Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


 

Informació

 

Sentim parlar moltes vegades de l’equilibri ecològic (tal acció amenaça l’equilibri del sistema, tal altra trencarà l’equilibri natural...).

En general, aquestes expressions ens duen a imaginar la natura com si fos una realitat estàtica i rígida que si es toca es trenca. No obstant això, la nostra experiència ens demostra el contrari: fa segles que els humans intervenim en els sistemes naturals i, bé o malament, aquests persisteixen. És, doncs, real aquest equilibri natural? Com funciona? Les característiques de l’equilibri entre una població d’éssers vius i el medi que explota són peculiars. Una població creix mentre troba recursos en el seu hàbitat i deixa de fer-ho quan apareixen factors  limitants . En disminuir la població el medi pot recuperar-se i permetre de nou que la població creixi. Així, doncs, l’equilibri no s’aconsegueix mantenint una població fixa, sinó mitjançant constants fluctuacions més o menys regulars. Els éssers vius depenen dels recursos del medi, i l’abundància o escassetat d’aquests recursos regula les dimensions de la població. L’equilibri ecològic és un equilibri dinàmic.

Les oscil·lacions de la població es donen dins d’uns límits, per damunt i per davall dels quals l’estabilitat del sistema es pot veure amenaçada. Aquests límits defineixen la capacitat de càrrega d’un hàbitat. Aquesta capacitat per sostenir una població pot variar per causes naturals (segons les estacions, les pluges, etc.) i per causes artificials. Davant de les alteracions i de les pertorbacions, les espècies tenen certa capacitat d’adaptació: els sistemes naturals són «elàstics» fins a cert punt. Aquesta qualitat és la que ens permet gestionar els sistemes naturals (pescar, explotar la fusta d’un bosc, cultivar espècies per al nostre profit, transformar part del territori per al nostre ús, etc.), sempre que coneguem i respectem els seus límits: si els ultrapasséssim imprudentment, posaríem en perill la seva perdurabilitat. Els conceptes d’equilibri i de capacitat de càrrega poden estendre’s a l’ecosistema Terra, hàbitat de la població humana. En aquest cas, per tal que la nostra activitat sigui sostenible, no hem de sobrepassar els límits del planeta pel que fa al consum de recursos. Sis mil milions de persones habitem i explotem avui el nostre únic hàbitat, però... podria el planeta sostenir sis mil milions d’europeus?


Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments

 
tit_act8
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: a partir de 10 anys
Durada Durada: de 30 a 45 minuts
Grup Grup: de 15 a 40 participants
Materials Materials: pissarra o panell, guix, retoladors
Documentació necessària:
Documentació addicional:
Espai: interior o exterior
matèries Matèries: ciències naturals
conceptes claus Conceptes clau: població, hàbitat, condicions per a la vida, factors limitants, dependència del medi, equilibri ecològic, capacitat de càrrega, sostenibilitat
Altres conceptes Altres conceptes: espai, aigua, aliment, refugi, degradació d’hàbitats
Procediments i valors Procediments i valors: atenció, interpretació de gràfics, establiment de relacions, modelització, deducció, generalització, expressió gestual, coordinació de moviments; entusiasme, participació, reflexió