A partir d'una conversa amb la Dolors Reig el 31 de gener de 2011, vam elaborar una sèrie de preguntes per estimular recerques interdisciplinàries sobre l'evolució d'internet, el poder de les xarxes socials, les tecnologies emergents, la nostra identitat digital......
Segons la Dolors Reig...
En la societat fluida, del canvi constant, en la societat complexa del coneixement abundant, en la societat interconnectada i empàtica,
S'ha de passar...
de la educació a l'aprenentatge (proactivitat) de la educació sobre respostes, a l'aprenentatge sobre preguntes (creativitat).
S'ha de fomentar...
l'esperit crític, la interpretació de patrons complexos (intuició) i les relacions (participació), perquè 100 persones pensen millor que una...
Dolors Reig és l'autora principal de l'espai sobre TIC i educació “El caparazón”. Es consultora, professora per diferents empreses, institucions, i Universitats (UOC, Elisava, Programa Compartim (Dep. de Justícia), Fundación Telefónica, etc. ).
Llicenciada en Psicologia Social, Màster en Inserció Laboral, Multimèdia i desenvolupament web, participa freqüetment en diferents publicacions i esdeveniments en temes de Dinamització de comunitats, xarxes socials, web social, Tendències a Internet, empresa 2.0, Social Media, Aprenentatge informal, Entorns Personals d´Aprenentatge, E-learning, i Cibercultures.
Estem infoxicats? Necessitem que ens desinfoxiquin?
La infoxicacióés l'excés d'informació que provoca en el receptor una incapacitat per comprendre-la i assimilar-la, per prendre una decisió o per estar ben informat sobre un tema concret.
Dolors Reig ens comenta com aquesta infoxicació ha fet sorgir noves professions com el "content curator" o "content manager". El filtratge d'informació a mans d’experts, sigui una persona o una empresa, és una nova professió. Es tracta d'una democratització de tasques que abans tenien els càrrecs importants d’una empresa: l’expert assessor.
El paradigma Google s'està posant en dubte. Les xarxes generals perden sentit. El mateix Google ofereix plataformes especialitzades de cerca com el "trip advisor" o el "Google books".
La web 3.0 fa referència a la transformació de la web a un sistema obert de base de dades, és un moviment cap a la fabricació de contingut accessible per a múltiples cercadors, amb influència de la intel·ligència artificial, la web semàntica o la web geoespacial.
Dolors Reig ens comenta com també s´entén la web 3.0 com a web més personalitzada i útil, que faci front a l´excés d'estimuls informatius comentats. La web semàntica va en aquest sentit. També hi va Google, aplicant contexte social a la informació. En aquest sentit serà aviat un cercador sociable.
Augmenta la importància de compartir i el filtre social té un paper cada vegada mes important. Quina és la informació que m’interessa a mi com a individu únic i irrepetible? Doncs aquella que la meva xarxa social diu que m’interessa. Hem passat d'anar a la plaça del poble a cercar informació, a anar a Internet i a les nostre les xarxes socials per preguntar allò que ens interessa, però seguim amb el filtre social...
Els ràtings: qüestió de confiança?
En el mercat local era més fàcil confiar. Els elements de confiança falten a la xarxa. Els ràtings son una formes alternatives de construir aquesta confiança
Ha canviat la manera de relacionar-nos?
Vivim, gràciesala interconnectivitat, en unasocietatcadavegadamésempàtica. El quepodríemanomenarlanova "generació We" ésconscientque la sevaindividualitat depèncadavegadamésd'un"nosaltres"cadavegadamés global,d'unaintel ligència col lectivacadavegadamésàmplia.
La paradoxa és aquesta: Quan no comparteixes perds poder. La ràpida emergència de les aplicacions socials que permeten comunicar i cooperar, deixant que la gent pugui intercanviar contingut d'un servei a un altre, en un ecosistema interconnectat ha mostrat que el fet de compartir dona més credibilitat, i afiança l'identitat digital de la persona o l'entitat.
Capitalism 2.0 i El consum col.laboratiu?.
Hi ha un fenonem creixent de persones que no volen posseir, i prefereixen compartir, intercanviar, llogar o regalar. Per exemple les bicicletes compartides amb el sistema de transport que més creix en el món. És un moviment de milions de persones en els 6 continents, que estan generant empreses prosperes i en continu creixement. Com exemples tenim Zilok, web de lloguer productes entre persones, Bartercard la xarxa d'intercanvi de productes entre empreses, ThredUP un espai d'intercanvi de roba de nadó) i un llarg etcètera
En un context d'indiscutible augment de criteri de consumidors i usuaris, visibilitzar, fer transparent l'expertesa (perícia) és fonamental per a adquirir rellevància, atenció i prestigi.
