Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


 

Informació


Estem d’acord que només podem estimar el que coneixem, però... com fem la coneixença del nostre entorn i dels éssers vius? La manera com hi entrem en contacte pot determinar un coneixement més o menys fidedigne i una valoració més o menys afinada.

      

Si prenem com a exemple els animals, protagonistes freqüents de contes, llegendes, dibuixos animats, etc., acceptarem que la familiaritat que hi establim a través de la TV, els còmics i altres ficcions pot influir sobre la percepció que en tenim, especialment si es tracta de la mainada. L’observació de les característiques antropomorfitzades de la majoria dels animals que apareixen als dibuixos animats, junt amb la manca generalitzada d’observació dels mateixos animals en la realitat, fan que els infants, i fins i tot alguns adults, es formin idees totalment desvirtuades de com són i de com viuen molts animals salvatges.
  

Per exemple, el fet que un felí sigui silenciós quan s’acosta a una possible presa és conseqüència de les seves característiques morfològiques i de comportament (etològiques), és a dir, de la seva adaptació al medi per sobreviure i de la seva necessitat d’alimentar-se, i no pas d’un caràcter pervers i traïdor que el porta a atacar per sorpresa víctimes indefenses.

Quan desconeixem les característiques i la manera de viure d’un animal i només disposem d’una imatge, resulta fàcil de preveure quin serà el resultat de comparar, per exemple, una fotografia d’una aranya peluda amb la d’un ós panda. El problema és que, moguts per la simpatia o antipatia que ens desperta la imatge d’un animal, tendim a fer una valoració global de la seva manera de ser, sense conèixer en absolut ni el seu comportament, ni les seves funcions, ni la relació que té amb el seu entorn i amb altres animals.
  

Aquestes actituds poden fomentar comportaments nefastos, tant per a la conservació dels animals, com per al nostre propi benestar. Per exemple: matar aranyes perquè «són lletges» pot fer que augmenti la quantitat d’insectes que ens molesten, o matar llops perquè «són perillosos» prop de les granges, pot fer que augmenti la quantitat de porcs senglars a la muntanya i que aquests hagin de baixar als sembrats per trobar menjar.
 

En casos extrems, els prejudicis negatius envers una espècie animal poden conduir a la seva extinció.

 

Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments

 
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: a partir de 10 anys
Durada Durada: una sessió d’una hora (mínim); s'hi poden dedicar dues o més sessions
Grup Grup: fins a 30/40 participants
Materials Materials: fulls de paper, llapis, còpies dels fulls de treball, pissarra, guix, retoladors, enciclopèdies sobre fauna
Documentació necessària: PersonatgesBon actorExpedient X
Documentació addicional:
Espai: interior o exterior
matèries Matèries: ciències naturals, llengua, literatura, educació artística
conceptes claus Conceptes clau: animal, sentiments, prejudicis, instint, comportament, conservació de la biodiversitat
Altres conceptes Altres conceptes: Salvatge, domèstic, biodiversitat, herbívor, carnívor, omnívor, hàbitat, espècie, mitjans de comunicació, real/fictici, espècies amenaçades, extinció d’espècies, tradicions i costums
Procediments i valors Procediments i valors: anàlisi, descripció, caracterització, classificació, identificació de semblances i diferències, comparació, maneig d’informació, argumentació, evocació, expressió oral i escrita, manifestació de sentiments; apreciació, cooperació, receptivitat