Com t’imagines el món d’aquí a 20 anys? Com ens mourem? Com seran els nostres pobles? Quina mena de gent viurà?

Estem vivint un període en transició. El fet és que el desenvolupament tecnològic és avui més ràpid que ho va ser en dècades anteriors, tot i que algú que hagi viscut durant la primera globalització, entre el 1800 o 1850 i el 1900, pugui tenir la mateixa sensació. Durant aquest període, el transport a cavall va ser substituït per els cotxes i els avions, i l’electricitat va ser introduïda al llars. Però el fet és que el sistema industrial altament centralitzat i jeràrquic desenvolupat en el segle XX, basat en gran part en la producció en massa de mercaderies estandarditzades, està canviant lentament cap un sistema de producció descentralitzat i de xarxa capaç de proporcionar productes i serveis personalitzats.

Pots començar la recerca per aquí...

Visions 2050
Es pot imaginar el futur científicament? (http://www.ersilia.org/2050)
Com serà Europa al 2050? Tendències de futur (http://www.ersilia.org/2050/tendencies.html)
2005-2050: Un període en transició (http://www.ersilia.org/2050/periode_transicio.html)

Com són les nostres formes de lleure? Són les mateixes que les dels nostres pares i dels nostres avis? A casa de que es parla del treball o del lleure? Com parlem del treball? Hem substituit el valor de la cultura del treball com a via d'autorealització personal per una cultura del lleure?

És sobre el valor del treball que s'havien fonamentat les grans ideologies i moviments revolucionaris del segle XIX i XX. Ara, el temps lliure és la màxima expressió de la felicitat i la realització personal. Aquesta és una de les transformacions culturals més grans del darrer terç de segle. La nostra tradició cultural, la que en bona part ha definit el marc de referència de l'educació de la majoria de pares actuals, partia del paper central del treball, ja fos com a font de virtuts morals en la seva versió més conservadora, ja fos com a via d'emancipació en la versió més progressista. Cardús, Salvador (2000) El desconcert de l'educació. Editorial La campana. p180

Pots començar la recerca per aquí...

El lleure dels barcelonins
Llibre: Saber el temps (Editorial Alta-Fulla, 1985)

Serem un país de vells? Quan de temps viurem? 

Sovint apareixen a la premsa notícies sobre l’envelliment de la població i tot el que comporta per a la societat. Vol dir això que ens estem convertint en un país vell? Et proposem que ens ajudis a esbrinar-ho.

Pots començar la recerca per aquí...

L'índex d'envelliment ha augmentat un 54% a Girona en els últims vint anys

Aprenestadistica.gencat.cat

Institut d'Estadística de Catalunya

Viurem en un país més cosmopolita? Continuarem rebent immigrants? Començarem a emigrar nosaltres?

Per poder respondre a aquestes i altres preguntes cal conèixer la situació actual i les tendències del passat, tot i que no n'hi hagi prou: res no ens garanteix que el món no canviï de cop i volta, i d’una forma insospitada! En qualsevol cas, és probable que el futur tingui molt a veure amb el que ja avui ens està passant, que les llavors del futur estiguin al voltant nostre, d’una forma embrionària, o latent....

Pots començar la recerca per aquí...

Com serà Europa al 2050? Tendències de futur (http://www.ersilia.org/2050/tendencies.html)

Cada dia la gent s’assemblarà més? Tendim cap a un món pla sense diferències culturals ni econòmiques? O cap a un món pla, però només culturalment?

Thomas L. Friedman en el seu llibre "The World is Flat: A Brief History of the Twenty-first Century" ens desvela que gràcies a les forces que ha desencadenat la globalització en els últims temps, les estructures econòmiques, comercials i polítiques estan passant de ser rígidament verticals a ser francament horitzontals, és així com el món s'està "aplanant". L'aplanament del món està propiciant, d'altra banda, una nova era de col.laboració entre individus i comunitats com mai abans s'havia vist, que està afectant des de la manera de fer negocis fins el paper que han de jugar els governs. En aquest text, l'autor presenta un recompte històric del desenvolupament de la globalització, des del descobriment del Nou Món fins als nostres dies. Així mateix, toca temes com: les forces que estan aplanant el món i el nou ordre global que està sorgint.

