A Temps d'Innocència expliques com la literatura et va atraure, ja de petita...
Sí, però jo vaig aprendre a llegir molt tard, als set anys, gràcies al meu pare, que em llegia la Sonatina de Ruben Dario, i amb la Sonatina vaig descobrir la lectura i em va agradar tant que aviat ja no feia res més que llegir, tant, que el meu pare em va tancar l'armari dels llibres amb clau, i potser aquesta prohibició em va despertar, encara més, el desig de llegir, de saber més de la resta de persones, i del món que ens envolta.
Tenim bons professors que, com el teu pare, despertin la curiositat, la creativitat, i el gust per la literatura, als nois i noies?
No n'estic segura, una de les mancances de l'ensenyament d'avui són els bons professors. Un bon professor, penso, ha de tenir una influència semblant a la que va tenir en mi el meu pare. Quim Monzo va agafar-li el gust a la lectura amb El Buscón de Quevedo, i Pep Guardiola, l'entrenador de futbol ara del Bayern de Munich, sempre recorda la professora que li va obrir les portes a la literatura.
Potser és més difícil, avui, ser professor de literatura que de cap altra matèria, perquè els nois i noies viuen atabalats d'informació digital?
Els estudiants, també a la universitat, tenen un baix nivell de compressió lectora, i molts escriuen malament. Potser és cert que és més difícil ensenyar a llegir i escriure avui, en un món atapeït d'informació, de comunicació interactiva. De fet, jo em centraria sobretot en educar la comprensió lectora perquè veig un empobriment molt gran del llenguatge, que és greu, perquè només pots anomenar, i gairebé pensar, si tens les paraules per fer-ho. Si seguim així, la nostre realitat serà cada vegada més petita, perdrem els matisos, tindrem una capacitat de somiar o d'imaginar més limitada. Es tracte d'ajudar a que els nois i noies imaginin altres possibilitats, futurs diferents, que no siguin simples repeticions del que veuen.
Però a vegades, quan defenso l'accés de tothom a la literatura, i el foment de la creativitat literària, penso que soc la última romana en temps dels bàrbars! Tindrem algunes escoles i universitats elitistes molt bones, amb bons professors, i estudiants curiosos i imaginatius, que llegiran i escriuran molt bé, i la resta, la gran majoría, serà, em temo, cada vegada més mediocre.
La literatura és allà on tot es relaciona, els llenguatges, els coneixements, els sentiments... podria relligar, d'alguna forma, totes les disciplines en que arbitràriament separem el coneixement?
Hi tant! Comentant només una frase d'una novel·la, posem per cas la Regenta, quan diu la ciudad heroica dormia la siesta, referint-se a l'Oviedo del segle XIX, podem ja començar a imaginar cóm podia ser l'Espanya decimonònica però la literatura va més enllà; jo començo preguntant als estudiants quelcom diferent: ¿els herois dormen la siesta?, ¿quina mena d'heroi dorm la siesta?, i aquest punt de partida insòlit per molts, genera discussions de tota mena, des de costumbristes a mitològiques, sobre les ciutats provincianes i sobre la història d'Espanya, sobre els estereotips o els prejudicis, sobre les metàfores i les metonímies que ens permeten comunicar molt més que no pas la literalitat de les paraules que es diuen.
En Temps d'innocència retornes a un temps perdut i evoca un mon rural que quasi ha desaparegut a Mallorca; molt sensorial.
La infantessa es una època sensorial d'olors, colors, sons... i la meva infantessa va transcorre entre la ciutat Palma, més bruta i desordenada del que és avui, i Deia, a la Mallorca rural dels ametllers i els olivers centenaris i els so del rossinyol. Per evocar i recrear aquell món d'abans no en tinc prou amb els poc centenar de paraules que avui fem servir.
El llenguatge del llibre és molt ric, difícil d'entendre per un lector promig.
La llengua mallorquina està plena de referències del món rural que la piconadora dels mitjans de comunicació de masses destrueix sistemàticament, inconscientment, des de fa molts anys. Avui parlem amb tres-centes paraules, gairebé. Potser aviat hi haurà ordinadors que parlaran, i pensaran, millor que la majoria de persones!
Si la capacitat d'expressió verbal i escrita empitjora, què penses que ha millorat, del món de la teva infantesa?
