Alguns polítics i mitjans de comunicació, freqüentment afirmen que la climatologia és altament incerta. Alguns han utilitzat això com a argument contra l'adopció de mesures per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
El consens científic s'expressa als informes del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC). Creat el 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial i el Programa Mediambiental de Nacions Unides. En la seva avaluació més recent, l'IPCC manifesta que el consens d'opinió científica és que el clima de Terra està essent afectat per activitats humanes.
IPCC no està sol en les seves conclusions. En aquests darrers anys, els cossos científics essencials d'arreu del món apunten a la mateixa conclusió. (National Academy of Sciences, American Meteorological Society, American Geophysical Union, American Association for the Advancement of Science (AAAS), Institute Atmospheric Physics, Chinese Academy of Sciences, Beijing, Institute Low Temperature Science, Hokkaido University, Sapporo, Institute of Atmospheric Sciences and Climate, CNR, Bologna, ...
Per què en el seu conjunt la nostra societat és escèptica davant del canvi climàtic?
Miquel Àngel Rodríquez-Arias* en el seu article "La incòmoda veracitat del canvi climàtic" publicat a la revista Mètode, senyala que encara que tothom declara la seva preocupació per les qüestions ambientals, les emissions continuen creixent de manera imparable i el protocol de Kyoto, malgrat la nimietat de les seves pretensions, no s’assolirà. El autor nombra raons com: la creença errònia en una manca de consens
científic, la censura i les pressions que han patit els
experts que han denunciat les polítiques, o manca de polítiques
d’algunes administracions públiques, i la falsa
creença que hem d’escollir entre sanejar l’economia o
protegir el medi ambient.
Però també senayla raons més profundes sobre per què els humans tenim tantes dificultats per percebre les crisis ambientals i com a vegades la manca de reacció ha portat al col·lapse algunes societats. Entre algunes de les raons ens recorda com als humans ens costa anticipar els problemes, sobretot si no en tenim d’experiència, que el fet d’haver patit un problema no representa cap avantatge perquè l’oblidem si ha passat prou temps, que els problemes no es perceben perquè els centres d’acció i de decisió estan massa lluny, o la nostra incapacitat per percebre les alteracions del paisatge.
* Miquel Àngel Rodriguez-Arias. Laboratori de Recerca del Clima del Parc Científic de Barcelona (LRC-PCB).
"Si un problema l’anticipem o el detectem pot semblar que s'intentarà trobar alguna solució, però massa sovint la resposta es no fer res. El futur del nostre planeta és incert i no només a causa del canvi climàtic. Una cosa, però, és segura: tenim uns quants problemes molt greus entre mans que poden esdevenir crítics per a la supervivència futura de la nostra societat. Tots els pronòstics coincideixen a assenyalar que l’única resposta que no ens podem permetre és la de no fer-hi res i de moment aquesta és precisament l’opció escollida".
Font: Rodríguez-Arias, M.A. (2007) La incòmoda veracitat del canvi climatic. Mètode, Universitat de València, València. Num. 55, pp. 40-47
|