Orientacions pedagògiques

Neus Sanmartí i Rosa M. Tarín

 

Les activitats que es descriuen en aquesta guia s’han experimentat a diferents escoles i en centres educatius extraescolars. L’anàlisi de les diferents maneres d’apli­car­-les i l’observació de l’activitat dels diferents protagonistes –nois i noies, educadors i  educadores– ens han suggerit moltes reflexions. En tant que les activitats que presenta la guia són suggeriments de treball, pensem que algunes d’aquestes reflexions poden proporcionar idees per a la contextualització i la recreació d’aquesta estimulant proposta educativa.

Integrar és més que sumar

La comprensió dels problemes ambientals requereix l’aportació de coneixements provinents de diferents camps disciplinaris, molt especialment del camp de les ciències naturals i de les ciències socials. Les teories i els models explicatius dels canvis en l’ambient interrelacionen fets, conceptes, procediments, experiències, analogies, valors... que van més enllà de cadascuna de les disciplines tradicionals i que condicionen les maneres de percebre i d’analitzar els diferents problemes ambientals.

Introduir-se en la problemàtica ambiental implica l’estudi de les relacions entre les persones i els contextos on viuen –a diferents escales, des de la propera o local fins a la global del planeta–. L’estudi d’aquestes relacions comporta reconèixer causes i conseqüències dels problemes que poden ser molt allunyades en l’espai i el temps, i obliga a jugar amb el concepte d’incertesa ja que el resultat de moltes d’elles és imprevisible.

Però l’educació ambiental no té com a objectiu només augmentar el nivell d’informacions i de coneixements sobre els diferents problemes ambientals, sinó que necessàriament aquests nous coneixements han d’integrar-se en l’aprenentatge de noves maneres de percebre i analitzar aquests problemes. El coneixement elaborat no és neutre, sinó que obliga a repensar críticament les actituds, el sistema de valors i les pautes de comportament, tant individuals com col·lectives. Així, doncs, no es tracta tant d’aprendre moltes coses, sinó principalment d’aprendre sobre com transformar o millorar alhora les nostres relacions amb les persones i amb l’ambient. Sabem que no és una tasca fàcil, però convé tenir en compte que els grans canvis també són conseqüència de la introducció de petites innovacions.

Més enllà de l’experiència estimulant

Aprendre, és a dir, construir un coneixement de qualsevol tipus, és un dels resultats de l’activitat humana. Però no totes les activitats es tradueixen en aprenentatges, ni la mateixa activitat feta per diferents individus comporta uns aprenentatges similars.

Molt sovint es creu que merament per mitjà dels sentits –observant i manipulant– es pot arribar a entendre millor com funciona el món i que aquesta comprensió pot arribar a canviar les actituds i els comportaments. Ara bé, la relació entre fets, pensament i actuació no és tan lineal i simple, sinó que és molt més complexa.

Quan es realitza una determinada activitat, es parteix d’uns coneixements i d’uns valors previs que fan que s’observin els fets des d’una perspectiva determinada, la qual condiciona el possible aprenentatge que es pugui realitzar. Per això es diu que aprendre és, sobretot, canviar els punts de vista previs, és a dir, les maneres de mirar els fenòmens, d’explicar-los, de raonar, de valorar, de parlar.

Aprendre implica dur a terme activitats que possibilitin, entre altres aspectes:

– Observar els objectes, els fenòmens, els canvis, els problemes, des de punts de vista diferents. En el cas de l’educació ambiental és sovint important reconèixer causes i conseqüències allunyades en l’espai i el temps, és a dir, que actuacions actuals poden tenir efectes a llarg termini i en llocs molt allunyats. Per aquest motiu els jocs de simulació poden ser activitats molt idònies, ja que possibiliten reconèixer relacions que no es poden percebre a través de l’observació directa.

