S'està aprofitant la crisis econòmica actual, es pregunta Anna Cabré, els governs europeus aprofiten l'angoixa que ens causa el perill de perdre la feina, per reduir l'Estat del Benestar? Cóm pot ser que el nostre benestar depengui més de les expectatives dels mercats financers internacionals que no pas de les lleis i els governs dels països? Fa uns anys vaig llegir un llibre de Naomi Klein, La Doctrina del Shock, que venia a dir una cosa així i vaig pensar que no podia ser, que estava exagerant! Però ara sembla que sigui tal qual, i que no és només una qüestió financera, és més aviat cultural, pròpia d'aquests anys, d'aquesta època. Avui deixem la gent desemparada d'una forma abans inconcebible, em penso. Els capitans són els primers en fugir quan un barco s'enfonsa, ja ho vareu veure fa uns mesos a Itàlia.
Podria ser que la felicitat tingui a veure amb la percepció de sentir-nos protegits, i no viure amb por?,li demanem nosaltres. Vaig veure fa poc per televisió un programa que en parlava, ens respon. Què té comú la gent que es diu feliç?, es preguntaven, quins països estan més a dalt en el rànking mundial de la felicitat? Les dones daneses, i sueques que entrevistaven, al capdemunt del rànking de felicitat, deien que se sentien protegides, elles i la seva família, i això els donava una tranquil·litat i un benestar que interpretaven com felicitat. Estem perdent això?, cada dia la gent té més por, o només m'ho sembla a mi?
Avui és més difícil fer previsions, imaginar com serà la societat en el futur, d'aquí a deu o vint anys?, li preguntem. Sí, ens diu. Les previsions sempre depenen de projectar endavant el que ha passat en els anys anteriors. I avui vivim en una boira espessa, i no podem (o no volem pas) fer servir el que ens passa per imaginar el futur. Tampoc ens serveix saber el que passava segles enrere, perquè la història no és lineal, canvia, té cicles. Fa vint anys, a principis dels anys noranta, vaig preveure que en el 2010 la població de Catalunya tindria 7.5 milions d'habitants. I la vaig encertar, tot i que jo pensava que no hi hauria tanta migració, i sí força més fecunditat, més fills per dona. La mortalitat no ha canviat tant, en només vint anys. Avui no m'atreviria a fer una previsió a vint anys. Diria només que hi haurà persones que se'n aniran a treballar fora, a Alemanya, a Llatinoamèrica, més de les que ara diuen, segurament, però en gran part és probable que tornin a mig termini. Catalunya és un país on la gent ve a viure, i marxa poc, i quan marxa acostuma a tornar!
No podem saber el futur, però sabem prou del passat? El futur no existeix, riu, i tot el que diguem d'ell és una especulació. Però el passat sí que el podem investigar, per conèixer-lo millor.
Quines fonts feu servir per investigar el passat de la població de Catalunya? La investigació que estem fent al Centre gràcies a un Advanced Grant que ens concedí la Comissió Europea es basa en 244 llibres originals amb tots els apunts d'aproximadament uns 700 mil matrimonis. Són tots els que se celebraren al llarg de cinc segles, amb dades dels noms i cognoms de la parella, i dels pares, els seu origen, els oficis, i el preu que pagaren per casar-se, perquè aquesta era la raó de mantenir els llibres d'esposalles, que s'arxivaven a la Catedral de Barcelona. El Papa Benedict XIII, el Papa Luna, visità Barcelona i ordenà que les parròquies cobressin un impost als matrimonis per poder sufragar els costos de manteniment de la Catedral de Barcelona. Un noble podia pagar com a màxim unes 12 lliures, un cisteller uns 4 sous, unes 60 vegades menys, i res els més pobres, els gitanos o els morenos de l'illa del Brasil, com es diu en algunes notes. Aquesta informació preciosa, perquè és la única existent que és contínua al llarg de cinc segles, està totalment escanejada i la tindrem completament incorporada en base de dades en un any i mig, i partir d'aquí podrem analitzar aquests cinc segles d'una forma en que fins ara no ha estat possible fer-ho. Hi ha uns 700 mil registres; entre 1450, pocs anys després de la gran pesta, i 1850, en quatre segles, passarem d'uns 500 a uns 2.000 matrimonis anuals a la diòcesi, i del 1850 al 1900, dels 2.000 a més de 5.000. Es poden distingir les guerres, com la guerra del francès del 1808, i també el setge de 1714, on s'observa l'increment de cognoms estrangers, de persones amb oficis militars i de vídues.
