Com resposta a la complexitat que presenta el canvi climàtic i es seus possibles impactes l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) van constituir en 1988 el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). La missió d’aquest grup és avaluar en termes exhaustius, objectius, oberts i transparents la millor informació científica, tècnica i socioeconòmica disponible sobre el canvi climàtic en tot el món.

Es recolzen en la labor de centenars de experts de totes les regions del món. Els informes de l'IPCC intenten donar a conèixer de manera equilibrada els diferents punts de vista sobre el canvi climàtic.

En el darrer informe de l’IPPC es constata els següents punts (4rt Informe IPCC)

• Augment de temperatura mitja de 0.76ºC entre 1850-1899 i 2001-2005.
• Augment de la quantitat mitjana de vapor d’aigua continguda a l’atmosfera des de 1980.
• Augment de la temperatura mitjana de l’oceà fins a fondàries de 3000 m degut a l’absorció de més del 80% de calor afegit al sistema climàtic.
• L’extensió de gel a l’Àrtic ha disminuït un 2,7% per dècada des de 1978. A l’estiu aquest percentatge arriba al 7,4%.
• La cobertura màxima de neu a l’hemisferi Nord ha disminuït un 7% des de 1900. A la primavera és de més del 15%.
• Degut a la dilatació i fusió de neu, augment mig del nivell del mar de 1,8 mm a l'any entre 1961 i 2003.
• Disminució en la freqüència del nombre de dies/nits « freds » i de les gelades i augment dels « càlids »
• En algunes regions s’han observat sequeres més intenses i duradores, i en altres, un increment d’episodis de pluges fortes, des de 1970. En algunes zones hi ha una clara tendència de la precipitació des de 1900 a 2005, que pot ser positiva (per exemple al Nord d’Europa) o negativa (per exemple a algunes zones Mediterrànies).
• S’ha observat un augment de l’activitat dels ciclons tropicals intensos (no és pot assegurar res per ara sobre la freqüència)
• No hi ha suficients evidències per extreure conclusions definitives sobre les variacions dels tornados, calamarsa, llamps o tempestes de sorra.

Encara que hi hagi un un canvi en les condicions climàtiques, l’entorn, els animals i les plantes s’adaptaran com sempre ha passat. La vida no corre perill el problema fonamental es de caire socioeconòmic.

El prestigiós economista Nicholas Stern, que va ocupar el càrrec de vicepresident sènior i economista en cap al Banc Mundial entre els anys 2000 i 2003, afirma que, per mitigar els efectes de l'escalfament global, cal una inversió equivalent a l'1% del PIB mundial. Si no es fes aquesta inversió, el planeta s'exposaria a una recessió que podria arribar al 20% del PIB global. L'informe alerta que, si no es fa res per aturar-lo, el canvi climàtic costarà al món més de cinc bilions d'euros el 2050. L'informe també proposa la imposició d'ecotaxes per reduir els desequilibris socioeconòmics.

1% PIB a Catalunya es de 200 milions € (la mitat del pressupost de la Generalitat en educació.

Si no es fa res, el pressupost per la mitigació del canvi podria pujar a un 40.000 milions d'euros (mitat del pressuposrt de la Generalitat l'any 2006).

L’aigua s’expandeix si s’escalfa. Per això, el nivell del mar augmentarà si la temperatura dels oceans puja. El desglaç del gel polar i de les glaceres de muntanyes és una altra font potencial de pujada de nivell del mar.

Els oceans, que cobreixen un 71% de la superfície de la terra s’escalfen molt lentament degut a la seva gran massa. Però els estudis confirmen l’augment de la temperatura mitjana de l’oceà fins a fondàries de 3000 m, a causa de l’absorció de més del 80% de la calor afegit al sistema climàtic, i les projeccions suggereixen que l’escalfament continuarà durant molts segles.

Les projeccions a l’any 2100 mostren gran incertesa, predint un augment que va des d’uns quants centímetres fins a gairebé 6 metres. Els impactes de la pujada del nivell del mar inclouen la pèrdua d’ecosistemes costers, inundacions a les ciutats, desplaçament d’habitants de les costes, i creixement de la vulnerabilitat en casos de tempesta. A més els efectes es magnificarien si la freqüència de fenòmens tempestuosos augmenta, com prediuen alguns models de clima.