Que els nens avui no creixen amb el sentit de culpa, amb el temor a l’infern. Jo vaig créixer amb el catolicisme i amb el franquisme. La religió catòlica ja pel sols fet de néixer et fa sentir culpable, i pecador de culpes que no saps però que has de redimir. Els nens ara tenen les pors naturals i inconscients, a la foscor, a la pèrdua, a l’abandonament. La separació entre els nens i les nenes no és la d’abans, estudien junts i es relacionen millor. En aquest sentit són més lliures i tenen menys prejudicis.
Potser abans el respecte als adults i a la autoritat era més gran?
Si, abans tenies que demanar permís per tot als pares, ara sembla que són els pares o els mestres que han de demanar permís! La joventut pensa que els mon els pertany, i tenen raó perquè sinó el món, al menys és el futur el que els pertany. Ells són de fet la primera generació que sent més familiaritat amb les noves tecnologies que no pas els seus pares, o els seus mestres. Avui no s'escriuen cartes, el que s'escriuen és correus electrònics i tweets, obsessivament. Molts joves i adolescents avui pensen que la literatura no és per ells, perquè exigeix paciència i una certa introspecció. Les novel•les són quelcom del passat, i només en gaudeixen, pràcticament, els adults, i les dones.
La literatura és cada vegada més un territori femení?
Des dels orígens de la novel·la les dones han llegit més literatura. Els homes han preferit la historia, o la ciència ficció, l’assaig polític. La majoria dels meus estudiants a la Facultat de Filologia són dones. Per llegir i gaudir d’una novel·la cal sentir curiositat per saber més de la vida i dels sentiments de gent, i de la condició humana, en definitiva; també cal tenir paciència i capacitat d’escoltar en silenci la veu d’un altra, per hores o dies, actituds que no són exclusivament femenines, per suposat, però que en tot cas van de baixa, en aquests moments.
T'hem sentit dir que a més del dia del llibre, hauria d'haver també el dia de la literatura?
A Sant Jordi es venen molts llibres però no són necessàriament llibres literaris. Gaire bé tot els llibres que es venen son per regalar, d’auto-ajuda, de receptes de cuina, interessants i instructius, però no són necessàriament literaris. És el dia del màrqueting editorial i em sembla molt bé, però fa falta trobar el dia de la literatura, de la creativitat, de la ficció en paraules.
Veu la possibilitat de presentar les seves novel·les en formats transmedia?
Sí, hi tant! “L'estiu de l'anglès”, per exemple, la veig adaptable al teatre, o al cine. A algunes escoles han utilitzat “Cap al cel obert” a classes de historia per estudiar els jueus conversos al segle XVII, i aquesta és la millor forma de vincular, o de relligar, com dèiem abans, el món de la ficció literària amb altres formes d’expressió, artístiques i culturals, o de coneixement. Com dèiem al principi, la literatura té la capacitat de relligar àmbits diferents del coneixement, i de l’art, i pot adaptar-se a diferents formats de comunicació, menys exigents.
Ja té pensat que escriurà desprès de "Temps d'innocència" ?
No m'ho plantejo, la veritat. Aquest llibre està relacionat amb el naixement de la meva néta: la Mallorca que ella coneixerà no té gairebé res a veure amb la que jo vaig viure de petita. Els temes sobre els que escrivim se'ns imposen més que no pas els escollim! En algun moment un tema se'm imposarà.
I mentrestant?
Durant les properes setmanes no faré més que corregir treballs d'estudiants i exàmens!
_________________________________________________________________________________________
QUÈ TÉ A VEURE EL LLENGUATGE AMB EL PENSAMENT?
"Que un llenguatge és en certa manera una teoria o una visió de les coses es fa prou palès en tots els refranys, en totes les dites i frases fetes que utilitzem ja com a "blocs semàntics" i que varien sensiblement d'una llengua a una altra, d'un país a l'altre. Es tracta d'expressions que comporten ja una certa concepció del món – més o menys pragmàtica o irònica, més o menys assenyada o agosarada – de manera que podríem dir, sense exagerar massa, que n'hi ha prou amb aprendre'n la llengua per adquirir quelcom de l'esprit francès, de l'humour anglès o del seny català… D'aquí també que tota traducció no pugui ser gaire més que una aproximació a l'original. És clar que podem traduir al castellà "ploramiques","primmirat", o "somiatruites" per "quejica", "meticuloso" o "fantasioso", però de seguida veiem que en aquesta "versió" d'una llengua a l'altra se'ns han vessat molts matisos pel camí. Avui mateix, quan venia cap aquí, el taxista que em duia, indignat perquè el tràfic era atapeït i anava molt lent, m'ha dit literalment: "esa colla de perezosos ya se afañan más ya, a la hora de plegar". "Colla", "plegar" i "afanyar"… mots pels quals no hi ha una correspondència estricta en castellà. (…)
…en posar-nos a parlar, sia del que sia, reprenem tot l'arsenal i tot el llast d'experiència dels nostres avantpassats; uns instruments que ells van deixar-nos i que nosaltres hem de reprendre, per tal de fer-los nostres i passar-los als nostres fills.