Quines marques ens agraden? Per què? Cóm seran les marques del futur? Anem cap a una producció més personalitzada, de bens i serveis dissenyats en exclusiva per a cadascú?

Crec que es força recent l'existencia d'uns mons infantils i juvenil extraordinariament autònoms i amplis, amb llenguatge propi, amb gustos específics i amb experiències diferenciades. L'existencia d'un mercat de consum de cultura infantil i juvenil, i les possibilitats d'una autonomia personal i econòmica considerables en aquestes edats, fins i tot en grups socials poc afavorits, és el que ha acabat de crear aquest mons particulars segregats dels adults. Cardús, Salvador (2000) El desconcert de l'educació. Editorial La campana.p.85

Pots comen çar la re cerca per aquí...

http://www.generacioneinstein.com/index.htm

Quina música ens agrada? Què diuen les lletres de les cançons?

Seria interessant fer un anàlisi de la cultura juvenil a través de les lletres de les cançons ja que podria ser un camí interessant per descobrir les seus sentiments i temors. Cardús, Salvador (2000) El desconcert de l'educació. Editorial La campana.p.344

És ben vist dins del grup de amics, tenir bones notes?, És una heroïcitat positiva el fet d'haver-se encarat al professor?, És motiu d'exclusió del grup ser un bon alumne que participa a classe?

L'èxit o el fracàs escolar personal és tingut en consideració pels nois i les noies en les formes de relació dins del seu grup d'edat? Cardús, Salvador (2000) El desconcert de l'educació. Editorial La campana. Barcelona.

Quina és la importància de la tradició? És un mecanisme per viure en el passat o per llençar-nos cap al futur?

Des de fa uns anys, dins el nostre món occidental --subjecte i escenari a la vegada d'una ruptura dràstica amb la tradició, de la implantació de la societat del benestar, de la immersió dels individus dins una realitat vital mediàtica, de la generalització social del principi de la permissivitat...--, hi ha el sentiment que la reacció, tanmateix ben necessària, contra l'autoritarisme --el franquisme, la societat patriarcal, el nacionalcatolicisme, en el nostre cas-- i contra uns usos i costums heretats que eren excessivament rígids, ha produït una sèrie d'efectes col·laterals que a hores d'ara compliquen la convivència i no faciliten la cohesió social. Salvador Cardús (2003) Ben educats. Una defensa útil de les convencions, el civisme i l'autoritat. Edicions La Campana ("Obertures", 14), Barcelona.

Pots començar la recerca per aquí...

Article: Ens convindria ser ben educats?

Com fer un treball de recerca oral?
http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/liniesrecerca/h_oral.htm

La millor política de joventut és deixar de ser joves? O al contrari, ajudar que deixin de ser-ho?  Té sentit voler que la joventut duri eternament?

Convé tenir present els canvis a què ha donat lloc l'extensió de la joventut. I entenc l'extensió primer en el sentit d'arribar a una més gran amplitud de nivells socials, en els quals abans també hi havia joves d'edat però que socialment no podien gaudir dels avantatges de fer-ne. Si la joventut havia estat una sala d'espera que acompanyava la transició de la dependència familiar al món adult- i per tant, tot era provisional-, ara, la joventut és una sala d'estar en la qual s'entra, però en general no es té cap pressa per sortir-ne. p.106

Pots començar la recerca per aquí...

Fromm, Eric (2008) El miedo a la libertad. Editorial Paidós.

http://www.cje.org/C1/Pol%C3%ADtiques%20p%C3%BAbliques%20de%20jovent/default.aspx?lang=ca-ES http://www.inteligenciaemocionalysocial.com/100/uncategorized/inocencia-interrumpida

Es diu que els nois i noies d’ara són la primera generació en la història de la humanitat que té més familiaritat amb les noves tecnologies que no pas els seus pares i professors. Però en quin sentit són diferents als nois i noies de fa 20, 30, o 40 anys?, En què continuen assemblant-se?

