Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments


Desenvolupament pas a pas

 

Preparació

 

    1. Un parc urbà amb algun punt d’aigua, un pati d’escola amb jardí i una font, o un solar amb un petit estany poden ser llocs adequats per a aquesta activitat. És aconsellable buscar amb antelació les 5 àrees que investigaran els participants triant les zones que tinguin més vegetació.
       
    2.  Per delimitar les àrees podeu utilitzar cordill fent-lo aguantar amb pedres, claus llargs o piquetes de tenda de campanya. La superfície de les àrees pot oscil·lar entre 4 i 9 metres quadrats, segons el nombre de membres per grup, però han de fer totes la mateixa mida. El color de cada parcel·la es pot indicar lligant un tros de cinta del color corresponent al cordill delimitador.

      A. Parets i murs. Escolliu preferentment parets velles amb llum i humitat: hi haurà més diversitat. Podeu trobar-hi algues, molses, falgueres i algunes plantes superiors, sobretot espècies carnoses i petites plantes anuals. És possible trobar-hi insectes, aranyes, cargols o alguna sargantana. Delimiteu l’àrea i poseu-hi una cinta de color vermell.
      B. Voreres, paviments, camins pedregosos, superfícies asfaltades. On hi hagi escletxes o clivelles podeu trobar-hi algues, líquens, molses i algunes herbes, sobretot gramínies. No serà fàcil de trobar-hi animals, llevat de formigues o altres insectes. Delimiteu l’àrea amb una cinta de color gris.
      C. Sòl de terra. Seleccioneu un marge d’un camí de terra, un aparcament sense asfaltar poc utilitzat o un solar qualsevol vetllant que la terra no estigui gaire compactada perquè, si no, us resultarà difícil descobrir-hi vegetació. Hi trobareu plantes «oportunistes» de les anomenades «males herbes» perquè són espècies amb grans quantitats de llavors que colonitzen fàcilment els espais buits. Probablement hi trobareu cucs, insectes i cargols. Delimiteu l’àrea i poseu-hi una cinta de color marró.
      D. Àrees verdes. Prats i gespes, jardins ornamentals, terrenys no urbanitzats, parcs amb arbres. Hi haurà vegetació abundant i diversa segons les característiques i la història de la zona escollida. Si hi ha arbres i arbusts podrem trobar-hi ocells i petits rosegadors. Delimiteu l’àrea i poseu-hi una cinta de color verd.
      E. Hàbitats aquàtics. Marges de rierols, llacs, estanys, fonts, etc. Segons que tinguin un caràcter més o menys artificial variarà el que hi trobareu, però, en tot cas, vora l’aigua o dins d’aquesta és fàcil veure-hi algues, molses i herbes tendres; també insectes i les seves larves. Si hi ha peixos o capgrossos no permeteu que els nois els agafin pel seu compte: si de cas, i si és possible, ajudeu-los a posar-ne algun en un pot gran amb aigua i retorneu-lo a l’estany un cop l’hagin dibuixat. Delimiteu l’àrea i poseu-hi una cinta de color blau.
    1. S’han de preparar fulls per al mostreig (almenys dos per participant, un per a les espècies vegetals i un altre per a les animals) i reunir lupes de mà (unes quantes per grup).

       

      Desenvolupament de l'activitat

       

        1. Dividiu els participants en 5 grups i assigneu un color a cada un. Els colors corresponen als llocs que hauran d’investigar els jugadors.
           
        2. Distribuïu els fulls per al mostreig i les lupes advertint que un dels fulls és per anotar les espècies vegetals que trobin i un altre per a les animals. Tingueu fulls de reserva per si amb dos no en tenen prou. Recomaneu que tinguin molta cura amb les seves parcel·les i que procurin no danyar els éssers vius que trobin: no trepitjar, no arrancar fulles, no fer mal als animals, etc.
           
        3. El repte de cada grup consisteix a identificar i classificar les espècies d’animals i vegetals presents en una àrea representativa d’un ambient específic. Els criteris classificadors es poden basar en les diferències de formes, colors, dimensions, olors, moviments, etc., de les espècies que trobin.
          Cada grup té entre 20 i 30 minuts per intentar descobrir éssers vius, encara que siguin molt petits, i dibuixar-los tan bé com sàpiguen. Tots els membres del grup han de participar en la realització d’aquest treball buscant espècies i dibuixant-les. El descobridor de cada animal o vegetal pot donar-li nom segons la seva inspiració: per exemple, molsa clara, herba de fulla ampla, planta misteriosa, fulla de la bona olor, bolet baldufa, aranya platejada, centpeus prim, cuc pelut, etc.).
           
        4. Un cop transcorregut el temps definit, cada grup reuneix totes les espècies que han trobat els seus membres i fan una llista comuna. Han d’apuntar el nom que han donat a cada espècie i, en el cas que tingui més d’un nom, els poden escriure tots o triar el que els sembli millor. Entre parèntesis apunten el nombre de participants que ha trobat cada espècie.
           
        5. Posada en comú. Un portaveu de cada grup fa la presentació dels resultats de la investigació a la seva àrea. Es fa un quadre general per a les 5 zones, s’hi apunta el nombre d’espècies i es verifica quines zones tenen més biodiversitat. Pregunteu als participants sobre les possibles raons per les quals unes àrees tenen més éssers vius que d’altres (tenint en compte la llum, humitat, tipus de substrat, freqüentació, etc.). Mireu si entre tots han descobert alguna espècie que sigui present a més d’una àrea i descriviu-ne les característiques.
           
        6. Pregunteu si s’havien fixat anteriorment en aquests éssers vius que comparteixen amb nosaltres la ciutat (o el poble) sense que ningú els hi hagi portat mai expressament. Recorden altres animals o plantes que viuen de manera espontània a la ciutat i que no hagin vist avui durant l’exploració? Quants vegetals diferents els sembla que hi pot haver a la ciutat sense que ningú no els hagi plantat? I animals? D’on vénen? És important que hi siguin? Per què? Feu una llista d’aspectes beneficiosos i una altra d’inconvenients.
           
        7. És adient que plantem arbres, arbusts i herbes a la nostra ciutat? Per què? Quines espècies plantaríeu i on? Hi posaríeu també animals? Quins i on? Quins inconvenients té per a alguns animals viure a la ciutat?
        Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

        Suggeriments

         

         
        Descarrega l'activitat      
        Edat Edat: a partir de 7 anys
        Durada Durada: de 60 a 80 minuts
        Grup Grup: fins a 30 participants
        Materials Materials: 40 m de cordill, 50 cm de cinta de cada color (vermell, verd, blau, marró, gris), materials per escriure, 15 lupes, una pissarra portàtil
        Documentació necessària:
        Documentació addicional: Beneficis de la vegetació a la ciutat
        Espai: exterior
        matèries Matèries: ciències naturals i socials
        conceptes claus Conceptes clau: vegetació i fauna urbanes, éssers vius, dependència del medi, hàbitat, animal, planta, biodiversitat, espècie, freqüència/abundància d’espècies
        Altres conceptes Altres conceptes: sòl, jardins i parcs urbans, ciutat, animal domèstic/salvatgea
        Procediments i valors Procediments i valors: descripció, comparació, càlcul, interpretació de dades, localització, utilització de l’espai, establiment de relacions entre elements, manipulació d’éssers vius, valoració, expressió oral i gràfica, dibuix, treball en grup; constància, cooperació, participació, reflexió