar, sota la forma potencial d'aliments, vegetals i combustibles.

Energia solar

Energia produïda pel Sol mitjançant la fusió de nuclis d’hidrogen que es transmet en forma de radiació electromagnètica. L’energia solar és fonamental per a la vida a la Terra i s’aprofita mitjançant la captació per a aplicacions tèrmiques directes, com els forns solars, mitjançant cèl·lules fotovoltaiques per a la producció d’energia elèctrica o mitjançant la conversió d’energia solar en biomassa, que provoca el creixement accelerat de vegetals per a fer-ne combustible.

Energia renovable

Energia que.s'obté de fonts inesgotables o que es poden renovar.

Energia no renovable

Energia produïda a partir de recursos no renovables com els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) i l’urani, , en oposició a les energies renovables.

Entorn

Medi en què s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat. Comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic.

Envàs

Recipient dins del qual es posa un producte que es vol transportar o conservar.

Embalatge

Caixa o coberta amb què s’embala un objecte o bé una unitat o un conjunt d’unitats envasades.

Equilibri ecològic

Estat que assoleix o tendeix a assolir un ecosistema determinat quan les condicions ambientals són pràcticament constants, de manera que les espècies animals i vegetals que l’integren es mantenen constants en el nombre o en la biomassa.

Erosió

Conjunt de processos pels quals els detritus, les roques i les capes superiors del sòl són fragmentats o dissolts i transportats d'un lloc a un altre de la superfície terrestre, fonamentalment per l'aigua, el vent, el gel o la gravetat.

Erosió hídrica

Erosió del sòl o del subsòl produïda per l'acció de l'aigua.

Escombraria domèstica

Escombraria provinent de les llars i/o comunitats.

Espai natural

Espai que presenta un o diversos ecosistemes, no essencialment transformats per l’explotació i l’ocupació humanes.

Espai natural protegit

Espai natural que gaudeix de protecció jurídica.

Espai verd

Espai urbanitzat, públic o de propietat privada, ocupat principalment per vegetació i destinat a l'ús públic.

Estatut de parc

Disposició legal que fa que un determinat espai esdevingui parc o en tingui la categoria.

Evaporació

Canvi de fase d’un líquid en vapor que té lloc a la superfície en contacte amb la fase gasosa. L’evaporació s’utilitza com a procés de separació per a recuperar o tractar alguns residus industrials.

Exhaurible

Que pot ésser exhaurit, és a dir, despès del tot, consumit completament.

Extinció

Desaparició _ en un territori, hàbitat o bioma_ dels organismes que pertanyen a un dels grups de classificació d’éssers vius reconeguts pels codis internacionals de nomenclatura botànica, zoològica i microbiològica (tàxon).

Extracció

(Química) Procés de transferència de matèria entre dues fases immiscibles basat en les diferències de solubilitat de les substàncies, que permet la separació de mescles sòlides, líquides o dissoltes mitjançant el tractament amb un dissolvent.

  F

Factor limitant

Factor ambiental que actua com a fre del creixement d'una determinada població.

Fibra animal

Fibra natural i proteínica que procedeix de certs animals.

Fibra artificial

Fibra química que s'obté per regeneració o modificació d'un polímer natural.

Fibra vegetal

Fibra natural, constituïda principalment per cel·lulosa, que procedeix de certes plantes.

Fluctuació

Acció de fluctuar; l’efecte. Moure’s com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit, adés en l’oposat.

Forestal

Relatiu o pertanyent als boscos.

Fotosíntesi

Conjunt de reaccions que realitzen diverses cianofícies, alguns bacteris i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar compostos orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància capaç de cedir hidrogen. Aquest procés lliura oxigen al medi.

Fragmentació

Fenomen espacial, a escala de paisatge, que promou la discontinuïtat de l'hàbitat; s'aplica actualment a qualsevol escala o domini (espacial i temporal) on hi hagi disrupció de la continuïtat.

Freqüentació

Acció de freqüentar, és a dir, anar sovint per obligació o per habitud, a un indret, a visitar una persona...

Funcionalitat

Qualitat de funcional, perfectament adaptat a la funció que ha de fer.

  G

Gas amb efecte d'hivernacle

Gas de l’atmosfera que absorbeix poc la radiació solar d’ona curta i, en canvi, absorbeix la radiació terrestre d’ona llarga, de manera que contribueix a l’efecte d’hivernacle.

Gestió ambiental

Gestió que incorpora criteris ambientals en la planificació i la direcció d’accions i mesures d’una empresa o una administració pública que incideixen en el medi; i que té en compte les repercussions que se’n deriven, l’ús que es fa del medi i els aspectes relatius a la conservació i la recuperació.

Hàbit

Costum, disposició adquirida per la repetició d’un mateix acte.

Hàbitat

Lloc en què es desenvolupa la vida d’un ésser viu o d’una comunitat d’éssers vius que es caracteritza per un conjunt determinat de condicions ambientals.