Si nos preguntamos acerca de lo nuevo en la relación entre generaciones, podemos afirmar que la tecnología juega un papel predominante. Como señalara, Peter Eio, presidente de Lego Systems, “por primera vez en la historia de la humanidad, una nueva generación está capacitada para utilizar la tecnología mejor que sus padres” . En términos de Margaret Mead, estamos frente a una cultura "prefigurativa", en la que son los jóvenes quienes enseñan a sus padres. Sergio Alejandro Balardini Jóvenes, tecnología, participación y consumo. Proyecto Juventud

Pots començar la recerca per aquí...

Jóvenes, tecnología, participación y consumo Sergio Alejandro Balardini Proyecto Juventud

Teens. Dime cómo consumes y te diré quién eres. Así son los adolescentes hoy y así se ven en el 2020: las tendencias sociales y de consumo de una edad que carga con demasiados tópicos.
La Vanguardia. 28 Febrero 2010.

Per què des que el món és món els adults han criticat els joves fent servir els mateixos tòpics sobre la pèrdua de valors i etcètera?

"Els que parlen de valors generalment ho fan de tal manera: Els valors son una causa primera a partir de la qual es pot explicar per què les coses van com van. Els valors serien a l'origen de les nostres decisions. Els valors orienten les maneres de fer... Seria més correcte dir que els valors són unes formulacions teòriques amb les quals solem justificar nostres accions, de manera que en lloc de ser certa la idea que "segons el valors que tenim, actuem en conseqüència", seria més exacte l'afirmació contrària "en general actuo segons les maneres de fer apreses de manera poc conscient, i només necessito pensar-hi si resulta que de la meva acció no se'n deriven els resultats esperats" Cardús, Salvador (2000) El desconcert de l'educació. Editorial La campana.p.252

Pots començar la recerca per aquí...

Se acabó el Carpe diem. Salvador Cardús. La Vanguardia

Algunes enquestes afirmes que els joves i adolescents d’avui són més sociables, més llestos, més ràpids i més impacients, que els seus pares i adults. Hi estàs d’acord?

La major part de canvis que viuen els joves, i que no són pas tan impressionants en el curs d'una sola generació com podria semblar, no els han aconseguits ells sols, sinó que els han provocat els mateixos adults, que són els responsables de la majoria de transformaciones del món dels joves...la moda a què estan sotmesos, tot allò que hi consumeixen i els comportaments que hi adopten, els és proporcionat pels adults. Són els adults els que ho han pensat, dissenyat, fabricat, anunciat, distribuït i cobrat. p 352-353.

Pots començar la recerca per aquí...

Jóvenes, tecnología, participación y consumo Sergio Alejandro Balardini Proyecto Juventud

Teens. Dime cómo consumes y te diré quién eres. Así son los adolescentes hoy y así se ven en el 2020: las tendencias sociales y de consumo de una edad que carga con demasiados tópicos.
La Vanguardia. 28 Febrero 2010.

Però què interessa als joves?, En què s'esforcen?, Els preocupa tant l’èxit professional i econòmic com als adults?

Pot començar la recerca per aquí.

Analisi de la realitat social dels Joves a les Balears (2005)

L’esforç te sentit en la mesura en que compensa per obtenir un determinat resultat. La natura es regeix per la llei del mínim esforç: l’aigua sempre baixa pendent avall. Des d’aquest punt de vista, quin sentit té dir que els joves i adolescents d’avui han perdut la cultura de l’esforç?, Perquè molts adults i professors ho creuen així?

El éxito social del que goza ahora mismo la retórica moralista que ve en una supuesta “crisis de valores” la causa y, al mismo tiempo, la consecuencia de la crisis educativa. Un discurso que ha llevado a suponer que, por lo tanto, la solución al problema había de pasar por la educación en los valores, es decir, por forzar un adoctrinamiento eficaz...La salida a la crisis educativa no pasa por la defensa de no se saben bien qué valores –la tolerancia, el esfuerzo…–, sino por llevar a la práctica algunas virtudes clásicas, especialmente indicadas en tiempos de incertidumbre, como la paciencia o la temperancia.
Educar en temps d’incertesa,Salvador Cardús i Ros.

