L'entrevista és un gènere periodístic consistent a sotmetre una persona a les preguntes d’un entrevistador o enquestador. L’entrevistador pregunta l’entrevistat o entrevistats responen. Aquest gènere és l’eina més utilitzada dins el procés de Comunicació Social. Conforme al seu propòsit professional, l’entrevista compleix aquestes funcions: obtenir informació d'individus o grups i facilitar informació. Podem dir, aleshores.,que l'entrevista és un recurs informatiu.

És un diàleg, una conversa entre un interlocutor (anomenat entrevistat) i el periodista o reporter (entrevistador).

L'entrevista periodística és el desenvolupament d'un qüestionari planificat, organitzat, coherent, dirigit a satisfer incògnites concretes i a descobrir solucions.


L'entrevista també pot ser definida com la tècnica d'obtenció de material d'interès periodístic, per mitjà de preguntes que el reporter formula a altres persones. És el gènere periodístic més conegut i fàcilment identificable pel públic, lector, radiooient o televident.

A més de les seves característiques pròpies, l'entrevista és també informació i reportatge.

 

Existeixen diverses classificacions de l'entrevista, tot seguit les teniu classificades i explicades a grans trets.

Pel seu objectiu:

a) Entrevista d'opinió. La seva intenció és que l'entrevistat manifesti la seva opinió sobre un determinat fet o tema.

b) Entrevista de notícia. L'objectiu principal és que l'entrevistat doni informació.

c) Entrevista de personalitat o retrat. La seva intenció és que l'entrevistat es mostri tal com és, que a través de les seves declaracions proporcioni un retrat de la seva personalitat o imatge.

Pel canal:

a) Personal. Són les més obertes, àmplies i penetrants, a banda de ser prou efectives i adequades per a la confidencialitat. Els interlocutors s'interposen més vivament i el periodista capta més tant el missatge oral com el corporal.

b) Telefònica. Són les més fàcils en la seva consecució, es realitzen mitjançant la via telefònica i s'aprofiten per la rapidesa amb què es poden realitzar i per a oferir notícies curtes. Són útils quan l'entrevistat es troba ubicat en un lloc distant i es requereix guanyar temps i diners.

c) Per Qüestionari. Aquestes es remeten per interposició de persones, per correu postal o electrònic, per fax, etcètera. S'apel·la a aquestes quan les persones que s'han d'entrevistar estan a la presó, en altres territoris o quan es mostren fugisseres o reservades i no han accedit a entrevistes telefòniques o personals. Té l'inconvenient que gairebé sempre es tornen tard, a part de que pugui que es contesti una altra cosa.

Pel nombre d'entrevistats:

a) Individual. Implica la participació d'un entrevistador i un entrevistat.

b) Grupal o col·lectiva. Implica la participació de dos o més entrevistats, encara que es recomana que el nombre no superi les quatre o cinc persones a fi de mantenir un ordre en el diàleg.

Per la seva modalitat:

a) Entrevista estructurada o formal. Està realitzada sobre la base d'un formulari prèviament preparat, mitjançant una llista de preguntes establertes amb anterioritat.

b) Entrevista no estructurada o informal. Es tracta de preguntes-respostes en una conversa tenint la característica d'absència d'una estandardització formal.

c) Entrevista focalitzada. La seva realització requereix una gran experiència, habilitat i tacte. Es realitza basant-se en un problema, es fa sense subjectar-se a una estructura formalitzada; demana agudesa i agilitat per part de l'entrevistador per tal de cercar les dades que necessita. L'entrevista focalitzada és també una tècnica excel·lent per estudiar situacions que seran objectes d'accions de treball social.

d) Entrevista no dirigida. L'entrevistat té completa llibertat per expressar els seus sentiments i opinions, el reporter ha d'animar a parlar sobre un determinat tema.

Hi ha altres tipus, les entrevistes d'opinió, les entrevistes de semblança i altres... Per exemple si al transmetre l'entrevista per un mitjà aquesta va ser gravada o si es va realitzar en viu.

 

1. El primer que cal fer és seleccionar el tema i la persona de què es vol parlar. I a continuació, cal  informar-se'n recorrent a documents, retalls de premsa, d'arxiu, informes i altres mitjans escrits.

2. El segon que s'ha de fer és dissenyar un qüestionari amb preguntes clau, que són convenients per encaminar el diàleg i evitar oblits. Altres preguntes naixeran espontàniament, i aquestes resulten generalment  més interessants que les anotades.

3. La tercera cosa és concertar una cita directament, o mitjançant una tercera persona o acudint a l'àrea de relacions públiques si és que es tracta d'algú relacionat amb una empresa o institució. Cal justificar la raó de l'entrevista, per a quin mitjà es fa i quina és la persona que farà l'entrevista.

4. L'últim pas és escollir el canal. Normalment es fa cara a cara, per telèfon o per qüestionari escrit. Cada canal té unes característiques determinades, uns avantatges i uns inconvenients.

Perquè l'entrevista tingui èxit ha de posseir tota la energia i l'intercanvi de personalitats propis de la conversa.

Alguns dels suggeriments que poden ajudar l'entrevistador:

  • Contacte inicial. Per crear un ambient agradable i de confiança, es recomana abans de començar l'entrevista establir una miniconversa amb l'entrevistat.
  • Com formular les preguntes. Si és una entrevista no estructurada, les preguntes seran plantejades dins d'un context general d'una conversa; en una d'estructurada, les preguntes tindran un caràcter més metòdic.
  • Com obtenir i completar respostes. S’ha de tenir cura de no orientar o suggerir respostes inadequades, s'ha de tenir en compte l'èmfasi de la pregunta.
  • Com registrar respostes. El més recomanable és, per obtenir veracitat, l'anotació directa mentre es desenvolupa l'entrevista, i encara millor enregistrar-ho tot amb gravadora.
  • Finalització de l'entrevista. En tots els casos, ha d'acabar d'una forma cordial.
 

  • Formuleu primer les preguntes més senzilles.
  • Mireu atentament a l'entrevistat.
  • Manifesteu interès per les respostes.
  • No suggeriu a l'entrevistat el que ha de respondre.
  • No condicioneu les respostes.
  • Anoteu les frases i paraules amb exactitud.
  • Utilitzeu el bon sentit si heu d’abreujar les declaracions.
  • Aculliu sense prejudicis, ni capritxos les declaracions ofertes.
  • Mostreu-vos imparcials i francs davant els plantejaments i ideologia de l'entrevistat.
  • No difongueu us han revelat de manera privada o confidencial.
  • Establiu algun vincle amb l'entrevistat, per exemple intercanvi d’adreça, telèfon, mòbil, adreça electrònica, per si de cas us cal més informació, algun aclariment o alguna dada addicional.
  • Les preguntes s'han de formular una sola vegada.
  • Doneu temps suficient a la persona entrevistada perquè pensi les respostes.
 

A) Limitacions inherents a les tècniques de l'entrevista en si mateixa:

  • Limitació de l'expressió verbal.
  • Possibilitat de divorci entre el que es diu i el que es fa.
  • Falta de secret en la resposta.

B) En les limitacions provinents de les persones entrevistades, cal tenir en compte que l'experiència ha demostrat que la validesa de les respostes de l'entrevistat, depèn del seu interès i motivació per respondre.

C) En relació amb les limitacions de l'entrevistador, es pot limitar l'eficàcia de l'entrevista en quant a la veracitat de les respostes.

 


Recomana'ns a