– Conceptualitzar noves idees, teories i models que la ciència ha anat construint per explicar els fenòmens observats. Les maneres de concebre què és un cicle, què és l’energia, què entenem per equilibri, etc., han anat variant al llarg del temps. El mateix concepte d’educació ambiental ha evolucionat i avui el concebem com a educació per a la sostenibilitat.

– Posar en joc les capacitats cognitives que cada persona disposa, ja que ens permeten «raonar», és a dir, organitzar les percepcions i les idees, establir relacions entre les unes i les altres, recordar-les, etc. Els problemes ambientals són molt variats i canviants, cosa que comporta que per educar ambientalment s’hagi de desenvolupar especialment la capacitat de transferir aprenentatges realitzats en un context a altres contextos.  

– Desvetllar nous sentiments i emocions, nous desigs i plaers. La societat de consum en què vivim només en promou uns de determinats, i canviar els valors requereix prendre consciència que hi ha altres maneres de percebre què és qualitat de vida i les relacions amb l’entorn i amb les persones.  

– Desenvolupar la capacitat de comunicar-se, de parlar sobre les nostres percepcions i idees, sobre els sentiments, i sobre els dubtes i les aparents certeses.
El llenguatge verbal és el mitjà fonamental a través del qual definim els problemes, intercanviem punts de vista, prenem decisions col·lectives, etc. Per explicitar les nostres idees ens cal descriure, narrar, explicar, argumentar, i fent-ho les anem definint, les precisem i les canviem, és a dir, aprenem.  


Tota activitat educativa forma part d’un procés d’ensenyament-aprenentatge

Un joc, una experiència o qualsevol activitat educativa només té sentit en el context d’un procés llarg.
Els canvis en la manera de veure, d’explicar, de raonar, de sentir o de parlar requereixen la combinació de situacions d’ensenyament-aprenentatge amb finalitats diverses i de l’avaluació-regulació de les conceptualitzacions i de les accions que es van construint.

A l’hora de posar en pràctica les activitats d’aquesta guia és important tenir en compte algunes condicions que afavoriran l’aprenentatge, com ara:

– Explorar els punts de partença dels participants, les seves idees, els seus valors, les seves actituds, i comunicar els objectius i motius de les activitats per realitzar. Si no se sap la raó per la qual es fa l’activitat i què es vol aconseguir, és difícil poder arribar a relacionar les noves idees amb les que ja es tenen i, per tant, és important avaluar i regular si ha estat ben entesa la finalitat del treball proposat.   

– Introduir noves informacions i noves variables, promoure experiències i observacions distintes, o diferents maneres de veure la mateixa experiència, facilitar l’intercanvi de punts de vista i el llenguatge utilitzat per expressar-los. Comporta anar identificant els coneixements necessaris per entendre la situació o la temàtica objecte de l’activitat, i les operacions i estratègies que cal aplicar per resoldre el problema plantejat.   

– Ajudar a sintetitzar els nous coneixements, és a dir, a prendre consciència dels possibles canvis de punts de vista i, molt especialment, de l’augment en el nivell de complexitat amb què s’analitza la temàtica o la situació objecte d’estudi. Molt sovint, es fan moltes coses però no es dedica temps a reflexionar sobre què s’ha après i a avaluar-regular si aquesta percepció és l’adequada.

– Relacionar la situació estudiada amb d’altres tot aplicant els nous punts de vista. Generalment les activitats es realitzen partint de l’anàlisi d’un problema concret, però no es pot considerar que hi ha hagut aprenentatge si els nous coneixements no se saben aplicar a altres situacions, és a dir, si no s’han transferit. En fer-ho també es van reconeixent els criteris que permeten avaluar si s’ha après de manera significativa i a canviar-los, si cal.   