L'educació formal et dona el mapa conceptual, l’esquema que et permet anar ampliant el teu coneixement. Després, més aprenentatge que educació ja, es tractarà d´omplir l´esquema amb les moltes informacions sorgides d´un entorn cada cop més fluit i complexe. Les anomenades xarxes personals d´aprenentatge (determinats usos de twitter en són exemple), serien l´aplicació pràctica d´aquesta idea.
La frontera entre l'àmbit professional i personals es cada dia més difusa?
Jeremy Rifkin tenia raó en el seu llibre “The End of Work ”, cada vegada els àmbits personals i laboral es diferencien menys, a la feina et demanen ser més humà, més empàtic i a l’àmbit personal volem ser més competitius i mantenir-nos connectats.
Es valora més l’espontaneïtat?
Abans confonien el divertit amb el no seriós. Això està canviant i sorgeixen amb força enfocaments que valoren el joc, les històries immersives, interactives, entretingudes i divertides com elements fonamentals en educació. Altres valors, com l'autenticitat o la transparència, també sorgeixen amb força en un contexte general, penso, d´usuaris més intel.ligents que mai.
Estem evolucionant cognitivament? Fem més "multi-tasking"?
El mite de la multitasca. El cervell humà encara no està preparat per la multitasca, però estem evolucionant. Ara perdem profunditat i ens estem adaptant a un entorn d'informació abundant, però ens adaptarem a aquest entorn, penso en poques generacions.
Els joves no s’aïllen amb les xarxes socials; al revés, són llocs o és impossible aïllar-se, viuen permanentment connectats. En aquest sentit les xarxes ens fan menys lliures. Es tracta de xarxes meritocràtiques: per tal que et segueixin has d’anar alimentant constantment als teus seguidors i les teves relacions. Aquesta és la seva part més problemàtica.
Què aporta la hiperconnectivitat? ?
El millor és que tenim la sensació de tenir veu. La idea de l’empowerment. Abans si no tenies accés als mitjans massius no tenies possibilitat de viralitzar un missatge. Ara sí.
Per exemple durant al revolta a Egipte, Xina va tallar els missatges etiquetats amb Egipte, això ens dona una idea del poder de les xarxes socials.
L'escola ens infoxica o ens ajuda a desinfoxicar-nos??
El rol del mestre en aquest nou context està en tenir cura dels continguts i en l'organització de la intel·ligència col lectiva, ha de fomentar el sentit critic, l'autoformació, la investigació i la participació. Ha de deixar que els alumnes els ensenyin.
Més a:
La Escuela 2.0 obliga a leer más, crea mejor ambiente y educa también a los padres.
La Dolors Reig ens comenta recerques fetes a partir de l’anàlisi de dades provenents de Facebook. Com l’index de ruptures sentimentals arreu del mon. O d’empreses que analitzen la seva reputació digital segons el que es diu d’elles a les xarxes socials.
Si voleu aprofitar les oportunitats actuals de vincular la societat de les dades abundants a la recerca consulteu:
Book Ngram Viewer, permet graficar i comparar frases i paraules estretes de les bases de dades que incorpora més de 5.2 milions de llibre digitalitzats.
Open heat map, entorn que facilita la creació de gràficsi la visualització de dades.
Track Your Hapiness, constitueix en si mateix un projecte d'investigació per aprofundir sobre els factors que influeixen en la nostra felicitat.
Al Facebook també apareixen iniciatives independents, com la visualització dels índexs de felicitat nacional (Gross National Happiness Index) o la sorprenent OpenBook, un lloc que es va crear per demostrar com la configuració de les opcions de privacitat confonen de tal manera que compartim assumptes "sensibles" gairebé sense adonar-nos-en.
L'utopia històrica de que Deu està a tot arreu i ens vigila serà així. Quan preguntem a la gent si volen càmeres per reduir la criminalitat, ho accepten, s'estimen més la càmera que la intimitat. A Internet no sabem transmeitre els punts positius de renunciar a la privacitat. Anem cap a una societat més científica. La vulneració de la privacitat a vegades permet una investigació social més potent. Si sabem de que pateix una societat podem prendre mesures.
