A partir d’una conversa amb Jordi Sargatal, Director de Territori i Paisatge, al seu despatx a l'edifici de La Pedrera el dilluns 20 d'octubre de 2008, hem elaborat una sèrie de preguntes per estimular recerques interdisciplinàries sobre el valor del paisatge i de la biodiversitat, sobre la petjada ecològica i les seves conseqüències a mig i llarg termini, sobre les mobilitzacions de l’opinió pública envers els temes ambientals i sobre el que ell anomena "la seducció ambiental"...
Als anys 60-70 havia poca consciencia
ecològica però era de fàcil mobilització?
Ara passa a l’inrevés?
Aquest és un fet que sorprèn i alhora cal
fer-hi una intensa reflexió. Sembla paradoxal que en
un moment en el que les noves tecnologies ens ofereixen una
àmplia possibilitat per a conèixer informacions
de qualsevol tema, de qualsevol part del món i relatades
per qualsevol persona, la nostre reacció sigui de total
conformisme i no s’alcin veus per tal de fer front als
desastres naturals i humanitaris.
Fa 30 i 40 anys, quan la informació havia de passar
una forta censura abans d’arribar a les mans de qualsevol
persona o quan el dret de manifestació estava clarament
limitat per la dictadura, les petites oportunitats que sorgien
per a mostrar algun tipus de desacord amb el sistema eren
recolzades per una àmplia part de la població.
Un exemple d’aquesta paradoxa el vaig poder experimentar
en primera persona durant la manifestació per a recolzar
la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
La convocatòria que va ser a través d’un
article publicat a la revista d’àmbit local anomenada
Presència, va congregar més de 1000 persones.
Un èxit total si tenim en compte el mitjà a
través dels qual s’havia fet la convocatòria
i el motiu d’aquesta.
Enllaços d'interès:
El caso del Parque Natural de los Aiguamolls
de l'Empordà
http://www.mma.es/secciones/el_ministerio/organismos/oapn/donana2005/pdf/1R_Jordi_Sargatal.pdf
Al 1976 (o 1977), s’havia organitzat
la primera manifestació ecologista encontra de la industria
“La Torre” per tal de demanar mecanismes que asseguressin
una millor qualitat del riu. En aquest cas la reacció
dels partits d’esquerra fou en un principi la defensa
de l'empresa per tal d’assegurar els llocs de treball.
¿Quina explicació té aquesta reacció?
Lògicament els partits d’esquerra defensaven
els seus principis sobre els drets dels treballadors. En la
majoria de casos els mecanismes de la prevenció ambiental
tenen un cost per a l'empresa i això pot comportar
un efecte negatiu sobre els treballadors. Els partits d’esquerra
no estaven segurs de si en la reivindicació es tindrien
en compte aquesta conseqüència.
La voluntat de la manifestació era reivindicar una
millora en la gestió dels residus però conscients
que aquesta millora no podia significar la pèrdua dels
llocs de treball. Era un primer toc d’atenció.
Enllaços d'interès:
Orígens i consolidació dels moviments ecologistes
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=812578
A l’any 1977 era un moment
d’eufòria ja que es creia que els plans i programes
fer per a ordenar la construcció de noves urbanitzacions
salvarien la costa del caos urbanístic i els desastres
naturals que anys enrere s’havien vist. Però
al cap de pocs anys, es veié com els especuladors,
trobaven la fórmula per a saltar-se els mecanismes
de protecció i pogueren continuar amb la seva febre
constructiva. ¿Es un exemple d’adaptació
biològica?
Si seguim els principis dels fonaments biològics,
es podria dir que si. Ja que una adaptació biològica
és dóna quan l’organisme s’adapta
a una nova situació per sobre viure.
Enllaços d'interès:
Adaptació al canvi. Revista Sostenible
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/
És millor donar una visió
realista o catastrofista per mobilitzar a l’opinió
pública?
Personalment crec que la millor manera de mobilitzar l’opinió
pública és donant una informació objectiva.
Els catastrofismes desmobilitzen ja que destrueixen qualsevol
esperança de canvi o transformació que pugui
aportar la societat.
Les persones sortiran al carrer si són conscients
que amb la seva acció podran aportar una millora a
la seva reivindicació. Només amb una informació
objectiva es pot avaluar el problema.
Recerques en temes audiovisuals:
http://www.cac.cat/web/recerca/estudis/
Quins eren els hàbits
de mobilitat dels nostres avis quin son els nostres? Quina
és la nostra petjada ecològica i quina era la dels
nostres avis?
Els nostres avis tenien una mobilitat molt reduïda.
Es pot dir que tot just a la seva vellesa han començat
a viatjar a l’estranger. Tot i així, els cops
que han utilitzat l’avió com a mitjà de
transport es podien comptar amb una sola mà.