Les activitats de la guia poden servir per a diferents finalitats dins del procés d’ensenyament. A vegades una activitat pot ser utilitzada per a tot el procés. En aquest cas, segurament, el temps d’ensenyament serà més llarg que el que marca la guia. Un exemple ens el forneix l’activitat 21 La increïble història del Sr. Al’Um-Ini, una activitat molt completa en la qual es pretén reflexionar sobre la necessitat de minimitzar el consum de primeres matèries. El procés proposat per a la construcció de la història comporta que aflorin en un primer moment les idees inicials sobre reciclatge, reutilització i reducció del consum, i que es revisin sobre la base de la consulta de noves informacions. També es proposa, en l’elaboració final d’aquesta història, que s’apliquin els possibles nous punts de vista que hagin pogut aprendre a l’anàlisi d’altres productes.

També és possible dissenyar un programa d’ensenyament en el qual es combinin diferents activitats. Per exemple, si s’ha decidit treballar objectius com els descrits en l’activitat 9 Una casa per viure-hi, que es refereixen a la comprensió que l’hàbitat de l’espècie humana és la Terra sencera, pot ser necessari explorar quina és la seva idea d’«hàbitat» duent a terme activitats com ara la 1 Rere la petjada o la 8 El bosc dels senglars. O a l’inrevés, aquesta activitat es pot utilitzar perquè els nois i les noies apliquin idees apreses en el cas dels senglars a la nova situació plantejada, que és molt general.

No s’ha d’oblidar que el temps d’ensenyament i el temps d’aprenentatge no són sempre coincidents. El «clic» es produeix sovint en moments d’aquells en què s’ha fet l’activitat, i a vegades té lloc quan es tracten altres temàtiques o fins i tot fora de l’escola o de l’ambient on s’ha dut a terme. Com més relacions es vagin establint, més fàcil serà que es produeixi l’aprenentatge significatiu.

Una organització del grup diferent per aprendre millor

Les activitats recollides en aquesta guia necessiten gestionar el grup de participants des de coordenades molt diferents de les donades habitualment en el context escolar i s’apropen més a les considerades tradicionalment més pròpies de grups educatius extraescolars. Per a alguns ensenyants aquest fet pot representar un problema ja que els nois i noies s’han de moure per l’aula, han d’actuar en grup, han d’opinar i discutir, etc., i si no s’organitza bé es pot produir enrenou.

Sovint es tendeix a distingir entre moments treball i moments joc, i s’assimila el treball a l’activitat realitzada com a obligació que condueix a l’aprenentatge, i el joc a l’activitat lúdica que només comporta passar una bona estona. Però aquesta distinció és falsa ja que s’aprèn molt (i sovint més significativament) quan allò que es fa interessa i engresca.   

Tota activitat educativa requereix una bona organització i que la persona educadora anticipi la major part dels problemes que es puguin presentar en la seva realització. Quan les activitats proposades són diferents de les habituals cal, encara més, comunicar molt clarament les normes de funcionament i explicitar la seva finalitat d’aprenentatge. La guia indica de manera detallada aquestes normes, però no ha d’estranyar que la primera vegada que es duen a terme activitats d’aquest tipus es produeixin desajustaments que, normalment,
es preveuen quan es tornen a aplicar.

L’educació ambiental interessa a tothom

Un altre aspecte que és important destacar és el fet que activitats com les de la guia promouen la participació activa i la implicació de tots els nois i noies, fins i tot d’aquells que són considerats poc motivats per a l’aprenentatge de les disciplines tradicionals, o que participen poc en les classes habituals. Moltes activitats tracten temes propers que desperten el seu interès i, en general, poden dur-les a terme sense tenir un gran nombre de coneixements assolits prèviament. Per exemple, en l’activitat 13 Els caçatalents, el fet de partir de la cultura audiovisual, fonamentalment televisiva –pel·lícules, dibuixos animats, contes, cançons, etc.– permet que tot tipus de participants se sentin implicats des de l’inici de l’activitat.

Sens dubte les activitats d’aquesta guia, atès el seu alt potencial de motivació, són una magnífica oportunitat per despertar l’interès dels participants i promoure la reflexió al voltant de temàtiques que habitualment no són presents ni a l’escola ni als centres extraescolars.