canalrecerca

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Inici Biblioteca de treballs Biologia Estudi de les conductes socials dels ximpanzès en base la similitud amb el comportament humà

Estudi de les conductes socials dels ximpanzès en base la similitud amb el comportament humà

Títol del trebal:   Estudi de les conductes socials dels ximpanzès en base la similitud amb el comportament humà
Curs acadèmic: curs 2004 - 2005
Autor/s: Marta i Esther Gil   
Tutor:  Francisca Guerola  
Centre:  IES Severo Ochoa  
Localitat:  Esplugues de Llobregat
Comarca:  Baix Llobregat
Àrea de coneixement: biologia
Tipus de treball: bibliogràfic
Període històric: actualitat  
Àmbit geogràfic: No aplicable               
 
Objectius     
 
Estudiar el comportament social del ximpanzé en base a les similituds amb el comportament social humà, justificables a partir d’una història evolutiva (i per tant genètica) en comú.

Amb aquest objectiu com a proposta capdal del treball, ens hem plantejat:

1. Exposar l’evolució i successió cronològica de les principals teories evolutives al llarg de la història, fins arribar a la visió actual.
2. Recórrer, basant-nos ens les dades que aporta el registre fòssil obtingut fins avui, el camí evolutiu que comparteixen Homo sapiens i Pan troglodytes, així com situar l’un respecte de l’altre dins l’ordre de primats.
3. Exposar la relació de proximitat genètica entre l’home i el ximpanzé, fent incidència en la influència dels caràcters hereditaris sobre el comportament.
4. Descriure el ximpanzé com a animal social.
5. Dur a terme, seguint una metodologia observacional, un estudi de les conductes socials que es donen entre els individus de la població de ximpanzés del Zoo de Barcelona, que ens permetran establir les principals característiques del comportament social d’aquesta espècie.

HIPÒTESIS DEL TREBALL

Les conductes socials de l’home i el ximpanzé presenten importants similituds que s’expliquen a partir d’una estreta relació filogenètica.
La incorporació de la idea d’evolució a la cultura occidental ha estat tardana degut a una tradició antropocentrista promoguda en gran part per preconcepcions religioses.

L’ésser humà actual i el ximpanzé han compartit més de ¾ parts de la seva història evolutiva.

La relació evolutiva entre aquestes dues espècies es tradueix en importants similituds genètiques i de comportament.

Tant l’home com el ximpanzé són animals socials. Moltes de les conductes socials són compartides per les dues espècies.

En relació a l’estudi de la població de ximpanzés del Zoo de Barcelona, hem definit diferents hipòtesis la verificació o falsació de les quals té com a finalitat conèixer les relacions i conductes socials que es donen entre els ximpanzés.

o La població de ximpanzés del Zoo de Barcelona s’organitza en una jerarquia social.
o S’estableixen relacions d’afinitat entre els membres del grup objecte d’estudi.
o La proporció de temps que Bangui (la cria) passa amb Blanquita (la seva mare) és superior a la que passa amb qualsevol altre individu del grup.
o Els individus joves prefereixen el joc social al joc individual.
o Les conductes sexuals no sempre tenen lloc entre els dos mateixos individus del grup.

Metodologia   
 
La recerca que es presenta s’estructura, a grans trets, en 5 punts ben diferenciats que, en conseqüència, han requerit diferents mètodes de treball per part nostra.

El primer bloc del treball, que correspon a l’exposició de les diferents teories evolutives i del mateix concepte d’evolució al llarg de la història, s’ha desenvolupat en base a la recerca bibliogràfica i a l’assistència a un bloc de quatre conferències al Museude la Ciència - Fundació la Caixa el novembre de 2004 (per a més referències veure labibliografia)
La segona part del treball gira entorn al camí evolutiu recorregut en comú per l’home i el ximpanzé, relacionat amb les similituds entre les conductes socials que s’observen en una i altra espècie. Per a l’elaboració d’aquest apartat de la nostra recerca hem assistit també a una conferència que Salvador Moyà –director de la recerca de l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell i cap de l’equip que recentment ha fet la troballa del famós Pierolapithecus catalanicus a Hostalets de Pierola- exposà al Museu de la Ciència-Fundació la Caixa el gener del 2005. A més ens ha calgut una important recerca bibliogràfica. Per a poder desenvolupar aquest punt hem comptat també amb la col·laboració d’Eulàlia Subirà, biòloga especialista en evolució que actualment imparteix classe a la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB) i treballa per al Museu Arqueològic de Catalunya.
Metodològicament s’ha basat tant en la recerca bibliogràfica com en la informació obtinguda a través de l’assistència a una conferència al Museu de la ciència- Fundació la Caixa que feia referència a l’article "DNA, nuestro DNI del siglo XXI" (del Dr. Jaume Bertranpetit, Facultat de Ciències de la Salut i la Vida de la Universitat Pompeu Fabra) el novembre de 2004. La quarta part o bloc del nostre treball –que comprèn la informació general sobre el Pan troglodytes i l’apartat que parla del ximpanzé com a animal social- s’ha basat íntegrament en la recerca bibliogràfica.
En el nostre treball no hem descrit les conductes socials humanes ni ens hem aturat a descriure’n el comportament, ja que les donem per assumides en tant que estem parlant de la nostra pròpia espècie. Així, hem considerat que era més interessant centrar-nos en l’estudi del ximpanzé, i tot i que al llarg del treball les referències al comportament social humà són contínues, no existeix en el mateix un apartat que s’hi dediqui especialment (sí hi és en el cas del ximpanzé).
Comprèn el que és pròpiament la part experimental de la nostra recerca: l’estudi etològic de la població de ximpanzés del Zoo de Barcelona. Per tal de dur-lo a terme hem participat en un curset que ofereix el departament d’educació del Zoo de Barcelona, a través del qual se’ns ha facilitat una segona tutoria del treball per part d’una primatòloga –la Glòria, que ens ha guiat en l’estudi etològic - , així com una entrevista amb la conservadora de ximpanzés de l’entitat.

