Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


Desenvolupament pas a pas

 

Preparació

 

    1. Imprimiu la fitxa «Personatges de pel·lícula» amb les definicions dels personatges que trobareu a l’apartat de recursos de l’activitat: una còpia per cada grup.
    2. Feu 6 còpies de la  fitxa_«Sóc_un_bon_actor», una per cada personatge, per cada grup de treball. Trobareu una proposta a l’apartat de recursos de l’activitat.
    3. Imprimiu la fitxa d’identificació dels animals «Expedient X». Cal disposar d’una fitxa per cada animal proposat durant l’activitat.

     

    Desenvolupament de l'activitat

     

      1. L’educador explica als participants que és un adinerat productor de pel·lícules disposat a invertir en una nova producció. Té una història que vol convertir en pel·lícula però en aquesta història tots els personatges són animals. Atès que no coneix gaire aquest tipus d’actors, ha hagut de recórrer als millors «agents d’actors» del país, als quals demana cartes de presentació dels seus representats.
      2. Formeu grups de tres o quatre membres. Cada grup disposarà d’una fitxa amb les definicions dels sis personatges que intervenen a la pel·lícula.
      3. Hauran de llegir les descripcions i entre tots triar, per a cada personatge, un animal de diferent espècie: el que considerin més adequat en cada cas segons les característiques donades.
      4.  Un cop tinguin definits els protagonistes, hauran d’omplir el full «Sóc un bon actor» per demanar la feina: un full per cada personatge. En aquest full hi escriuran tots els arguments que demostrin que el seu representat és el millor, incloent-hi el seu «historial professional», és a dir, totes les intervencions artístiques que recordin de cada animal triat (contes, llegendes, còmics, dibuixos animats, etc.) per intentar convèncer el «productor» que triar-lo a ell és la millor decisió. Cal que aquesta part de l’activitat sigui àgil, i per això és convenient limitar el temps a un màxim de 15 minuts per omplir tots els fulls.
      5.  Mentre els grups emplenen els fulls de cada «actor», el director del joc passarà pels diferents grups anotant tots els animals proposats.
      6.  Un cop totes les «agències» tinguin la seva proposta d’actors feta, el productor les recollirà, tot plantejant que té dubtes sobre aquests informes. Tots els «actors» intenten quedar bé, i no sempre expliquen totes les coses tal com són; el productor s’ha de gastar molts diners en aquesta pel·lícula i vol estar segur que fa la selecció correcta. Per tant, demanarà a cada agència informes, tan reals com sigui possible, dels animals que s’han proposat.
        Repartirà a cada grup fulls d’«expedient X», tants com sigui necessari en funció de la quantitat d’animals diferents que hagin sortit. Hi ha d’haver, com a mínim, un «expedient X» per a cada espècie. Encomanarà a cada agència els expedients d’uns quants animals concrets procurant que les «agències»  omplin informes d’animals que no hagin proposat abans. El «productor» insistirà en la importància d’obtenir informes complets i objectius, atès que l’ajudaran a decidir si s’accepta o no determinat animal en el rodatge, o si es considera més apte per a un paper diferent del que havia demanat. La informació d’aquests expedients la podrà utilitzar també cada agència per rebatre el punt de vista de les altres.
      7. Per omplir els informes és imprescindible que les «agències» disposin de material de consulta (enciclopèdies, diccionaris, etc.). Permeteu que hi dediquin una bona estona.

        Podeu utilitzar diverses publicacions infantils i juvenils que contenen de manera regular articles o reportatges dedicats a la fauna: Reporter Doc, Pandilla –Adena-WWF–, Cavall Fort, Tretzevents...

