La fundació Ersíla, rep el nom d’una de les Ciutats Invisibles descrites per l’escriptor Italo Calvino*. Es la la ciutat virtual, d’adreces d’Internet i telèfons mòbils, la ciutat hiperconnectada a totes les xarxes de transmissió d’energia, informació i recursos. Potser per això  a la Fundació Ersília ens agrada:

  • Connectar idees, connectar persones
  • Promoure una educació més interdisciplinar i pro-activa incorporant tecnologies de la informació i la comunicació
  • Facilitar la difusió i  la comunicació del coneixement científic, tecnològic i humanístic, en totes les seves manifestacions.
  • Fomentar aliances de coneixement entre entre empreses, universitats,  centres de recerca i centres educatius.
  • Compartir el coneixement adquirit a l’empresa Mcrit  i realitzar recursos educatius de lliure accés per internet basats en pedagogies avançades que promouen el aprenentatge interdisciplinar.
  • Desenvolupar recursos educatius digitals que permetin donar resposta i/o despertar l’esperit crític sobre qüestions crucials d’un món hipercomplex
  • Promoure la participació de infants i joves en projectes i estudis de planificació urbana, tant per escoltar les seves idees i propostes com per enfortir el seu sentit de pertinença al lloc on viuen.

Text: Calvino, Italo (1985) Les ciutats invisibles.Editorial Empúries

“A Ersília, per establir les relacions que regeixen la vida de la ciutat, els habitants estenen fils entre els angles de les cases, blancs o negres o grisos o blancs i negres segons indiquin relacions de parentiu, intercanvi, autoritat, representació. Quan els fils són tants que no s’hi pot passar pel mig, els habitants se’n van; es desmunten les cases, resten només els fils i els sostenidors dels fils. Del coster d’una muntanya, acampats amb les seves andròmines, els pròfugs D’Ersília miren el garbuix de fils estesos i els pals que s’aixequen en la planúria. I allò encara és la ciutat d’Ersília i ells no són res. Així doncs, quan viatges pel territori d’Ersília trobes les ruïnes de la ciutat abandonada, sense els murs que no duren, sense els ossos dels morts que el vent fa rodolar: teranyines de relacions intrincades que cerquen una forma Ersília, segons com, no és una ciutat, o és totes les ciutats a la vegada, perquè no s’hi pot estar a Ersília: no és un lloc sinó un moment, una relació simultània, una comunitat de coincidències ubícues. Avui que l’home és el primer agent geomorfològic (l’energia emprada en transformar el planeta és superior a la de la deriva dels continents, terratrèmols, vulcanisme i erosió convinades), l’home abandona el paisatge inhòspit d’Armilla per refugiar-se en Ersília, la ciutat virtual, d’adreces d’Internet i telèfons mòbils i cases individuals o col•lectives aïllades o dins d’edificis de qualsevol forma a qualsevol lloc, hiperconnectades a totes les xarxes de transmissió d’energia, informació i recursos. No és pot dir que l’estructura d’Ersília s’inspiri en formes circulars o espirals, o d’hèlix, quadrats o hexàgons. Més aviat evoca, potser, el so d’una ona, una paràbola. I al final del viatge, les formes elementals (el cercle perfecte, l’espiral interminable i l’hèlix, les paràboles i les ones, els paraboloides hiperbòlics, els fractals…) es revelen com estructures ocultes, però presents, generadores d’ordre en formes diverses, naturals, inerts o vives, artificials. Com la geometria viva del paisatge. El catàleg de les formes sigui inmens i que fins que cada forma no hagi trobat la seva ciutat noves ciutats continuaran naixent.”

 Col·laboradors

  • Jordi de Manuel Biòleg, professor i escriptor. Ha publicat diversos reculls de contes i relats, així com algunes novel·les: El pes de la por (Alfaguara) El beuratge (Alfaguara), Tres somnis blaus (Columna; premi Valldaura), Cels taronges (Columna; premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (Columna; premi Pere Calders de Literatura Catalana), L’olor de la pluja (La Magrana), El cant de les dunes (Pagès editors) i El raptor de gnoms (La Magrana) . Amb el recull de relats Disseccions (Proa), guanyà el premi El Lector de l’Odissea, l’únic guardó literari en què participa un jurat de cent lectors. És membre de la SCCFF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia).
  • Marcel Costa Professor de Secundaria IES Castellar (Castellar del Vallès).
  • Francesc Arrey Professor de Batxillerat del IES Enric Borràs Badalona
  • Roser Sanllorente Professora de Batxillerat IES El Palau, Sant Andreu de la Barca
  • Ester Casas Mestre infantil de la Escola Pere Vila
  • Concha Laplana Mestre primària de la Escola Seat
  • Pilar Soro Mateos Mestra en actiu la Escola La Ginesta de Segur de Calafell (Tarragona). Premio ITWorld Edu 2008: Herramientas y aplicaciones para la comunicación virtual: Tutora Virtual.
  • Ma.Estrella Trillo Mestra d’Educació Infantil i Primària de l’escola Pompeu Fabra de Cunit (Tarragona).
  • Anna Forés Miravalles Professora lectora Facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona