A partir d’una conversa amb Salvador Cardús, celebrada a la fundació Ersília el dilluns 2 de novembre del 2009, hem elaborat una sèrie de preguntes per estimular recerques interdisciplinàries sobre la tradició, els nostres valors, l'educació, internet, la tv, i el nostre futur,... temes que en molts casos poden servir d’inspiració al desenvolupament de treballs de recerca dels estudiants de batxillerat.

nota: Ajuda'ns a millorar aquest recurs! Actualitzem aquest web contínuament.
Si trobes qualsevol error o tens cap suggeriment ens l'envies!

Ja fa 10 anys de la publicació del llibre d'en Salvador Cardús, i continua sent d'enorme vigència. Si encara no l'heu llegit, o si fa temps que ho heu fet, us recomanem la seva relectura.

Salvador Cardús no comparteix gens els criteris morals catastrofistes amb què molts jutgen els problemes actuals de l'educació. Que si els pares dimiteixen d'educar, que si els joves passen de tot, que si els mestres han perdut la vocació, que si anem a la deriva per una profunda crisi de valors... La qüestió, sembla, és trobar els culpables morals del gran desconcert que pateix l'educació. Salvador Cardús reacciona contra aquest plantejament i ens ofereix una anàlisi de la realitat amb una mirada el més lúcida i objectiva possible.

Els títols dels onze capítols suggereixen la voluntat de provocar en el lector una àmplia i nova reflexió: 1. Per una escola intel·ligent; 2. Fer d'alumne: les dificultats d'un ofici; 3. Adolescents, quins adolescents?; 4. Atrevir-se a fer de pares; 5. Comprendre els adults; 6. L'espai educador de la família; 7. A favor de la televisió; 8. No hi ha crisi de valors; 9. Contra la tolerància; 10. El nostre horari de cada dia; 11. El coratge de tenir futur.

El desconcert de l'educació no és un llibre de receptes, però la comprensió del desconcert pot afavorir una presa de consciència personal que permeti respostes pràctiques. És a dir, que sigui un llibre útil.

Si des de la Fundació Ersília us tenim acostumats als recursos digitals aquesta vegada volem tornar al suport paper en un format no especialment utilitzat a l'aula: el còmic.

L'editorial Glénat s'atreveix a publicar l'obra d'un autor novell, Eduard Torrents, un enginyer industrial que ha deixat el món de l'automòbil per endinsar-se en el còmic de la mà de Ramon Llull, el més gran i influent pensador català de la història. Es tracta del còmic "Ramon Llull: La controvèrsia jueva", un projecte ambiciós del que actualment s'ha publicat un primer àlbum on, segurament en té molta culpa la formació de l'autor, s'aprofita per recrear trifulgues religioses i fets històrics juntament amb edificis, vestuaris, mobiliari i un llarg etcètera de complements que tan sols es poden entendre a partir d'un treball de documentació minuciós i exhaustiu que justifica el mateix autor a les pàgines finals. Tot plegat marinat per una trama de novel·la negra - assassinat inclòs - que captiva al lector des del primer moment i el fan una bona eina per introduir a l'alumnat matèries diverses: història, filosofia, arquitectura, art o tecnologia.