          
      1. Un cop acabats els expedients, el director del joc tornarà a repartir a cada agència la seva proposta d’actors i començarà la posada en comú. Cada grup, per ordre, haurà de llegir les fitxes d’actors que havia fet on explicava perquè un animal era el més adequat per a cada paper concret. Després, el grup que tingui l’ «expedient X» de l’animal del qual s’està parlant, també l’haurà de llegir, i així es podrà contrastar la informació i veure si els arguments que es donaven responen a les característiques reals o són fruit de la imaginació popular.
      2.  Els grups podran debatre entre ells per tal de treure el màxim d’informació sobre les veritats i les mentides o  deformacions d’informació que es tenen de cada animal.
      3.  El director ha de moderar aquest debat i ajudar a treure conclusions. Estimuleu els participants a expressar les seves simpaties i fòbies respecte als diferents animals, i demaneu-los que exposin les raons que provoquen aquests sentiments. Pregunteu als participants si consideren justificat que cada un dels animals tingui la imatge que li atribuïm i per què.
        Podeu aprofitar aquest moment de debat per posar en evidència falses creences i prejudicis sobre els animals i per ajudar a desmitificar-los. Aprofiteu les definicions reals que han fet, per recalcar com sovint atribuïm virtuts o defectes de manera gratuïta, en funció de la simpatia o antipatia que ens desperta un determinat animal i no per les seves característiques i comportament reals. Pot resultar interessant veure quina proporció de mamífers, insectes, ocells, peixos, rèptils, etc., han proposat per a cada personatge, i valorar si se n’extreuen resultats significatius.
        Subratlleu també que, a vegades, considerar indesitjable un animal pot portar aquest a estar en perill d’extinció. Recordeu que en el regne animal no hi ha bons ni dolents, sinó animals amb diferents capacitats i diferents funcions, però tots necessaris. Resultarà útil diferenciar entre comportament instintiu i comportament reflexiu, intel·lectual: remarqueu que els humans, com a animals racionals, tenim totes dues menes de resposta.
      4. Un cop finalitzat el debat, demaneu que tornin a agafar el full amb les definicions dels personatges i que valorin si continuarien proposant els mateixos animals per a cada paper per les mateixes raons que van adduir inicialment, si canviarien les raons o si canviarien els animals.

       

          D’obres literàries en què els animals «fan» de persones, n’hi ha en totes les cultures i des d’èpoques ben reculades. Isop n’escrivia en grec sis-cents anys abans de Crist, i Fedre ho feia en llatí. Un recull indi remotíssim, el Calila i Dimma, recorregué mig món, fou traduït durant l’edat mitjana a diverses llengües europees i tingué gran influència. L’obra més cèlebre en català és el Llibre de les bèsties de Ramon Llull, escrit el 1289. Més recentment són famoses les faules de La Fontaine en francès i de Samaniego en castellà.

          A la web de Una mà de contes podeu cercar tots aquells contes il·lustrats que tenen com a protagonista un animal.

           

          Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

          Suggeriments


           
          Descarrega l'activitat      
          Edat Edat: a partir de 10 anys
          Durada Durada: una sessió d’una hora (mínim); s'hi poden dedicar dues o més sessions
          Grup Grup: fins a 30/40 participants
          Materials Materials: fulls de paper, llapis, còpies dels fulls de treball, pissarra, guix, retoladors, enciclopèdies sobre fauna
          Documentació necessària: PersonatgesBon actorExpedient X
          Documentació addicional:
          Espai: interior o exterior
          matèries Matèries: ciències naturals, llengua, literatura, educació artística
          conceptes claus Conceptes clau: animal, sentiments, prejudicis, instint, comportament, conservació de la biodiversitat
          Altres conceptes Altres conceptes: Salvatge, domèstic, biodiversitat, herbívor, carnívor, omnívor, hàbitat, espècie, mitjans de comunicació, real/fictici, espècies amenaçades, extinció d’espècies, tradicions i costums
          Procediments i valors Procediments i valors: anàlisi, descripció, caracterització, classificació, identificació de semblances i diferències, comparació, maneig d’informació, argumentació, evocació, expressió oral i escrita, manifestació de sentiments; apreciació, cooperació, receptivitat