canalrecerca

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Inici Biblioteca de treballs Biologia Estudi fenotípic d`alguns caràcters hereditaris de la meva família

Estudi fenotípic d`alguns caràcters hereditaris de la meva família

Títol del trebal: Estudi fenotípic d`alguns caràcters hereditaris de la meva família
Curs acadèmic: curs 2004 - 2005
Autor/s   Marta Herrero Casado   
Tutor   Amadeu Peris Sabaté  
Centre   IES Julio Antonio  
Localitat   Móra d`Ebre
Comarca   Ribera d`Ebre
Àrea de coneixement   biologia
Tipus de treball   observació
Període històric   actualitat  
Àmbit geogràfic   Àsia               
 
Objectius     
 
Actualment hi han grans avenços i molt importants en la ciència que estudia la transmissió dels caràcters d’una generació a una altra, la genètica, fins i tot s’està treballant per tal de poder desxifrà el codi genètic humà, conegut com el projecte de genoma humà. Tot això i la meva curiositat en l’herència em van fer decidir realitzar un estudi fenotípic sobre alguns dels caràcters hereditaris de la meva família i intentar deduir com es transmeten d’una generació a la següent.

Sempre he tingut preguntes al voltant d’aquest tema: per què jo tinc els ulls verds si cap dels meus pares els té? Per què el meu germà té els ulls blaus com el meu pare?
Els objectius principals del treball són:

Conèixer els caràcters fenotípics de la meva família i la seva transmissió
Determinar la categoria dels caràcters segons les lleis de Mendel
Determinar si aquests gens van lligats al sexe o a altres cromosomes
Deduir quines característiques podrien manifestar-se en generacions futures

Metodologia   
 
Per tal d’iniciar el meu treball vaig començar per la part teòrica ja que no era possible començar a fer un estudi sense tenir uns bons coneixements i un vocabulari sobre la matèria. Aquesta part teòrica consta de dues parts, uns conceptes bàsics de genètica recollits en un annex, i un breu resum del que es considerat el pare de la genètica, Gregor Mendel.

La part pràctica ha estat molt més dinàmica i curiosa. El primer que vaig fer va ser escollir quins caràcters volia estudiar, per a escollir-los em vaig basar en quins eren els trets més significatius o que caracteritzaven als individus i els que eren fàcils de fotografiar, per aquests motius vaig escollir el color dels ulls, la forma de les orelles el color del cabell i la forma del nas. Seguidament vaig decidir que la millor manera per estudiar els caràcter eren les fotografies i vaig realitzar una recopilació de fotografies d’alguns dels membres de la meva família. No ha estat possible fer-ho de tots el membres degut a la fragmentació de la família. Un cop recopilades les fotografies vaig procedir al seu anàlisis i per tal de realitzar-lo amb més facilitat vaig confeccionar uns arbres fenotípics.

Una de les dificultats o fets que han definit més el meu treball ha estat la impossibilitat de determinar el genotip dels individus, per manca d’informació, cosa que hauria estat força interessant, la qual cosa va dirigir el meu treball a un estudi fenotípic, un treball observacional i descriptiu de la meva família en qual no s’estudien els cònjuges dels individus estudiats tot i que aportin informació genètica.

Conclusions   
 
El fet de treballar en una sola família, una mostra bastant petita, comporta que les conclusions extretes en aquest treball no són vàlides per a la resta de famílies i no impliquen que les hipòtesis esmentades puguin ser generalitzades, de manera que les conclusions només són vàlides en aquest context, el de la meva família. A continuació d’esbossen algunes de les conclusions a les quals s’ha arribat entorn el color dels ulls, la forma del nas i de les orelles i el color del cabell, distingint entre família materna i família paterna:

- De manera general es conclou que el caràcter dominant és el de color de color d’ulls marrons, i el verd i el blau en són recessius, tan en la família materna com en la paterna.

