canalrecerca

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Inici Propostes de recerca Les preguntes dels experts

Les preguntes de l'Eduard Punset

Tots som animals curiosos i exploradors per naturalesa, científics nats pel que fa a la curiositat, l’investigació, l’exploració i les ganes d'entendre el món i dotar-lo de sentit. El que no és tan natural és el mètode científic: els mètodes de comprovació, els grups de control i experimentació, el control dels efectes del placebo, així com la detecció de biaixos en els experiments.
Tot això és relativament nou: a penes fa un segle o dos que ho fem. La diferència entre el coneixement fruit de l'aplicació del mètode científic i els altres, com el coneixement revelat, és que el primer incorpora aquest mecanisme  d'autocorrecció.
L'aplicació del mètode científic i el seu ús creixent farà menys dogmàtica la gent. El equilibri emocional d'una nació no depèn que hagi molts científics ni tampoc dels practicants del ioga i la meditació, sinó que cada vegada hi hagi més persones que utilitzin el mètode científic: preguntar a la naturalesa abans que a les persones, comprovar les idees suggerides com a conviccions i, quan sigui possible, mesurar-les.
Ara bé, quin tipus d'eines estem donant als nens per a entendre l'univers? Crec que si ho analitzem amb una perspectiva àmplia, en els últims cent anys les coses han millorat molt. La gent és menys supersticiosa gràcies a l'educació pública i a l'auge de la ciència. Però si prenem els últims 40 o 50 anys, el panorama no és tan bo. Encara no resulta natural pensar escèpticament, desaprendre allò après, qüestionar les conviccions heretades. La disponibilitat a canviar d'opinió arran de l'experimentació i la prova hauria d'incorporar-se al procés educatiu. Aquesta és la màgia, la humilitat i el potencial del mètode científic!

Pots veure les propostes a: http://www.ersilia.org/canalrecerca/propostes_experts/punset/index.htm

 

 

Les preguntes de Josefina Castellví

Les grans aventures científiques avui tenen a veure amb l’exploració d’allò més extens, l’espai exterior, i d’allò infinitessimal, les molècules de DNA, el genoma, la nanotecnología, però encara ens queden grans territoris per explorar a la Terra. Els gels de l’Antàrtida, de 4 quilòmetres de gruix, formats al llarg de milions d’anys, contenen la història geològica i climàtica del planeta, i allà encara habiten, en condicions extremes, milers d’espècies vives per classificar. D’una forma semblant a Charles Darwin, que viatjà en el Beagle a les Galápagos, milers de científics del món viatgen avui en día a l’Antàrtida, on molts països tenen establertes bases permanents d’investigació. Josefina Castellví, a bord del buc de l’Hespérides de l’Armada espanyola, membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), ha dirigit nombroses expedicions, des de principis dels anys noranta.
Visiteu:
http://www.ersilia.org/canalrecerca/propostes_experts/castellvi/index.htm

 

 


JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL

logos.gif