Els països rics seran molt més capaços d’adaptar-se a la pujada de nivell del mar que les nacions més pobres que no tenen recursos per construir proteccions costaneres i noves infraestructures.

Exemples dels efectes de la pujada del nivell de mar:

Bangla Desh s’inunda

Bangla Desh, un dels països més pobres del món, es preveu que perdrà un 17.5% del seu territori si el nivell del mar augmenta al voltant de 1 m. Es probable que centenars de milers de persones s’hagin de desplaçar, el sistema agrícola es veurà afectat adversament i, les inundacions a la costa amenaçaran animals, plantes i el subministraments d’aigua potable.

Illes que desapareixen

Es projecta que l'Atol de Majuro i l’arxipèlag Marshall al Pacífic, poden perdre fins a un 80% del seu territori si puja mig metre el nivell del mar. Un destí similar espera a altres illes del Pacífic Sud i de l’oceà Índic, incloent-hi les illes Maldives i la Polinèsia Francesa. Els esculls coral·lins, que protegeixen moltes d’aquestes illes, se submergiran, sotmetent les poblacions locals a fortes tempestes i a ecosistemes costaners interromputs. Es veuran severament afectades tant l’agricultura com el turisme local.

Inundacions a zones urbanes i desaparició de cotes baixes

Tretze de les quinze ciutats més grans del món són a planes costaneres. Moltes ciutats més petites, com Alexandria, el centre antic d'Egipte, o zones baixes com el Delta de l’Ebre també tenen un risc sever d’inundació si puja el nivell del mar tan sols un metre.

Es per això que molts països, si no s'arriba a aturar el canvi climàtic, hauran de prendre mesures d’adaptació als canvis, com seria, en el cas anterior, el desenvolupament d'infraestructures adequades per minimitzar els impactes potencials de les inundacions amb el cost econòmic que això representaria. Aquestes infraestructures haurien de salvaguardar el subministrament d’aigua potable, assegurar el transport i protegir a la població de possibles inundacions i tempestes. Malgrat tot, la construcció d’aquestes barreres modificarien encara més els ecosistemes costaners.

Durant el 1997 i el 1998, El Niño va contribuir en gran mesura a blanquejar els coralls tropicals al voltant del món. Durant el proper segle, l’escalfament dels oceans, en combinació amb altres factors com la pujada de nivell del mar i la contaminació de l’aigua, podria conduir a que les algues microscòpiques que donen el seu color brillant es morin, i per tant al seu emblanquiment.

Erosió Costera

Durant el segle passat, aproximadament un 70% de les costes s'han estat retirant a causa de pujada de nivell del mar i de l'augment dels fenòmens erosius. Durant el proper segle, es probable que amb la pujada del nivell del mar prevista augmenti encara més l’erosió de les zones costaneres.

Els possibles efectes del canvi climàtic, especialment en deguts a la temperatura i a la pluviometria, sobre la dinàmica hidrològica i la disponibilitat de recursos poden ser molt alts. El canvi climàtic també tindrà efectes sobre els recursos hídrics del planeta:

• La desertització d’algunes àrees del planeta.
• La disminució dels recursos hídrics degut a l’augment de les temperatures i la disminució de les precipitacions.
• La disminució del volum d’aigua emmagatzemada als embassaments per l’evaporació de la massa d’aigua.
• L’augment de la temperatura comportarà una més gran necessitat d’aigua als regadius.
• Augment del nivell del mar amb l’enfonsament dels deltes dels rius i un important augment de la intrusió salina.
• Desaparició d’ecosistemes d’aigua dolça i amb ells, gran quantitat d’espècies animals que hi viuen.
• Moltes glaceres desapareixeran

En l’incipient segle XXI, Europa ja ha sofert un centenar de grans inundacions. Les prediccions auguren un augment en la freqüència d’aquests desastres perquè els fenòmens extrems, com les pluges torrencials, tindran més probabilitat de produir-se.