Què esteu aprenent de la història de migracions de Catalunya? Estudiarem primer de tot les migracions, el factor que més explica el creixement de la població de Catalunya al llarg de la història. Demostrarem, i mesurarem, per exemple, la immigració a Catalunya de francesos, que ja va descobrir l'historiador Jordi Nadal. Això vol dir que l'economia catalana del segles setze i disset no era tan decadent com es pensa. Hi ha un fogatge del 1497 que ens servirà de referència per per poder estudiar en més detall les migracions interiors dels segles següents.
I del procés de castellanització? El procés de castellanització dels noms, i els oficis, s'observa sobretot al llarg del segle XIX, Les notacions es fan en castellà a partir de 1861.
I de la secularització? Sí, també podem estudiar la secularització, observant si es produïen més o menys matrimonis en època de Quaresma, que l'Esglèsia desaconsellava; resulta de les nostres primeres anàlisis, que els matrimonis celebrats en Quaresma augmenten fins al nivell normal sota el domini de Napoleó, o durant el Trienni Liberal, i disminueixen durant els periodes de domini conservador. I, que de tots els oficis, són els pagesos els que més eviten casar-se en Quaresma.
Què ens pots dir dels costums i els oficis? Al segle XIX els teixidors i els jornalers en general es solien casar al mes de desembre, segurament per aprofitar l'avinentesa de les festes de Nadal i Cap d'Any. No era com ara, que els treballadors tenen dues setmanes de festa en casar-se, sense distincions. Un d'aquells elements de benestar que potser no és tan segur com pensem, amb la precarietat! Abans les parelles es formaven per oficis, i els fills acostumaven a tenir l'ofici dels pares molt més sovint que ara. Hi ha una noia d'un institut, la Judith Alsina, que ha estudiat personatges rics, i ha descobert que en gran percentatge les famílies riques del passat tenen carrers amb els seus noms i es troben a Google molt majoritàriament.
La gent es casa menys ara que abans? Què vol dir abans? Estem estudiant cinc segles! I aquesta és una pregunta molt genèrica. Mireu, ara la gent, en divorciar-se, semblaria que es casés més vegades, però el fet és que ara la gent es casa més tard, i abans es casava més d'hora i moria més aviat, així que hi havia gran quantitat de vidus i vídues que es tornaven a casar. La mortalitat era molt més alta que ara, perquè l'esperança de vida molt més baixa, i tenien ni temps de divorciar-se! Hi ha molts factors que s'han de tenir en compte.
Les dones tenien molts més fills, i es morien sovint de part, com es diu? Morien més, però al llarg de la història les dones que tenien la pelvis estreta i no podien parir fàcilment tendien a morir freqüentment, i per tant les donen amb pelvis més grans tenien més descendència i a la llarga és natural que les dones tendeixin a tenir les pelvis més i més grans! Això fins fa poc. Quan comencen les dones a tenir parts amb cesària llavors s'interromp aquest procés de selecció biològica, afortunadament per les dones, perquè hi ha un altre fenomen curiós que passa: els nens cada dia neixen amb el cap més gran i amb més barbeta!
Llavors, quan ha estat la població més feliç que ara? Potser la població sempre ha viscut amb molta inseguretat, i el que més ha canviat ara és la nostra percepció, o aversió del risc? Potser, però jo pensava que a Europa al menys ja no hi hauria marxa enrere en molts aspectes de benestar i seguretat social. La primera gran sorpresa terrible per mi va ser viure la guerra a Iugoslàvia. Qui hauria pensat que el setge sagnant, durant anys, d'una capital olímpica fós possible a l'Europa de finals del segle XX? Potser he oblidat que la història no avança linealment, que ja no podem projectar el present endavant. La història avança per cicles, hi ha daltabaixos.