Harmonia

Justa adaptació, entre elles, de les parts o coses que formen un tot.

  I

Immiscible Dit d'alguns líquids i algunes substàncies que no es poden barrejar formant una fase homogènia.

Impacte ambiental

Conjunt d’efectes que una determinada acció o activitat produeix sobre el medi..

Incineradora

Planta d’oxidació tèrmica destinada a la incineració de residus, formada, com a mínim, per un forn de combustió, diferents unitats de tractament dels gasos i una unitat de recuperació de carbó.

Indicador de desenvolupament sostenible

Indicador que dóna compte de les quatre dimensions tradicionalment associades al concepte de desenvolupament sostenible, ambiental, econòmica, social i institucional.

Indiscriminada

Mirar, llegir... sense criteri, de forma poc selectiva.

Insecticida

Agent que causa la mort dels insectes. Els insecticides poden ser naturals o sintetitzats químicament, alguns dels quals són tòxics i romanen en el sòl, en la vegetació o en els teixits animals.

Insostenible

Que no es pot mantenir al llarg del temps perquè disminueix o esgota la seva capacitat de continuar-se realitzant, s’aplica a una activitat.

Integrar

Incorporar en el seu si.

  J

Jerarquitzar

Organitzar segons un ordre jeràrquic, és a dir, a través d’una relació de primacia i subordinació.

  L

Límit del sistema

Interfície entre un sistema de productes i el medi o altres sistemes de productes.

Lleure

Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a distreure’s de les obligacions quotidianes.

  M

Marea negra

Capa d’olis pesants que cobreix la superfície del mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.

Massificació

Fer esdevenir massiu i despersonalitzat algun fenomen social.

Medi ambient

Entorn en què s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat. El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic.

  N

Natura

Conjunt interrelacionat dels medis biòtic i abiòtic fruit de l’evolució que ha experimentat la biosfera des dels seus inicis.

Nodrir-se

Proveir-se (un organisme vivent) de les substàncies necessàries per al seu creixement o sosteniment.

  O

Ordenar

(Geografia) Conjunt de mesures i actuacions públiques sobre un territori tendents a harmonitzar el creixement demogràfic, socioeconòmic i urbanístic amb les necessitats de la població, i amb una protecció adequada del patrimoni natural i del patrimoni cultural.

  P

Paisatge

Aspecte particular d’una regió determinada segons les seves característiques físiques, humanes, biològiques, etc.

Pal·liar

Atenuar (una malaltia, un dolor, les conseqüències negatives d’un fet), sense guarir-los.

Parcel·la

Porció petita de terreny, especialment la sobrant d’una altra de més gran que s’ha comprat, s’ha expropiat, etc.

Patrimoni

Conjunt de béns, de valors i de crèdits que posseeix una persona o una institució.

Patrimoni cultural

Conjunt de béns culturals que constitueixen l’herència comuna que rep una societat

Patrimoni natural

Conjunt de béns naturals conservats que constitueixen l’herència comuna que rep una societat.

Pesticida

Substància, o mescla de substàncies, que serveix per a controlar i combatre les plagues animals i vegetals, que comprèn també qualsevol substància, o mescla de substàncies, destinada a ser utilitzada com a reguladora del creixement vegetal, com a defoliant o com a dessecant.

Petjada ecològica

Indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que cal per a subministrar la matèria i l'energia bàsiques per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d'assimilació de residus d'una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.

Planificació  territorial

Gestió de recursos per mitjà de l’ordenació espacial dels ambients, els moviments de persones i mercaderies i els equipaments col·lectius a les ciutats i les comarques.

Potabilitzar

Tractar aigua per fer-la potable, és a dir apta per al consum humà.

Precaució ambiental

Adopció de mesures de protecció abans que es produeixi el deteriorament del medi, actuant davant l’amenaça a la salut o al medi ambient encara que no hi hagi certesa científica sobre les seves causes i efectes.

Prejudici

Indici o opinió preconcebuda.

Preservació

Acció de protegir (algú o alguna cosa) d’un dany possible o probable, o de qualsevol fet no desitjat.

Pressió demogràfica

Relació entre el nombre d’individus d’una població i els recursos de què disposa.

Preventiu

Que serveix per a prevenir, per a evitar.

Producte residual

Material no desitjat resultant d’un procés de transformació.

Profusió

Gran abundància.

Protecció

Iniciativa, generalment de tipus legal, destinada a mantenir en bon estat certs sistemes naturals.

Protocol de Kyoto

Protocol en el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, adoptat a Kyoto (Japó) l’11 de desembre de 1997 en el marc de les Nacions Unides, que estableix límits a les emissions dels principals gasos amb efecte d’hivernacle (CO2, CH4, N2O, HFC, PFC, SF6) per al període 2008-2012.

  R

Reciclatge

Conjunt d’operacions destinades a transformar els residus en matèries secundàries que es reintrodueixen en el procés productiu.