Fixeu-vos que he dit arsenal i llast, és a dir, medi i alhora límit. I és que aquí (…) és el mateix allò que ens ajuda o potència i allò que ens lliga o limita".
Xavier RUBERT DE VENTÓS. Per què filosofia?, 1983.
Més a : http://blocs.xtec.cat/enraonar/?page_id=35
LES PERSONES QUE PARLEN MÉS D'UNA LLENGUA TENEN UNA VISIÓ DEL MÓN MÉS OBERTA?
En quina mesura un llenguatge determinat representa una visió del món diferent a l'expressada per una altra llengua, la tensió entre la conducta individual i els condicionaments socials a través de la interiorització dels signes i els símbols compartits per la comunitat, amb un repàs de les concepcions de Herder, Sapir, Vigotski i Berstein.
http://www.omnium.cat/ca/escola-catalana/llenguatge-i-pensament_115.html
QUINES SON LES DIFERENCIES ENTRE LA LLENGUA MALLORQUINA I EL CATALÀ?
Informació sobre les diferents etapes en l'evolució de la llengua i els autors més destacats.
www.galeon.com/amanohashidate/mallorqui.htm
http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/general.htm
LLEGEIXEN CADA COP MENYS ELS JOVES?
Això és almenys el que es desprèn de l'últim informe del Consell del Llibre Infantil i Juvenil, que diu, entre altres coses, que només el 51% dels adolescents de 15 i 16 anys es declara lector, quan al 2004 el percentatge era del 54. És una dada prou acceptable? Per què creieu que ha baixat la població juvenil lectora? Què penseu que es pot fer perquè els adolescents llegeixin més, i els que ho fan no vagin abandonant l'hàbit a mesura que es fan adults?
http://www.escriptors.cat/?q=node/5051
Les fronteres dels recursos literaris s'amplien?
L'arribada del cinema, la televisió i l'ordinador no va significar, com alguns crítics apocalíptics arribar a suggerir, la fi de les novel · les, dels poemes. Els escriptors s'han anat adaptant a la convivència amb aquests mitjans: els novel · listes van incorporar a la seva escriptura procediments narratius derivats del cinema, els poetes van experimentar amb la tipografia de la màquina d'escriure.
http://elpais.com/diario/2008/03/15/babelia/1205541553_850215.html
RÈQUIEM AL LLIBRE EN PAPER?
Segons Javier Celaya, escriptor especialitzat en l'impacte d'Internet en la societat, molt abans del que alguns sospiten només es publicarà en paper aquells llibres que per qualsevol motiu els lectors vulguin "tocar" i preservar per a tota la vida, la resta dels llibres (la immensa majoria) es publicarà únicament en digital . L'entrevistat sosté que el paper com a format comercial tendirà a desaparèixer i passarà a convertir-se en un suport singular per a aquells creadors que vulguin expressar-se a través d'aquesta tecnologia.
http://www.dosdoce.com/articulo/cultura-compartida/3845/requiem-por-el-libro-en-papel/
QUÈ ÉS LA NARRATIVA TRANSMÈDIA?
Una història narrada complementàriament a través de diferents mitjans, amb un èmfasi en l'EXPERIÈNCIA que es crea en el públic.
La narrativa transmèdia combina els elements clàssics de la narració d'històries amb les noves tecnologies i la mecànica dels jocs per a crear una EXPERIÈNCIA en el públic. Aquesta experiència dissenyada i creada per un autor transmèdia, transcendeix les fronteres tradicionals i s'escampa en múltiples formats i plataformes de forma interactiva i complementària.
http://mosaic.uoc.edu/2011/01/18/reflexiones-sobre-la-narrativa-transmedia/
http://publishingperspectives.com/2011/12/transmedia-opportunity-for-authors-and-publishers/