A més a més moltes ciutats europees han crescut al voltant d’un riu, fins al punt que s’ha deixat molt poc marge perquè s’expandeixi i distribueixi la seva força cinètica quan vinguin les gran avingudes. Han desaparegut, en molts casos, els boscos de ribera, que són els que realment aturen les riuades.

Encara que la major disponibilitat de CO2 hauria d'afavorir la producció de collites hi ha consideracions a fer-hi.

• El CO2 no serà un factor limitant de creixement, però pot ser-ho la menor disponibilitat d’aigua, especialment a l’estiu.
• Les plagues i malalties tindran condicions més favorables pel seu desenvolupament
• També podria disminuir el valor nutritiu de les collites. Segons Irakli Loladze, els vegetals que creixen en un ambient d’elevat CO2 solen ser escassos en micronutrients com el ferro, el zinc, el seleni o el crom.
• Per altre banda, les onades de calor poden causar grans mortaldats a la ramaderia intensiva.

La menor disponibilitat d’aigua als embassaments reduirà el volum turbinable, de manera que la producció d’energia hidroelèctrica pot ser significativament inferior. A més a més, molts països preferiran conservar l'aigua per a l’ús domèstic o agrari que no pas l’energètic.

Amb el canvi climàtic s’obren expectatives diferents segons les destinacions turístiques. Alguns poden veure-hi una oportunitat en millorar les seves condicions climàtiques. Molts altres necessitaran fer esforços d’adaptació.

Els riscos es poden classificar en tres grans categories:

• La desaparició d’atractius. El cas més evident és el turisme de neu. La menor innivació i la suavització de les temperatures hivernals pot fer que molts dominis esquiables deixin de ser-ho.
• El proveïment de recursos. Podria ser que determinades zones tinguessin més dificultats per disposar de l'aigua de prou qualitat o de l’energia de climatització necessària per fornir els turistes.
• Les incomoditats. Les onades de calor, la intensitat del sol o les xafogors intenses poden desaconsellar visitar determinades zones durant la temporada estival, la tradicionalment alta.

(Font: Torres Pere (2007) El Canvi Climàtic , un risc que s’infiltra arreu. Canvi Climàtic: som a temps d’aturar-lo? Institut d’Estudis de la Seguretat. p.59

Malalties Contagioses

El temps fred a hivern redueix l'extensió de malalties contagioses matant organismes que són vectors d'aquestes malalties, com ara els mosquits. El temps més càlid i humid podria augmentar l'extensió de malària, del dengue, la febre groga i d'altres malalties que actualment estan restringides a les zones tropicals. Per una altra banda, el possible augment d’inundacions i els seus efectes a les infraestructures de tractament d’aigües residuals, podria promoure l’extensió de les malalties.

Contaminació Atmosfèrica Augmentada

La contaminació atmosfèrica en ciutats de densitat alta pot ser un perill de salut per a individus amb l'asma. S’estima que anualment es produeixen 800.000 morts per contaminació atmosfèrica.

La concentració de contaminants fotoquímics, com l'ozó, tendeix a augmentar amb temperatures més altes. L'ozó afecta especialment als teixits dels pulmons, de manera que resulta molt nociu per les persones que pateixen asma o altres afeccions pulmonars.

Estius més calorosos i hiverns menys freds

Les onades de calor podem provocar la mort prematura de persones de salud delicada. El que va succeir a França durant la primera quinzena d’agost del 2003 ha passat ja als anals de la història de la medicina. S’hi va estimar una sobremortalitat del 55%; és a dir, 14.000 persones van morir prematurament.

Potser la imatge més emblemàtica del la pèrdua de biodiversitat per la causa del canvi climàtic és la d'un ós polar atrapat en un petita placa de glaç flotant, abandonat a la seva sort.

Certament, la fauna típicament polar o de grans freds patirà aquesta modificació del clima. Per exemple, durant els darrers 25 anys la població del pingüí Adélie ha disminuït un 22% , mentre que la població dels pingüins Chinstrap han augmentat un 400%. Les dues espècies depenen d'habitats diferents per a la supervivència: Els pingüins Adélies habiten en zones gelades, mentre que els Chinstraps habiten prop del mar. L'augment de les temperatures a la península antàrtica occidental durant els darrers 50 anys, i el retrocés de les glaceres, ja ha tingut els seus efectes en les poblacions de pingüins.

