Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


 

Informació

 

Els objectes i estris de metall són universalment presents en la vida quotidiana: des dels aparells d’alta precisió que controlen el vol d’un avió fins a les olles de cuinar, passant pels cotxes, l’estructura dels edificis, portes i finestres, fins a arribar als envasos de begudes.
   

Algunes de les causes de l’abundant i diversificat ús dels metalls són els seus trets característics, entre els quals es poden destacar la durabilitat, la resistència i la mal·leabilitat. Altres causes són la disponibilitat de les matèries primeres i d’energia per processar-les. Però la demanda creixent de més i més productes, amb uns períodes d’utilització cada vegada més curts, comporta alguns problemes. L’extracció de minerals i la indústria de producció dels metalls tenen un alt cost energètic i sovint també produeixen residus molt contaminants. La relació entre els costos energètics i ambientals per a la producció d’un material i l’ús que se’n fa pot arribar a ser desproporcionada i sense sentit.
   

Aquest és el cas de l’alumini, un metall al qual es pot associar cada dos per tres la paraula més. El mineral del qual s’extreu és el més abundant de la terra. És un dels metalls més utilitzats actualment pel fet d’ésser lleuger, dúctil, mal·leable, molt resistent, no magnètic, reflector, poc alterable per l’aire, impermeable a l’aire, a l’aigua i a les olors. La seva producció és de les més contaminants i el seu cost energètic i ambiental és dels més alts.
   

L’alumini va ser produït per primera vegada l’any 1825, però amb un cost tan alt que es considerava un metall més valuós que l’or o el platí. Era tan prestigiós que el 1853 es va fabricar un servei de coberteria per a Napoleó III i un sonall per al seu fill. L’any 1920 es van utilitzar per primer cop els fulls d’alumini per embolicar la xocolata.

L’optimització del procés de producció, el descobriment de grans jaciments de bauxita a Àfrica, Sud-Amèrica i Austràlia, i la reducció progressiva dels costos de producció han fet incrementar la seva extracció i ampliar les seves aplicacions i el seu ús fins a la situació present, en què en consumim prop de 25 milions de tones l’any en la indústria automobilística i l’aeronàutica, en construcció, en medicina, en envasos i en usos domèstics.
 

L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita en tres etapes: la primera consisteix a barrejar la bauxita (primera matèria) amb sosa càustica, sota l’acció d’altes temperatures. Com a resultat s’obté l’alúmina. La segona etapa correspon a la calcinació de l’alúmina a més de 1.000 graus centígrads, amb l’obtenció de pols d’alumini. La tercera és l’electròlisi, per mitjà de la qual s’obté el metall pur.
   

Atès que la bauxita es troba principalment en països propers a l’equador, el primer efecte no desitjat de la producció de l’alumini és la destrucció de la selva tropical, tant per accedir al jaciment –que s’explota a cel obert- com per obtenir energia per al procés, ja sigui convertint arbres en carbó, ja sigui inundant valls per construir embassaments. La destrucció de l’hàbitat aniquila les espècies vegetals i animals i repercuteix greument en els pobles indígenes de les regions afectades.
   

Una altra conseqüència no desitjada és la forta contaminació de l’aire i de l’aigua causada pels productes residuals que es produeixen en gran quantitat durant la transformació de la bauxita en alumini. Alguns d’ells són substàncies molt tòxiques i perilloses per a la salut i, malauradament, no totes les instal·lacions transformadores disposen de sistemes eficients per evitar la contaminació.
   

Cal afegir-hi finalment la despesa energètica necessària per a l’obtenció de l’alumini, que és elevadíssima. En resum, l’alumini és un material de característiques úniques i molt interessant, però que té uns costos energètics i ambientals molt elevats. Això ens hauria de portar a tractar-lo com a material valuós i a usar-lo preferentment en objectes duradors, reutilitzar-lo tant com es pugui o, si més no, reciclar-lo.
   

Actualment a Europa es consumeixen 22.000 milions d’envasos dels quals el 55% són d’alumini, bona part de les quals són llençades als abocadors o escampades per boscos i camps.

Aquestes llaunes podrien ser reciclades (a Suècia se’n recicla el 92%), però de moment, al nostre país, la taxa de reciclatge només és del 33%. A més de les llaunes, altres objectes d’alumini d’ús domèstic susceptibles de ser reciclats són: paper d’alumini, safates de menjars, plats, tubs, esprais, taps d’ampolla, etc.

 

El reciclatge de l’alumini redueix en un 95% la contaminació atmosfèrica generada durant la seva fabricació i requereix un 95% menys d’energia que fer-ho a partir del mineral. L’alumini refós no es pot tornar a laminar, perquè no es pot utilitzar per contenir productes alimentaris, però té motes altres aplicacions. Cal tenir present que si l’alumini està barrejat amb altes material, no es pot reciclar.


Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments

 
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: a partir de 12 anys
Durada Durada: de 60 a 90 minuts
Grup Grup: fins a 30/40 participants
Materials Materials: per a cada grup: fotocòpies dels fulls núm. 1 i 2, paper i material per escriure. Per als més grans (a partir de 13-14 anys) també les fotocòpies dels fulls núm. 3 i 4
Documentació necessària: Full núm. 1, Full núm. 2, Full núm. 3, Full núm. 4
Documentació addicional: Informació alumini
Espai: interior
matèries Matèries: ciències naturals i socials, tecnologia
conceptes claus Conceptes clau: explotació de recursos, ús sostenible de recursos, alumini, indústria de l’alumini, impacte sobre el medi, contaminació, residus industrials, reutilització i reciclatge, minimització de residus
Altres conceptes Altres conceptes: primeres matèries, tecnologia, mineria, consum/estalvi d’aigua, consum/estalvi d’energia, residus tòxics i perillosos, riscs per a la salut, consum, implicació personal
Procediments i valors Procediments i valors: associació, lectura, maneig d’informació, establiment de relacions causa/efecte i entre elements, consideració de tendències, argumentació, valoració, expressió oral i escrita, organització, treball en grup; responsabilitat