Pot començar la recerca per aquí.

Educar en temps d’incertesa,Salvador Cardús i Ros.

La crítica a la manca d'esforç promou una disciplina estèril, alienant, perquè es desvincula dels objectius finals. Pots ser eficient veritablement si no entens el propòsit del que estàs fent?

The kids are alright (Els nens estan bé), editat per la HarvardBusinessSchool Press, recull els resultats d’una recerca duta a terme precisament per identificar quin pot ser l’impacte de l’arribada al món de l’empresa de la primera "Generació Gamer". Segons aquest llibre, tantes hores de joc han creat un diferent cablejat en el Cervell d’aquests joves. Els videojocs són programes molt complexos que demanen al cervell noves combinacions de tasques cognitives i maneres diferents de fer servir la seva capacitat de processament. TOT PLEGAT FA QUE ELS JOVES d’avui tinguin una visió diferent del tracte amb els seus superiors, i també de la seva relació amb els companys, de la percepció del fracàs,del’acompliment de les tasques i de l’obtenció d’incentius. Segons el llibre esmentat, la Generació Jocs està especialment preparada per prosperar en el món de l’empresa del futur: tenen el concepte de benefici integrat a la seva manera de veure el món i saben que per guanyar l’equip és sagrat. L’estudi revela que els joves que han crescut jugant són més sociables i més lleials als seus equips que els joves que no han jugat tant. L’estudi, finalment, acaba oferint suggeriments i pistes a directius d’empreses, perquè puguin canalitzar les potencialitats de la Generació Jocs i perquè puguin superar pacíficament l’escletxa (gap) generacional i tecnològica de la seva integració en el món de l’empresa.

- The kids are alright, John C. Beck y Mitchell Wade, Harvard Business School Press.
- Don’t Bother me Mom - I’m learning, Marc Prensky, Paragon House Publisher
- www.nesta.org.uk/programmes/future_innovators/what_we_do/research/index.aspx
- www.thefutureofwork.net/about_principals.html
- www.pewinternet.org

A quines persones admiren més els joves avui? A quines admiraven els seus pares? És igual arreu el món?

Pot començar la recerca per aquí.

Teens Admire Steve Jobs Most Among Celebrity Entrepreneurs Read more: http://www.earthtimes.org/articles/show/teens-admire-steve-jobs-most-among-celebrity-entrepreneurs,995556.shtml#ixzz0fndpGESN

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/admiracion.htm

L'esperit de l'escola és anti-empresa?, Poden formar el caràcter emprenedor professors que rarament han treballat o han creat una empresa?

"S’hauria de poder dir que tal com és de divers i canviant el món del treball avui dia l’escola ja no pot orientar professionalment els nois i noies en una direcció concreta. Més que no pas una formació orientada directament a la professionalització, el que caldria és que l’escola afavorís una cultura del treball adequada als nous temps, desvetllant  les qualitats que es reclamen de les noves formes de treball i preparant als estudiants per ser oberts a interessos molt amples". Cardús, Salvador (2000) El desconcert de l'educació. Editorial La campana.p.52

Són diferents els nois de les noies a l’escola? Perquè elles no volen seguir carreres tecnològiques? L’esperit de l’escola és tecnofòbic?

El debat sobre per què les dones trien en menor proporció carreres científiques i tècniques porta anys damunt la taula, si bé s’ha acabat centrant en el que es consideren les seves principals causes: com s’educa i quina imatge pública es transmet d’aquestes disciplines. En ambdós casos els governs estan posant de la seva part. Primer, amb plans de coeducació que siguin capaços de transmetre l’ interès per les mateixes matèries a individus diferents (nens i nenes) i segon, encara que més difícil, intentant allunyar la imatge de bates blanques, alienació i màquines que sol tenir la ciència i la tecnologia.

http://www.enginycat.cat
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200304/memories/689m.pdf
http://www.edubcn.cat/mentscurioses/index.php/formacio

Té sentit fragmentar el batxillerat (en ciències i tecnologia, art, humanitats...)? Necessiten enginyers que no sàpiguen escriure bé?, Advocats tecnofòbics, que se sentin incòmodes emprant ordinadors i sistemes de comunicació avançats?, És millor que els metges no sàpiguen gaire filosofia ni ètica?