Conclusions   
 
En iniciar aquesta recerca, ena vam plantejar verificar o bé falsar la hipòtesi següent en relació al tema que ens ha ocupat tot aquest temps.

Les conductes socials de l’home i el ximpanzé presenten importants similituds que s’expliquen a partir d’una estreta relació filogenètica.

Després d’haver realitzat la recerca que s’ha presentat, concloem que és cert que les conductes socials dels éssers humans i els ximpanzés presenten similituds en els diferents camps que nosaltres hem considerat que són bàsics en la consideració d’una espècie com a social: l’estructuració jeràrquica dels grups i les conductes afiliatives, que determinen les relacions que s’estableixen entre els individus d’una societat, les relacions materno-filials i el paper fonamental del joc en les cries o els infants. En el camp de les conductes sexuals hi trobem diferències notables, ja que la funció de les relacions sexuals en els ximpanzés és bàsicament reproductiva. També hem comprovat i per tant verificat que la relació filogenètica o evolutiva entre l’Homo sapiens i el Pan troglodytes és molt estreta i que això fa que les dues espècies presentin similituds genètiques importants. Ara bé, el que no hem pogut demostrar és la relació directa entre les semblances genètiques i les semblances conductuals de les dues espècies amb que hem treballat, ja que actualment la comunitat científica no ha pogut encara determinar on comença i on acaba la influència del material genètic en el comportament dels individus.

Entorn a aquesta hipòtesi principal i per tal d’estudiar-la des de diferents punts, vam determinar el que podríem anomenar subhipòtesis. En relació a elles concloem (veure Objectius i Hipòtesis a la pàgina 2):
1. Efectivament, el fet mateix de l’evolució no sempre s’ha tingut present. La idea de l’evolució va començar a prendre força en la cultura occidental ben entrat el s. XVIII (gràcies al desenvolupament de la geologia, els descobriments fòssils i el conseqüent impuls de la paleontologia), i no va ser fons a principis del s. XIX que aparegueren les primeres idees evolucionistes pròpiament dites de la mà de Lamarck. L’aparició de la teoria de l’evolució de Darwin i Wallace, ja en la segona meitat d’aquest segle, va provocar un fort impacte sobre una societat encara molt marcada per les idees religioses. De fet, el neodarwinisme, que no va aparèixer fins a la dècada dels quaranta (s. XX), continua avui tenint detractors importants entre els sectors religiosos. Tot i així, avui la teoria sintètica està àmpliament acceptada per la comunitat científica.

2. L’ésser humà i el ximpanzé comparteixen el 99’9% de la seva història evolutiva, percentatge de temps, com havíem predit a les hipòtesis, superior a les ¾ parts de la seva història evolutiva.

3. L’estreta relació filogenètica entre l’home i el ximpanzé es tradueix en una similitud genètica del 98,4%. Les semblances genètiques determinen una similitud fisiològica important. Tot i que entre l’home i el ximpanzé s’estableixen també similituds conductuals importants que no es donen entre l’ésser humà i d’altres espècies evolutivament més distants, actualment la implicació genètica de les conductes és un camp en estudi, i no es troba dins les nostres possibilitats afirmar que la semblança pel que fa a les conductes socials de les dues espècies té una basa genètica.

4. L’home i el ximpanzé són primats socials. Tant una espècie com l’altra basen les seves vides en el desenvolupament de les mateixes amb d’altres i en relació a altres individus de la seva mateixa espècie. Les conductes socials dels ximpanzés i les dels éssers humans presenten – tot i ser les dels primers menys complexes – similituds: en les societats d’ambdues espècies s’estableixen relacions d’afinitat entre els individus que en formen part; la relació entre mare i cria dura sovint tota la vida i és molt més estreta que amb la resta dels individus, existeix el joc i la infància perllongada com a mitjà per al desenvolupament dels més joves i en les societats d’ambdues espècies existeix la jerarquització.

