Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


Desenvolupament pas a pas

 

Preparació

 

    1. Busqueu un espai prou gran per jugar, tant li fa una sala sense mobles com un lloc obert.
        
    2. En un extrem heu de tenir-hi una pissarra o un panell per poder dibuixar-hi un gràfic. Traceu els eixos col·locant a les abscisses 15 punts que representen les 15 jugades que fareu (que poden significar 15 anys) i gradueu les ordenades per indicar el nombre de senglars en cada jugada. Nomeneu un «comptador de bestiar» que es col·locarà al costat de la pissarra i controlarà el nombre de senglars cada «any» i els registrarà al gràfic.

      Desenvolupament de l'activitat


      1. Demaneu als participants que es numerin de l’1 al 4. Els 1 seran senglars i es col·locaran en fila a l’extrem del terreny de joc on tenim la pissarra. Els 2, 3 i 4 constituiran l’hàbitat i es posaran a l’extrem oposat, també en fila.
           
      2. Demaneu al comptador de bestiar que compti el nombre de senglars i els anoti en el punt 0 del gràfic.
           
      3. Expliqueu als participants que ens trobem al bosc dels senglars i que aquests han de sortir a la recerca dels recursos necessaris per viure. Així, doncs, cada un d’ells ha de decidir en cada jugada què va a buscar: si vol menjar, col·locarà les seves mans sobre la panxa; si va a buscar aigua, se les posarà a la boca; si cerca refugi, ajuntarà les mans damunt el cap. Igualment, cada un dels participants que constitueixen l’hàbitat decidirà en cada jugada què representa: aliment, aigua o refugi, i ho expressarà amb el mateix gest que els senglars.
          
      4.  Inicieu la primera jugada: ordeneu mitja volta! perquè tots els participants es girin de manera que les dues files es donin l’esquena.
          
      5.  Doneu l’ordre: decidiu! perquè tots els participants realitzin el gest corresponent a allò que busquen o que vulguin ser durant aquesta jugada. Un cop han optat per un gest, no poden canviar fins a la jugada següent.
           
      6. Digueu: ara! perquè tots facin mitja volta. En aquest moment els elements de l’hàbitat han de restar quiets en el lloc i els senglars avancen cap al seu hàbitat buscant el que necessiten. Cada u ha de trobar l’element elegit.
          
      7. Si el troben, l’agafen i se l’enduen a l’extrem dels senglars, i es converteix en una cria de senglar: en aquest cas han cobert les seves necessitats vitals, de manera que sobreviuen i es reprodueixen. Si no troben l’element que busquen, han de quedar-se a l’extrem de l’hàbitat ja que es moren i es descomponen i queden integrats en el medi.
          
      8. Recordeu al comptador de bestiar que ha de comptar els senglars que tenim aquest cop i escriure el número a la jugada núm. 1 del gràfic.
           
      9.  Repetiu el procés unes 15 vegades (cal fer un mínim de 8-10 jugades per poder visualitzar els resultats). Us sortirà un gràfic com ara aquest:


      10.  Optativament, cap al final del joc, en un moment en què l’hàbitat sigui molt escàs, podeu suggerir secretament als seus components que «facin trampa» i que es posin d’acord entre tots per representar el mateix element. Aquesta maniobra funcionarà com un «desastre» i causarà probablement una baixada en picat de la població de senglars, que potser ja no se’n podrà recuperar.
          
      11.  Quan doneu el joc per acabat, feu que els participants s’asseguin còmodament i comenteu què ha passat interpretant el gràfic obtingut:
      • És fàcil veure que la població de senglars creix mentre no hi ha factors limitants, però quan escasseja algun element no es pot mantenir i el nombre d’individus disminueix fins que l’hàbitat s’ha recuperat i els senglars tornen a trobar recursos, amb la qual cosa la població creix novament.
      • Observeu que el nombre de senglars no és sempre constant (en el gràfic apareixeria una línia recta), sinó que fluctua segons les condicions de l’hàbitat. Comenteu que aquestes fluctuacions són normals en els sistemes naturals. Dit d’una altra manera, que l’anomenat equilibri ecològic no és estàtic, sinó dinàmic.
      • Observeu també que aquestes fluctuacions se situen sempre dins d’una banda, més o menys ampla, segons si els sistemes són més o menys «elàstics» (podeu comparar el traç de la gràfica amb les oscil·lacions d’una goma elàstica quan la polsem). Els límits d’aquesta banda representen els nombres mínim i màxim d’individus que poden viure en aquest hàbitat concret, és a dir, la franja determina la capacitat de càrrega que pot suportar aquest hàbitat.
      • Anomenem capacitat de càrrega el nombre d’éssers vius que pot sostenir una àrea determinada. Durant el joc hem observat que quan el nombre d’individus arriba als límits de la capacitat de càrrega, la població esgota els recursos de l’hàbitat i minva forçosament.
      • Feu notar que una pertorbació molt greu pot trencar l’equilibri si la població disminueix tant que ja no pot recuperar-se. Aquesta situació quedaria reflectida en una baixada del gràfic molt per dessota de la banda normal, fins a prop de l’eix (zero): probablement ho haureu observat si heu provocat un «desastre» durant el joc.
      Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

      Suggeriments


       
      tit_act8
      Descarrega l'activitat      
      Edat Edat: a partir de 10 anys
      Durada Durada: de 30 a 45 minuts
      Grup Grup: de 15 a 40 participants
      Materials Materials: pissarra o panell, guix, retoladors
      Documentació necessària:
      Documentació addicional:
      Espai: interior o exterior
      matèries Matèries: ciències naturals
      conceptes claus Conceptes clau: població, hàbitat, condicions per a la vida, factors limitants, dependència del medi, equilibri ecològic, capacitat de càrrega, sostenibilitat
      Altres conceptes Altres conceptes: espai, aigua, aliment, refugi, degradació d’hàbitats
      Procediments i valors Procediments i valors: atenció, interpretació de gràfics, establiment de relacions, modelització, deducció, generalització, expressió gestual, coordinació de moviments; entusiasme, participació, reflexió