Les noves tecnologies substitueixen a les antigues, o s’afegeixen?, són instruments neutrals, eines que utilitzem simplement, o ens canvien la forma de veure el món, de relacionar-nos i de pensar?

L’escola hauria de revisar la seva relació amb els mitjans de comunicació i reconsiderar el paper de la competència mediàtica amb la que ha de conviure. El món audiovisual no es menja el món de la paraula escrita, sinó que recíprocament es tradueixen, es provoquen, s’interpreten, s’interpel·len i s’enriqueixen. Cardús, Salvador (2000) El desconcert de l'educació. Editorial La campana.p.57

El llenguatge televisiu ha canviat? El dels mitjans de comunicació?

Recursos didàctics per a l'educació en televisió a l'escola
http://www.aulamedia.org/
http://www.xtec.es/audiovisuals/pagines/recursos1.html

Els programes televisius encara influencien els joves fent atractives algunes professions: metges, periodistes, advocats, que sovint les protagonitzen. Indueix aquest fet que s’estudiïn més aquestes carreres?

Influència de la televisió en els xiquets i jóvenshttp://www.recercat.net/bitstream/2072/42716/1/treball_final_FoQ.pdf

Fins a quin punt són influenciables els estudiants pels seus professors? El perfil del professorat de primària i secundària els desmotiva a seguir estudis tecnològics?, i els motiva més a estudiar ciències, o lletres?

Alexandre Galí a Una hipotètica revolta d'uns mestres hipotètics (Perpinyà, 1964), que en el terreny de l'educació, el problema del sentit i de la implicació moral és fonamental. Galí afirmava que els educadors haurien de demostrar amb una profunda convicció que allò que fan té sentit. Que, en la tasca educativa, qualsevol desacord entre allò que es predica i allò que es fa és un frau moral de conseqüències dramàtiques.

Els videojocs poden entrenar l’esforç? Promouen la competitivitat?

http://www.salvadordomenech.com/index.php?option=com_content&view=article&id=80:influencia-dels-videojocs-en-els-infants-adolescents-i-joves&catid=7:revistes-de-pedagogia-i-historia
http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec21/jperez.htm

Té sentit que la teoria tingui més prestigi acadèmic que la pràctica?

Com es desenvolupa la curiositat? Per què ens resistim a què ens sorprenguin?

http://alcoberro.info/v1/etica8.htm

Tota opinió és valida? Com s’adquireix criteri per argumentar, decidir i opinar? Valen igual totes les opinions?

Tot membre adult de la nostra societat té suposada la capacitat de defensar el propi punt de vista i de formular objeccions al punt de vista dels altres mitjançant l’intercanvi argumental. La proliferació i l’èxit de les tertúlies als mitjans de comunicació es pot atribuir en part a l’interès que desperta l’intercanvi d’opinions. Les idealitzacions de la democràcia la consideren com l’àmbit del diàleg per a obtenir consens entorn d’allò que facilita la convivència. Fins i tot un àmbit que semblaria lluny de les pràctiques dialògiques, com és el de la omnipresent publicitat, no consisteix en el fons més que en arguments, es a dir raons que es donen en suport a una determinada compra o acció. Malgrat aquesta rellevància, tant el currículum de secundària com les pràctiques a les aules donen una importància marginal a l’argumentació com a contingut. La seva evident transversalitat fa que l’atrafegat professorat de secundària el bandegi en favor de continguts més específics de l’àrea i més “avaluables” que un procediment complex com és l’argumentació.

ARGUMENTAR, UNA CAPACITAT FILOSÒFICA (SABER ARGUMENTAR PER PODER CONVIURE) Jordi Beltran del Rey curs 2005-2006