Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


 

Informació

  

D’un virus a una alga microscòpica, d’un mosquit a una balena blava, hi ha éssers de totes mides que viuen a l’aire, a la terra i dins l’aigua en incomptables formes diferents. La vida ha tendit a diversificar les seves formes tot adaptant-se a les diferents condicions de l’ambient: sòl, llum, quantitat d’aigua disponible, temperatura, etc.

La paraula «biodiversitat» s’utilitza per expressar la idea de varietat i de pluralitat dels éssers vius del nostre planeta, considerant totes les espècies de plantes, animals i altres organismes, com també totes les seves varietats genètiques. El terme comprèn així mateix la idea de varietat d’ecosistemes del nostre planeta. No totes les espècies estan igualment representades a la natura pel que fa al nombre d’individus: algunes tenen poblacions molt nombroses, mentre que d’altres són representades només per uns pocs individus.

  

Podem pensar en el blat (una sola espècie cobrint grans extensions) com a exemple del primer cas i en l’ós bru o el linx, relativament poc abundants, com a exemple del segon.

A vegades es comparen aquestes proporcions amb el llenguatge humà: el nostre alfabet té 26 lletres, però no totes entren a formar part de les paraules amb la mateixa freqüència: les vocals són presents a totes les paraules, mentre que certes consonants les trobem ben poques vegades. Si repassem el paràgraf que acabem d’escriure, podrem veure que la lletra a hi és en abundància a totes les línies; en canvi, de f n’hi ha només tres i de x o z no n’hi ha cap. L’activitat que us proposem es recolza en aquesta analogia.

  

Retornant a la biodiversitat, és també important esmentar que alguns ambients hostils a la vida (massa secs o massa freds) són pobres en espècies, mentre que en els més favorables (climes càlids amb una humitat pràcticament constant), com els esculls de coral o els boscos tropicals, la quantitat i la varietat de formes de vida és pràcticament il·limitada. Els tròpics (10% de la superfície de la Terra) apleguen més del 50% del total de les espècies del món.

  

Les espècies poden estar relacionades de maneres diverses. El més corrent és que unes s’alimentin de les altres, com el conill i les herbes, la gallina i el blat de moro o el gat i la rata. Per cada carnívor, calen molts herbívors, i per cada herbívor calen molts vegetals.

 

Els microorganismes, les algues i les plantes constitueixen la base de suport per a tots els altres éssers vivents. En contrapartida, molts d’aquests éssers s’han tornat imprescindibles per a les seves fonts d’aliment. És el cas dels insectes que pol·linitzen i possibiliten la reproducció de moltes espècies de plantes, mentre recullen pol·len de les seves flors. O el cas d’algunes llavors que només germinen després d’haver estat menjades per animals.

 

El cicle de la vida té un començament i un final. Els individus, com també les espècies i els gens que determinen certes característiques dels organismes, se substitueixen els uns als altres, però és el fet de ser diversos allò que ha permès la continuïtat de la vida al llarg de milions d’anys. La biodiversitat en tots el seus àmbits és riquesa de recursos, bellesa i possibilitat de supervivència.

Els factors que afecten les espècies i que provoquen la seva extinció poden tenir causes naturals o derivades de les accions humanes. Aquestes accions poden ser directes, com ara la desforestació, el drenatge de rius, l’assecament d’aiguamolls, o indirectes, com ara les activitats industrials i urbanes, el consum excessiu de determinats productes, etc.

 

Entre les causes naturals podem esmentar l’impacte de grans meteorits, el vulcanisme o altres factors que provoquen canvis climàtics intensos: desertització, glaciacions, etc., amb la consegüent alteració dels hàbitats. A cataclismes com aquests es deu l’extinció dels dinosaures, fa 65 milions d’anys, o la dels mamuts europeus, fa 12 milions d’anys. Les causes derivades de les accions humanes són la fragmentació i destrucció dels hàbitats, la sobreexplotació de les espècies de plantes i animals, la contaminació del sòl, l’aigua i l’atmosfera, la introducció d’espècies d’un ambient en un altre i la modificació del clima. La destrucció de l’hàbitat (sobretot els boscos i els esculls de coral) és la causa que afecta més les espècies i és també avui la causa més important de la seva pèrdua.

 

Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments

 
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: a partir de 10 anys
Durada Durada: de 50 a 60 minuts
Grup Grup: de 15 a 30 participants
Materials Materials: 5 globus blancs, 4 globus vermells, 4 globus blaus, 4 globus grocs, 4 globus verds, 5 globus de color rosa, 1 retolador negre, pissarra, guixos dels mateixos colors que els globus
Documentació necessària:
Documentació addicional:  Conservació biodiversitat, Espècies descrites
Espai: interior
matèries Matèries: ciències naturals, llengua
conceptes claus Conceptes clau: biodiversitat, éssers vius, animal, planta, espècies, freqüència/abundància d’espècies, extinció, ús sostenible,conservació d’espècies
Altres conceptes Altres conceptes: gens, biosfera, plantes espontànies/cultivades, herbívor, carnívor, zones climàtiques, destrucció d’hàbitats
Procediments i valors Procediments i valors: classificació, identificació de semblances i diferències, maneig d’informació, càlcul, establiment de relacions causa-efecte i entre elements, generalització, síntesi, expressió oral i escrita; esperit crític, participació, reflexió