A set anys de vaques grasses segueixen set anys de vaques magres? No ho se pas. Això voldria dir que si aquesta crisi econòmica començà el 2007 o 2008, acabaria cap el 2014 o 2015. Els cicles demogràfics els marquen les generacions i tenen una durada major de set anys, tenen vint o trenta anys i s'encavalquen els uns amb els altres... i si fins ara hi ha hagut quatre o cinc generacions per segle, la història dels darrers vint segles és la història de prop de cent generacions. Cada generació viu en un món diferent, que ha canviat, i té uns valors diferents, a vegades oposats, és diferent de l'anterior. Nosaltres el que estudiem ara són cinc segles, com us deia, unes vint o vint-i-cinc generacions!
_________________________________________________________________________________________
D'ON VINGUEREN ELS VELLS HABITANTS DE CATALUNYA? I LA TEVA FAMÍLIA?
Dissenya un qüestionari per conèixer d'on vingueren els pares i els avis dels teus companys de classe o els teus veïns. Compara els resultats a la resta de la població utilitzant els simuladors interactius del laboratori. Quins avantatges i quins problemes va comportar aquesta immigració?
>> comença la recerca per aquí...
QUANTS FILLS TINGUEREN ELS NOSTRESA AVIS I PARES? I QUANTS EN VOLS TENIR TU?
Dissenya un qüestionari per estudiar el nombre de germans que tenen els teus companys, i els germans que tingueren els teus pares i avis. A quina edat van tenir els fills les seves mares? Quants fills els agradaria tenir als teus companys? A quina edat? Compara els resultats amb els de Catalunya i extrapola l’evolució de la població fent diferents hipòtesis sobre la natalitat i la fecunditat de la població. Compara la natalitat amb la d'altres països del món. Quines implicacions socials i econòmiques té el descens de la natalitat?
>> comença la recerca per aquí...
QUINES ESTRATÈGIES SEGUEIXEN LES MINORIES
Primer es fan invisibles, i s’infiltren, fins que se senten prou segures de sí mateixes i comencen a afirmar-se, o l’afirmació és produeix espontàniament, fins que emergeix el conflicte i novament ha de tornar-se a fer invisible, com els jueus als calls de les ciutats medievals, crear societats paral·leles, secretes. El conflicte amb altres grups cohesiona al grup al voltant dels seus trets diferencials (nosaltres som els no-altres), i la cohesió del grup extrema la seva singularitat, promou nous conflictes en un cercle viciós; al contrari, de la cooperació, poc a poc, es van constituint xarxes de relació, formes híbrides, es dilueixen i recreen les identitats. Un cert nivell de conflicte latent és necessari per mantenir la identitat del grup.
>> comença la recerca per aquí...
QUAN DIVERSOS SOM CULTURALMENT?
Estudia els habitants de tres blocs de pisos de la teva ciutat que estiguin en barris diferents (uns 30 habitatges per bloc). Mesura la diversitat dels seus habitants.
>> comença la recerca per aquí...
QUINS SERVEIS NECESSITARÀ LA TEVA COMARCA?
Elabora la piràmide d'edats de Catalunya i la comarca. Analitzar les projeccions de la població i dedueix les necessitats de serveis de la població en la comarca
>> comença la recerca per aquí...
QUANT ANEM, VENIM, MARXEM? QUANTS SOM A CATALUNYA?
Elabora unes conclusions a partir de la recerca d'informació sobre la procedència de la població catalana. Cercar dades sobre la procedència per zones i estats.
>> comença la recerca per aquí...
PER QUÈ MORIEN MÉS NENES QUE NENS RECENT NASCUTS FA NOMÉS UN SEGLE A FRANÇA?
Fins a finals del segle XIX, una causa freqüent de mortalitat infantil era l’anomenat “sufocament”. Succeïa, senzillament, que els recent nascuts morien aixafats, pel pes del cos de la seva mare, adormida sobre seu. Com passa sovint en el cas de porquets aixafats pel pes de les truges. Més curiós és el descobriment que realitzà en Philippe Aries, un metge del Rosselló: el 86% dels recent nascuts morts per sufocament eren nenes. Per què? Era un cas encobert d’assassinat de nenes, com pasa a la Xina i d’altres llocs? Era una pràctica social? Un cas d’assassinat inconscient? És important tenir present que les dones parien molts fills en aquella època, i que una de cada dues dones moria en el part. D’això fa no gaire més que un segle, tres o quatre generacions.
>> comença la recerca per aquí...