Interneti l’accès a les dades ha permès a la investigació social fer un salt?
La investigació social potser no preocupimassa alesprincipals marques presents a les xarxes socials, peròel casés quesi ens deixessin queanalitzéssimgransconjuntsdedades anònimesa Facebook oTwitter podríemextreureinteressantsconclusionssobre qüestionssocialsclauper a l'autoconeixementde la humanitat.
Dolors Reig es plateja sila qüestiónos'hauriad'abordarcomhofanambelsOpendata, el moviment d'alliberamentdedadesabansprivades deles administracionsperquètots i totespugueminvestigar amb elles. ExigirqueFacebook, Twitter,Tuenti,entrarana formarpart d'aquestmovimentoque les administracionspúbliques, com a responsablesde la posadaadisposiciódelciutadàdedadesde serveipúblicho exigeixen,podria serpossible.
Les ciències socials actualsmirenamb bons ulls lesxarxessocialsilesoportunitatsde monitorització queinauguren.
A les xarxes, contràriament a les jerarquies piramidals, els missatges venen de diverses procedències. No s’extén un rumor irracional perquè de seguida a la mateixa xarxa es comença a refutar el rumor, tot el contrari del que succeeix a les jerarquies piramidals amb una estructura imposta.
“Lo contrario de una estructura impuesta no es el caos Lo contrario de una estructura impuesta es una estructura emergente, una que se forma a lo largo del tiempo sobre la base de las interacciones de muchas personas” Andrew McAfee [Harvard Business School]
"Screens provoke action instead of persuasion. Propaganda is less effective in a world of screens, because while misinformation travels fast, corrections do, too. On a screen it is often easier to correct a falsehood than to tell one in the first place; Wikipedia works so well because it removes an error in a single click. In books we find a revealed truth; on the screen we assemble our own truth from pieces. On networked screens everything is linked to everything else. The status of a new creation is determined not by the rating given to it by critics but by the degree to which it is linked to the rest of the world. A person, artifact or fact does not "exist" until it is linked". Kevin Kelly
El poder jeràrquic i piramidal no té sentit. Les jerarquies piramidals són molt poc flexibles, i la rigidesa institucional les fa quedar obsoletes al no poder adaptar-se als canvis.
Elques'imposaavuisónestructuresméshoritzontals. L'organitzacióqueavui assoleix l'èxitésuna organitzacióque s'adaptaals seusmembres i/o usuaris.Iésenles persones i enelpotencialderivatde la seva col.laboració,onneixla innovació.
Som més tolerants a la diversitat perquè aquesta és més visible a la xarxa. El fet d'augmentar les possiblitats de l’acció és un tret evolutiu, com ens diu Kevin Kelly. També provoca, afegiria, més diversitat. Penso que hi haurà cada cop més diversitat entre individus.
"We used to live in a monoculture that was top-heavy, dominated by centrist opinion. People mostly got their information from the evening news. Now you get so much weird stuff because everything is so connected, everything is one link away from everything else and the number of people producing stuff has greatly diversified". Steven Johnson
Més a:
Sociología de la globalización, mixofobia y belleza en la diversidad http://bit.ly/eeqV45
Des de finals del segle XIX l'educació i els mitjans massius de comunicació van ajudar a crear nacions, Internet i les xarxes socials, quina mena de nacions ajudaràn a crear?
El concepte de nació canvia en aquest contexte, també degut al procés de globalització que vivim a la societat interconnectada. Saskia Sassen diria que és un concepte que perd importància en favor de coses noves, com les ciutats globals que actúen com a "Hubs" integradors d´economies distribuïdes a diversos llocs del planeta. Sorgeixen també, afegiria, organitzacions deslocalitzades, figures transnacionals com Facebook o qualsevol xarxa social, complint algunes de les antigues funcions de la nació (interconnectar-nos, proporcionar sentits identitaris, etc...) De tota manera penso que Facebook, les xarxes socials, ho vulguin o no, són més properes a conceptes d´organitzacions sense organització, com diria Shirky, fugint, al final, de qualsevol comparativa amb un concepte de nació tradicionalment lligat al poder.
Més a:
The future is another country Despite its giant population, Facebook is not quite a sovereign state—but it is beginning to look and act like one http://www.economist.com/node/16646000
El accés de tothom als medis audiovisuals tindrà com a resultat una explosió de creativitat? Aquesta allau de nous continguts ofega el veritable talent? Estem democratitzant la nostra cultura o simplement promovent la mediocritat?