Un altre exemple són els tigres bengala. S’estima que prop de 3.000 - 4.500 tigres de bengala encara es mantenen salvatges. No obstant això es projecta una disminució del nombre de tigres a Bangla Desh com a resultat de l’augment del nivell del mar. Els tigres i altres espècies que habiten els aiguamolls de Bangla Desh es veuran obligades a migrar a zones més altes ja urbanitzades.

Per les evidències col·lectives, hi ha una alta certesa que els recents canvis de temperatura han tingut impactes discernibles en molts sistemes físics i biològics". "S'han documentat associacions entre aquests fenòmens i els canvis climàtics regionals en ecosistemes de tots els continents. IPCC Fourth Assessment Report (AR4). “Climate Change 2007”

Aquests són només alguns dels impactes prevists pels científics de l'IPCC al 4rt Informe d'Avaluació que sofrirà el planeta a causa del canvi climàtic, sent més intensos quant major sigui l'augment de temperatura.

• Àfrica: "Les collites de cereals es preveu que disminueixin reduint la seguretat alimentària, particularment en petits països importadors de menjar".
   
• Àsia: "Els descensos en la productivitat agrícola i l'aqüicultura a causa de l'estrès tèrmic i hídric, l'elevació del nivell del mar, inundacions i sequeres i, els ciclons tropicals, disminuirien la seguretat alimentària a molts països".
   
• Austràlia: "Probablement l'aigua es converteixi en assumpte fonamental a causa de la sequera prevista en gran part de la regió i canviï a un estat mitjana més semblant al d'El Niño".
   
• Europa: "El risc de desbordament dels rius augmentarà al llarg de gran part d'Europa; el risc d'inundació, erosió i pèrdua d'aiguamolls augmentarà, amb les seves corresponents implicacions per als assentaments humans, indústria, turisme, agricultura i hàbitats costaners naturals...A Europa meridional, es preveu que el canvi climàtic empitjori les condicions (temperatures altes i sequera) en una regió ja vulnerable a la variabilitat del canvi climàtic i redueixi la disponibilitat d'aigua, el potencial de generació hidroelèctrica, el turisme d'estiu i, en general, el rendiment dels cultius. S'esperen, a més, més riscos per a la salut humana a causa de les onades de calor i freqüència d'incendis descontrolats".
   
• Llatinoamèrica: "...la agricultura de subsistència es veurà amenaçada en molts llocs de Llatinoamèrica". "Les inundacions i les sequeres seran més freqüents, amb un augment de les càrregues dels sediments procedents d'inundacions i una degradació del subministrament d'aigua."
   
• Amèrica del Nord: "Es preveu que l'escalfament en les muntanyes occidentals disminueixi la quantitat de neu, augmenti les inundacions a l'hivern i redueixi el volum dels fluixos d'estiu, la qual cosa exacerbaria la competència pels recursos
  hídrics. Es preveu que les alteracions de les plagues, les malalties i els incendis tinguin creixents impactes als boscos. El creixement de la població, unit al creixent valor de les infraestructures a les zones costaneres, augmenta la vulnerabilitat a la variabilitat climàtica s'espera que les pèrdues siguin majors si la intensitat de les tempestes tropicals augmenta. L'adaptació actual es comporta de manera desigual i la preparació per a una major exposició és baixa".
   
• Regions Polars: "Els ecosistemes naturals de les regions polars són altament vulnerables al canvi climàtic;....algunes comunitats indígenes, en les que se segueix el mode de vida tradicional, tenen poca capacitat i poques opcions per adaptar-se.
   
• Petits Països Insulars: "Els esculls de corall es veuran afectats negativament pel blanqueig i les reduïdes taxes de calcificació degudes als alts nivells de CO2". "El declivi dels ecosistemes costaners afectaria negativament els peixos de l'escull i tots aquells que basen la seva forma de vida en la pesca de l'escull". "El turisme s'enfrontarà a una severa interrupció derivada del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar".