Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments

 

Suggeriments
  • Utilitzant el mateix cordill que delimita la seva parcel·la, cada grup fa una línia diagonal; al llarg d’aquesta línia s’hauran d’identificar totes les espècies i apuntar quantes vegades s’hi troba cada una. D’aquesta manera tenen una taula de freqüències de les espècies en la seva àrea.
  • Treballar amb guies de camp per identificar plantes, fongs, algues, líquens i animals vertebrats o invertebrats. A partir de la llista general que han confeccionat els participants, buscar els noms comuns i els noms científics.

 

Extensions

 

Per als més petits

  • Fer una petita investigació sobre les plantes i animals trobats: el seu origen
    –autòctones o al·lòctones–, el seu cicle de vida, les seves relacions amb altres espècies, etc.
  • Fer el mateix inventari d’espècies vegetals en àrees de diferents dimensions (1, 4, 9 i fins a 16 metres quadrats) per constatar com varia amb l’extensió el nombre d’espècies que conté la parcel·la examinada. Dibuixar un gràfic que relacioni extensió de la parcel·la i nombre d’espècies trobades.
  • Quins arbres hi ha en el nostre barri? Estudiar les distintes espècies d’arbres plantats als nostres carrers i places: quin nom tenen, si tenen fulla perenne o caduca, en quina època floreixen, com és la flor, com són el fruit i les llavors, com és el tronc, en quin ambient viuen de manera natural, perquè els han triat per plantar-los a la ciutat, etc.
  • Disseny de jardins especials
    Xerojardí
    . Farem un petit jardí on s’estalvia aigua per regar-lo, ja que s’escullen espècies ben adaptades a les condicions climàtiques mediterrànies, per exemple la farigola, el romaní, l’estepa, etc. Hem de demanar consell a un jardiner per triar les més adequades d’entre les disponibles en el viver on les comprem. Cobrint la superfície del terra amb encenalls vegetals (mulch o jaç protector), disminuirem l’evaporació de l’aigua del sòl i evitarem que germinin herbes no desitjades que farien la competència a les que cultivem.

 

Jardí per a papallones. Algunes espècies de plantes serveixen d’aliment a certes espècies de papallones i afavoreixen la seva presència. Exemples: arboç, violer groc, juliana, espígol, budleia, etc.

Per més informació podeu consultar el web de l’Associació CISTUS, d’amics dels jardins de papallones i insectes.

O l’experiència d’un jardí de papallones a Badalona que permet contemplar una tercera part de les espècies d'aquest insecte que existeixen a la península Ibèrica. 

 

Jardí per a ocells. Podem tenir més oportunitat d’observar ocells segons quines espècies cultivem al nostre jardí. Per exemple, dents de lleó, neret, aranyoner, morrionera, poma silvestre, avellaner, etc.

 

Objectius Què cal saber Desenvolupament pas a pas Avaluació

Suggeriments

 
Descarrega l'activitat      
Edat Edat: a partir de 7 anys
Durada Durada: de 60 a 80 minuts
Grup Grup: fins a 30 participants
Materials Materials: 40 m de cordill, 50 cm de cinta de cada color (vermell, verd, blau, marró, gris), materials per escriure, 15 lupes, una pissarra portàtil
Documentació necessària:
Documentació addicional: Beneficis de la vegetació a la ciutat
Espai: exterior
matèries Matèries: ciències naturals i socials
conceptes claus Conceptes clau: vegetació i fauna urbanes, éssers vius, dependència del medi, hàbitat, animal, planta, biodiversitat, espècie, freqüència/abundància d’espècies
Altres conceptes Altres conceptes: sòl, jardins i parcs urbans, ciutat, animal domèstic/salvatgea
Procediments i valors Procediments i valors: descripció, comparació, càlcul, interpretació de dades, localització, utilització de l’espai, establiment de relacions entre elements, manipulació d’éssers vius, valoració, expressió oral i gràfica, dibuix, treball en grup; constància, cooperació, participació, reflexió