5. En relació a l’estudi etològic directe de la població de ximpanzés del Zoo de Barcelona i a les hipòtesis que sobre la seva dinàmica social havíem formulat, determinem que:

o La població de ximpanzés del Zoo de Barcelona s’organitza jeràrquicament. Com les societats humanes, les societats ximpanzés són complexes i flexibles. En el cas dels Pan troglodytes, s’estableixen dues estructures jeràrquiques més o menys diferenciades: la dels mascles i les femelles. De la interactuació i la convivència de totes dues se’n deriva la dinàmica social del grup.

o Entre els 9 individus que configuren el grup estudiat s’estableixen relacions d’afinitat anàlogues a les relacions emocionals que es donen en els humans.

o La proporció de temps que Bangui passa amb Blanquita és molt superior a la que passa amb qualsevol altre individu del grup. Bangui passa un 70% del seu temps amb la seva mare. La relació amb aquesta no és només d’afinitat, sinó de dependència.
 

BIBLIOGRAFIA

Llibres

ALONSO DE MEDINA, E. El animal humano. Una introducción a su etología.Barcelona: Editorial Barcanova, 1991.
CORBELLA, J., CARBONELL, MOYA, S. i SALA, R. Sapiens. El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència. Barcelona: Edicions 62, 2000.
DE MANUEL, J., GRAU, R. i MOLINA, J. Biologia 2. Ciències de la naturalesa i de la salut. Barcelona: Editorial Teide, 2004.
FONTDEVILA, A. i MOYA, A. Evolución. Origen, adaptación y divergencia de las especies. Madrid: Editorial Síntesis, 2003.
FONTFRÍA, J. El explorador de la evolución. Wallace. Madrid: Editorial Nivola, 2003. (Científicos para la historia nº 17).
GOODAL, J. (amb BERMAN, P.). Gracias a la vida. Barcelona : Mondadori (Grup Grijalbo-Mondadori), 2000.
GOULD, S. J. (coautors: ANDREWS, P., BARBER, J., BENTON, M., COLLINS, M, JANIS, C, KISH, E., MORISHIMA, A., SEPKOSKI, J., STRINGER, C. I TIBBLES, J.). El libro de la vida. Barcelona: Editorial Crítica (Grupo Grijalbo-Monadadori), 1993.
TATTERSALL, I. Fer-se humà. La singularitat de l’home i l’evolució. Barcelona: Edicions 62, 1998
AUTORS VARIS. Enciclopèdia Catalana de l’Estudiant, vol. III. Barcelona: Carroggio Edicions, 1999.
AUTORS VARIS. Historia universal, vol. I (Los orígenes). Madrid: Salvat Editores, 2004.
AUTORS VARIS. Biblioteca de consulta Larousse. Dicconario de biología. Barcelona: SPES Editores, edició especial per a RBA, 2003.
Articles revistes

PYKE, M. El geni i l’atzar. “El correu de la UNESCO”, nº 50, 1982, pp 5-11.
PYKE, M. . “El correu de la UNESCO”, nº 50, 1982, pp 5-11.
Articles diaris

CLAVEROL, C. El Pierolapithecus catalanicus: Pau de la jungla. “El País”, 19 de novembre de 2004, pp 32.
SAMPEDRO, J. El misterio de los hombres diminutos. “El País”, 14 de novembre de 2004, pp 2-3.
WADE, N. Los chimpancés enseñan evolución. “El País”, 10 de desembre de 2003, pp 28.
WINKELS, E. Els tresors de l’abocador, “El Periódico”, 19 de novembre de 2004, pp 40-41.

Conferències

Ontogènia i filogènia. Tom Kempt (Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford).
Impacte de les idees de S. J. Gould en l’evolució humana. Juan Luis Arsuaga (Universitat Complutense de Madrid).
Atzar i necessitat en l’evolució. Jordi Agustí (Institut Paleontològic Crusafont. Diputació de Barcelona).
Gould des de l’ecologia, la traducció i la divulgació. Joan Doménech Ros (Universitat de Barcelona).
L’origen de la humanitat actual: evidencies genètiques. Jaume Bertranpetit (Universitat Pompeu Fabra).
Recents descobriments a Hostalets de Pierola i origen dels grans antropoides vivents. S. Moyà Institut Paleontològic Crusafont).
Adreces d’internet

www.atapuerca.com
www.ceselmed.com
www.diariomedico.com
www.evolutionibus.eresmas.net
www.forums.fark.com
www.icarito.latercera.cl/infografia/hist_univ/prehistoria/evolucion.swf
www.mashistoria.com
www.platea.cnice.mecd.es
www.xtec.es/vallmaj/palau/escahome.htm
www.whfreeman.com
Altres fonts

COLELL, M., PUEYO, R, SEGARRA, D., SERRA, J. Mª, VEÀ, J. Dossier del Treball  Propi de l’Alumne. Psicobiologia. Curs 2001-2002, Universitat de Barcelona (UB).
COLELL, M., PUEYO, R, SEGARRA, D., SERRA, J. Mª, VEÀ, J.  
 
Font:   COMSOC
 
  Consulta el treball
 

 

logos.gif