Recollida selectiva

Recollida separada de diferents fraccions de residus que formen part de les deixalles, com ara matèria orgànica, vidre, paper, plàstic, piles, olis, medicaments, etc., per tal de gestionar-les, també, de manera separada.

Recuperació

Opció de valorització consistent a aprofitar les substàncies i els recursos energètics valuosos que conté un residu.

Recurs limitat

Recurs natural que, en una escala de temps humana, no es renova i que, per tant, és present en una quantitat fixa que disminueix en utilitzar el recurs i pot arribar a esgotar-se.

Recurs natural

Béns donats per la natura, a través del sòl, el subsòl, les aigües, la vegetació, la fauna, etc., necessaris per a satisfer necessitats humanes o com a inputs en determinats processos productius. La característica fonamental dels recursos naturals de ser no produïbles condiciona l’evolució dels processos d’acumulació i en fa necessària l’explotació sostenible. Els recursos naturals poden ser renovables o no renovables.

Recurs no renovable

Recurs natural que, en una escala de temps humana, no es renova i que, per tant, és present en una quantitat fixa que disminueix en utilitzar el recurs i pot arribar a esgotar-se (sinònim: recurs limitat).

Recurs renovable

Recurs natural que, un cop ha estat aprofitat en un moment i un lloc determinats, és susceptible de ser aprofitat en el mateix lloc de seguida o al cap de poc temps.

Reducció

(Residus) Disminució en volum o en cabal d’un residu o corrent residual.

Rendible

Que té rendibilitat. Hom diu que una inversió és rendible si proporciona uns beneficis elevats en relació amb el capital invertit.

Reserva natural

Espai natural d’extensió reduïda i de gran interès científic, la protecció del qual es fa per a preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que conté (reserva natural integral), o alguna de les parts que el formen (reserva natural parcial).

Residu

Material (sòlid, líquid, fang, etc.) no desitjat que resulta de qualsevol activitat.

Residu domèstic

Residu municipal que prové de les activitats domèstiques.

Residu sòlid urbà

Residu sòlid originat a les llars i, per situació dins els nuclis urbans, en comerços i petites empreses que dipositen els seus residus en els mateixos contenidors de recollida domèstica.

Reutilització

Opció de valorització consistent a utilitzar de nou un residu en la seva forma original per al mateix ús o per a un altre ús.

  S

Separació selectiva

Acció de separar de les diverses fraccions de residus en recipients diferenciats, en el mateix lloc i moment en què es generen, a fi de facilitar-ne la recollida i valorització posterior.

So

Impressió produïda en l’òrgan de l’oïda per les vibracions elàstiques d’un cos que es propaguen en tots els medis materials en forma d’ones.

Sobreexplotació

Explotació dels recursos naturals biològics a uns nivells incompatibles amb la seva utilització durable.

Sobrepesca

Situació produïda per l’excés de pesca d’una determinada espècie quan el nombre de captures n’ultrapassa l’índex de renovació.

Societat sostenible

Una societat sostenible és aquella que atén les necessitats del present sense comprometre la capacitat de generacions futures per fer-se càrrec de les seves pròpies necessitats.

Sòl

Capa més superficial de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius i considerada com a suport.

Soroll

Contaminant físic que consisteix en una barreja de sons de freqüències diferents que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda.

Sostenible

Que es pot mantenir al llarg del temps sense que disminueixi la seva capacitat de continuar-se realitzant, s’aplica a una activitat.

  T

Tala indiscriminada

Tala de la totalitat d’arbres i altra vegetació d’una zona de bosc deixant un espai completament nu i desproveït del seu ecosistema típic, generalment amb l’objectiu d’emprar el terreny per al conreu, extreure’n la fusta o canviar-li’n l’ús.

Taxa de creixement

Proporció que resulta del balanç entre les entrades i les sortides d'individus sobre el total d'una població. Les entrades inclouen el nombre de naixements i d'immigrants, i les sortides el de les defuncions i el dels emigrants.

Taxa de renovació

Mesura relativa de la producció de biomassa amb relació al total de biomassa existent.

Territori

Porció d’espai terrestre que un animal o grup d’animals defensen, contra altres espècies o altres membres de la seva espècie.

Trànsit urbà

Circulació de persones i vehicles pels carrers i travesseres d’una població.

Transport públic

Transport destinat al desplaçament de persones proveïdes d'un bitllet o títol de transport i els seus equipatges.

  U

Ús

Acció de fer servir una cosa, d'aplicar-la, de manejar-la.

 

  V

Valor ecològic

Qualitat o conjunt de qualitats que fan que un espai natural o un indret sigui preuat.

 

Valorització

Aprofitament d’un material que es recupera per a reutilitzar-lo, per a reciclar-lo o per a qualsevol altra operació que li doni un ús. La valorització sol ocupar la segona posició, després de la minimització, en la jerarquia d’opcions per a la gestió de residus.

  X

Xovinisme

Admiració excessiva pel propi país associada a un desinterès o a un menyspreu per altres cultures o països.