canalrecerca

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Inici Biblioteca de treballs Biologia Estudi dels gens lligats en un mateix cromosoma en Drosophila melanogaster

Estudi dels gens lligats en un mateix cromosoma en Drosophila melanogaster

Títol del treball: Estudi dels gens lligats en un mateix cromosoma en Drosophila melanogaster
Curs acadèmic   curs 2005 - 2006
Autor/s   Tania Martínez   Mireia Vidal
Tutor   Teresa Casares  
Centre   IES Montserrat Roig  
Localitat   Terrassa
Àrea de coneixement   biologia
Tipus de treball   experimental
Període històric   actualitat  
Àmbit geogràfic   No aplicable               
 
Objectius     
 
Objectius principals

El nostre objectiu és demostrar mitjançant l’estudi de l’herència dels caràcters lligats que les lleis de Mendel no sempre es compleixen.

Així doncs, trobem que durant la divisió cel·lular que es dóna amb la formació dels gàmetes, la meiosi, es pot produir la recombinació genètica entre dos cromosomes que formen un bivalent. De manera que aquests cromosomes són modificats genèticament, doncs contenen nova informació en els gens que serà reflectida en la progènie.

Per aquest motiu si es produeix la recombinació, les proporcions que va establir Mendel no seran les mateixes, perquè s’obtindran individus amb noves característiques resultat dels gàmetes recombinants.

Objectius secundaris

Aprendre a experimentar amb éssers vius, en aquest cas amb Drosophila melanogaster en un laboratori i utilitzant estris específics.
Estudiar diferents aspectes de genètica com per exemple la mitosi, la meiosi, el cicle cel·lular, al·lels recessius i dominats, etc.
Hipòtesi
La hipòtesi que ens plantegem d’acord amb el nostre objectiu és que les lleis de Mendel quan encreuem les diferents soques de Drosophila no mantenen les mateixes proporcions quan els gens estan lligats en un mateix cromosoma.

La hipòtesi que ens plantegem d’acord amb el nostre objectiu és que les lleis de Mendel quan encreuem les diferents soques de no mantenen les mateixes proporcions quan els gens estan lligats en un mateix cromosoma.
Aquest fet és degut a què les proporcions dels encreuaments dels experiments de Mendel eren el resultat de l’herència de caràcters que no es trobaven sobre un mateix cromosoma i que per tant es transmetien en l’herència de manera independent. No obstant, Mendel no va tenir en compte la possibilitat de què aquests caràcters es trobessin lligats sobre un mateix cromosoma, ja que no coneixia la teoria cromosòmica de l’herència, i per tant que aquests caràcters eren transmesos a la progènie conjuntament, alterant les proporcions de la tercera llei de Mendel i desmentint d’aquesta manera la universalitat de la llei de la transmissió independent.

No obstant, tal i com hem explicat, els gens que no es troben lligats en un mateix cromosoma si que compleixen les proporcions establertes per Mendel.

Metodologia   
 
Aquest treball està compost per un marc teòric bibliogràfic i una part experimental. El fet de dedicar varies hores del treball de recerca fent la part pràctica al laboratori ens sembla molt més interessant que si el treball hagués constat només d’una part teòrica sense experimentació al laboratori.

Per a nosaltres serà tot un descobriment treballar amb estris de laboratori, que no havíem utilitzat anteriorment, o poques vegades, i aprendre nous mètodes de treball que haurem d’aplicar en éssers vius.

Conclusions   
 
La realització d’aquest treball l’hem centrat en els objectius que es van fixar a l’inici de la recerca. Aquests objectius tenen a veure amb l’ampliació dels coneixements de genètica que es teniem abans de començar a treballar sobre aquest tema. S’ha estudiat i comprovat les diverses formes d’herència de determinats caràcters en la Drosophila melanogaster, tenint com a referència les tres lleis de Mendel, i utilitzant la investigació i l’experimentació en el laboratori.

Aquest treball consistia principalment en dos objectius, a partir dels quals hem formulat dues hipòtesi que mitjançant la recerca hem pogut refutar o validar, és a dir que consistia en un mètode hipoteticodeductiu.

El primer objectiu era estudiar les lleis de Mendel i demostrar mitjançant l’estudi de l’herència dels caràcters lligats que aquestes no sempre es compleixen. El segon objectiu, i en el que principalment es basava el treball era l’obtenció d’una doble mutant a partir de diferents soques de Drosophila. Les hipòtesis que vam formular era que la tercera llei de Mendel no es compliria i que obtindríem aquesta doble mutant.

La primera hipòtesi que vàrem generar no ha quedat clar si ha sigut refutada o no ja que hem analitzat la tercera llei de Mendel i els resultats d’aquesta llei i de la nostra experimentació eren similars en el cas de les mosques ebony, sèpia i salvatge. No obstant, no hem obtingut l’ 1/16 que corresponia a la doble mutant. La segona hipòtesi no va ser validada ja que tot i que vàrem realitzar una experimentació constant amb els encreuaments correctes no vam obtenir la doble mutant amb caràcters ebony i sèpia.

Malgrat que les hipòtesis més importants del nostre treball no s’han complert, no podem deixar de tenir present el gran aprenentatge que hem fet al llarg del treball. Tant l’experimentació al laboratori com el fet de conèixer nous aspectes de genètica han fet que realitzar un treball com aquest valgués molt la pena. Nosaltres anteriorment mai havíem realitzat un experiment al laboratori amb éssers vius i això ens ha semblat molt interessant, però ens hem adonat que mai s’ha de perdre la constància ni la precisió alhora de realitzar-lo ja que això pot provocar una alteració en els resultats.

Ja que nosaltres no hem obtingut la doble mutant, proposem i animem a què aquest treball de recerca sigui també realitzat en un futur però amb un període d’experimentació més llarg per tal d’augmentar les possibilitats d’obtenir la doble mutant ja que pensem que si s’incrementen el nombre d’encreuaments la Drosophila amb caràcters ebony i sèpia pot sortir algun dia.

També proposem un altre treball d’experimentació amb Drosophila melanogaster que consistiria en l’encreuament de mosques Drosophila doble mutant amb mosques heterozigotes pels dos caràcters:

e e se se x e +e se+ se

 
 Parentals
 
 Recombinants
 
gàmetes
 e+se+
 e se
 e se+
 e+ se
 
e se
 e+e se+se
 e e se se
 e e se+ se
 e+ e se se
 

Amb aquest treball s’estudiaria com afecta la recombinació en la meiosi en la progènie ja que si es produís o no la recombinació genètica sortirien mosques Drosophila amb uns caràcters o uns altres. De manera que si es produeix la recombinació obtindríem mosques sèpia i ebony. En canvi, si no es produeix la recombinació obtindríem mosques fenotípicament salvatges pels dos caràcters i mosques doble mutant.

Al ser les mosques recombinants i no recombinants fenotípicament i genotípicament diferents es pot calcular el percentatge de recombinació en la Drosophila.

Tot i que no ens ha sortit el resultat que esperàvem tenim una experiència positiva d’aquesta recerca i ens sentim orgulloses del treball que hem realitzat durant tot aquest temps. Per tant, trobem que ha estat satisfactori dur a terme aquest treball ja que hem aconseguit aprendre molts aspectes que fins ara desconeixíem tant teòrics com pràctics.
 
Bibliografia   
 
Llibres:

STANSFIELD, William D. Genética. Mc Graw Hill, febrer 1997 (tercera edició).
GRIFFITHS, Anthony J.F. Genética. Mc Graw Hill, cinquena edició.
TAMARIN, Robert H. Principios de genética. Editorial Reverté, S.A., quarta edició.
Nova enciclopèdia de l’estudiant. Ciències biològiques. Volum 3. Edicions Corroggio S.A. Volum 3. Edicions Corroggio S.A.
JACOB, François. El ratolí, la mosca i l’home. Llibres a l’abast.
Enciclopèdia Catalana. Volum 8. 1992.
Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 3. 1972Volum 8. 1992Volum 3. 1972
CUELLO, Josep i altres. Biologia 1. Editorial Barcanova, 2003.
La enciclopedia del estudiante. Editorial Santillana. Editorial Santillana
Historia de la biología:Teoria, métodos, instituciones y biografias breves. Editorial Labor Editorial Labor
Diccionaris:

FABRA, Pompeu. Diccionari General de la llengua Catalana. Edhasa, 1982 (setzena edició).
Vídeos:

Genética y Herencia: El plano de la vida. Ancora audiovisual, S.A. Ancora audiovisual, S.A.
Webs:

www.tdx.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX_0723103_094802/PART_A.PDF
Data de consulta:30 de juliol del 2005
www.arrakis.es/ lluengo/genemende.html
Data de consulta: 26 de juny del 2005
freehost02.websamba.com/biogeo1/celula_2.html
Data de consulta: 26 de juny del 2005
www.cellsalive.com/mitosis.html
Data de consulta: 26 de juny del 2005
usuarios.lycos.es/drosophila
Data de consulta: 28 de juny del 2005
www.fai.ume.edu.ar/biologia/genetica/glosariogenetica.html
Data de consulta: 2 d’agost del 2005
www.iespana.es/natureduca/bio_leyes_mendel.htm
Data de consulta: 22 d’agost del 2005
www.enfenix.webcindario.com/biologia/genetica/leymend.html
Data de consulta: 3 d’agost del 2005
www.lablaa.org/blaavirtual/pregfrec/mendel.htm
Data de consulta: 27 d’agost del 2005
www.juntadeandalucia.es/averroes/iesarroyo/biologia/depbio1.htm
Data de consulta: 16 d’agost del 2005
www.iespana.es/naturalesa/bio_leyes_mendel.htm
Data de consulta: 3 d’agost del 2005
www.biografiasyvidas.com/biografia/m/fotos/mendel.jpg
Data de consulta: 27 de juny del 2005
www.kerchner.com/images/roots/nucleardnastructure.gif
Data de consulta: 12 de juliol del 2005
www.columbia.edu/cu/alumni/Magazine/images/Fall2002/Morgan.jpg
Data de consulta: 30 de juny del 2005
www.biology.arizona.edu/cell_bio/tutorials/cell_cycle/cells3.html
Data de consulta: 21 d’agost del 2005
www.unipublic.unizh.ch
Data de consulta : 3 de juliol del 2005
www.anatomy.unimelb.edu.au/researchlabs/whitington/img/lifecycle.jpg
Data de consulta: 21 d’agost del 2005
www.web.educastur.princast.es/proyectos/biogeoov/2BCH/B4INFORMACION/MITOSIS/INDICE.htmData de consulta: 20 d’agost del 2005
www.cdb.riken.jp/signal/main.htm
Data de consulta: 7 de juliol del 2005
www.edu365.com/aulanet.com/comsoc/es.wikipedia.org/ThomasHuntMorrgan
Data de consulta: 2 d’agost del 2005
 
Font:   COMSOC
   
  Consulta el treball
 

logos.gif