- Tot i dominar la forma del nas ample en les generacions anteriors, tant en la família materna com en la paterna, en la tercera generació domina, encara que no amb molta força, la forma del nas estret. Per tal d’explicar aquest fet es formulen dues hipòtesis: la primera és que el possible canvi de domini sigui degut als diversos encreuaments dels individus anterior. La segona hipòtesis és que la forma del nas depèn d’altres factors externs, com per exemple l’edat, ja que amb l’edat el nas tendeix a eixamplar-se; aquest factor explicaria el domini del nas estret en la tercera generació, la generació més jove.De manera general es conclou que la forma de nas dominant és la forma de nas ample ja que és la que té el seu domini més extens.

- Pel què fa a la forma de les orelles, de manera general es conclou que la forma d’orelles de lòbul enganxat és el caràcter dominant ja que és el que es manifesta amb major proporció a la tercera generació.

- Finalment, el color de cabell en la família materna, el predomini del color de cabell castany indica que aquest probablement serà el caràcter dominant. És destaca la presència d’individus pèls roigs en la segona generació fet que ens porta a formular la hipòtesi de que aquest caràcter, pèl roig, és un caràcter recessiu. En la família paterna,el predomini d’individus de color de cabell castany indica, com en el cas anterior, que aquest es tractaria del caràcter dominant que deixaria com a caràcters recessius el color de cabell negre i ros. L’aparició d’aquest dos caràcters, negre i ros, porta a la formulació de les dues hipòtesis següents:

- La primera és que l’aparició del color de cabell negre es degut a l’encreuament dels individus anteriors.

- La segona és que la manifestació del color ros per part d’un individu de la segona generació sigui degut a que l’àvia per part de pare tenia antecedents de raça ària i aquest no s’ha manifestat fins a la tercera generació
.La presència del color de cabell negre i ros en la tercera generació permet la formulació de les següents hipòtesis:

- La primera es que l’aparició del color de cabell negre es deguda al encreuament dels individus amb els cònjuges que aporten aquest caràcter.

- La segona es que l’aparició d’individus amb el color de cabell ros sigui degut també l’aportació dels cònjuges i a l’existència d’heterozigots a la meva família.

- La tercera és la possibilitat de dividir la causa de la manifestació del color ros en dos casos: el primer es correspon amb cinc dels individus rossos que mostrarien aquest fenotip degut a l’encreuament dels progenitors; i el segon que es correspon amb un individu ros, seria degut a que es creu en l’existència d’avantpassats de raça ària per part paterna que deixaria recessius els seus caràcters fins a manifestar-se en aquest individu, tot i que pera manifestar-se necessita també que el cònjuge sigui homozigot ros, o bé heterozigot.

Bibliografia   
 
FONTS CONSULTADES

Pàgines web

http://www.iespana.es/natureduca/bio_leyes_mendel.htm
http://omega.ilce.edu.mx:30007sites/ciencia/volumen3/ciencia3/124/htm/se_6.htm
http://www.nicolaso.com/evolucion_pages/mendel.htm
http://www.oei.ng.co/fpciencia/art05.htm
http://www.arrakis.es/∼lluengo/genemende.htm
http://mmhs.com/clinical/peds/spanish/genetics/multi.htm
http://www.marfansima.org/paginas/medica/herencia.pdf
http://enfenix.webcindario.com/biologia/genetica/conceptm.html  
Llibres

Diversos autors. Biologia. Barcelona: Ed. Cruïlla, 1998.
Diccionario Enciclopédico Básico. Décima edición. Esplugas de Llobregat (Barcelona): Plaza & Janes, 1975.- Diccionari Vox manual castellà - català, català – castellà. Novena edició. Barcelona: Bibliograf, maig de 1995.- Diccionari Vox avançat de sinònims i antònims de la llengua catalana. Setena edició. Barcelona: Bibliograf, maig de 1997.
 
Font:   COMSOC
  
   Consulta el treball

 

logos.gif