D’altra banda el seu estil de vida tampoc generava
tanta quantitat de residus com el nostre. Els productes reutilitzables
eren d’ús quotidià i la gent no tenia
accés a tants productes com tenim ara. En definitiva,
tenien una petjada ecològica petita.
Per contra, la nostra situació és oposada
a la seva. Les generacions actuals es caracteritzen per a
viure en l’era low-cost i la filosofia d’utilitzar
i llençar. Els productes reutilitzables han cedit terreny
als productes d’un sol ús, i tot just ara la
cultura del reciclatge comença a prendre consciència.
Aquest tren de vida ens fa que la nostre petjada ecològica
sigui tres vegades superior a la dels nostres avis. Un fet
que ens demostra que amb aquest estil de vida, ben aviat el
planeta patirà un col·lapse.
Enllaços d'interès:
Petjada ecològica
http://www.ub.edu/ossma/mediambient/energia_aigua.htm
Treball d’un Institut per a calcular la petjada
ecològica
http://www.iesjmquadrado.cat/index.php?option=com_remository&Itemid=49&func=startdown&id=56
Treball final de carrera de l'UPC
https://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/3922
Ecological footprint
http://www.earthday.net/footprint/flash.html
Es pot predir una crisis energètica
o de recursos alimentaris a mig termini?
Malauradament, penso que a mitjà termini patirem una
crisi ambiental, energètica i alimentària. Anomeno
les tres ja que poc o molt estan totes lligades.
Les dades són clares, en el moment que per a suportar
el consum de les generacions actuals es necessitarien 3,5
terres, tenim el millor escenari per a que la crisi es desencadeni.
Només és qüestió de temps. Actualment
vivim un moment de crisi econòmica que molts economistes
havien previst però que actualment cap persona pot
pronosticar l’abast final d’aquesta crisi.
En termes ambientals o energètics hi haurà
un crisi severa, els models científics ho descriuen
prou bé. Personalment penso que ha arribat l’hora
que els economistes busquin models econòmics més
respectuosos amb el medi ambient, promoure el consum responsable
i l’ús d’energies renovables.
Enllaços d'interès:
Blocs del Món del Periódico:
Alerta:crisi Alimentària
captiol_I,
capitol_II,
capitol_III,
Capítol_IV
Entrevista Carlo Scaramella al País
http://lacomunidad.elpais.com/robertoelsalvador/2008/6/29/-yo-he-visto-mucha-hambre-
Perquè hi ha menys zones
protegides a la costa de Catalunya?
Aquest és un tema on falta molta pedagogia per part
de totes les parts: administració i privats.
La costa catalana ha estat molt castigada per la febre constructiva
durant els últims 50-60 anys. Poca superfície
ha estat al marge d’aquesta voràgine.
Per tal d'assegurar una reserva natural a la costa, el desig
de la Fundació era prioritzar-ne l’adquisició
de terrenys. Però ben aviat es van trobar les primeres
dificultats per a poder tirar endavant aquest projecte. La
gent que tenia una propietat en un sòl que estava declarat
com a protegit, no volia desfer-se’n i per tan el preu
era molt elevat. Aquest fet fa que a l’interior sigui
més fàcil adquirir patrimoni ambiental.
Calen encara molts anys perquè les polítiques
de protecció ambiental siguin més creïbles.
Enllaços d'interès:
Indicadors de les Zones Costeneres
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/zones_costaneres/indicadors_zc.jsp
Espais Naturals Protegits a la Costa
http://www.xtec.cat/centres/a8018467/Ciencies/espais/espais.htm
DEPANA
http://www.depana.org/litoral/marlitoral.html
Com ens pot seduir
el paisatge? El contacte directe amb la natura propicia l’estima?
El terme de seducció ambiental se’m va acudir
amb l’arribada dels primers visitants al Parc del Aiguamolls.
Jo n’era el director i em va preocupar el resultat de
les enquestes de satisfacció que llavors fèiem
al parc. Prop del 60% dels visitants es mostraven decebut
pel Parc i només el 20% creia que la seva formació
era una bona iniciativa. El 20% restant es mantenia escèptic
davant el projecte. Calia doncs actuar per a que el 60% se
sentís responsable i involucrat en el parc. Calia doncs
seduir la gent per fer reduir aquest percentatge.
El Parc no lluïa precisament un aspecte bucòlic.
Cal pensar que tot just s’acabava de crear i calia transformar
en reserves naturals les àrees que havien estat de
caça i pesca i reintroduir-hi noves espècies
autòctones que a causa de l’explotació
dels terrenys havien desaparegut. Fortuïtament, varem
poder criar una cigonya (la Cigonya Guita)que al cap de poc
es va transformar en la mascota del parc. La Cigonya Guita
era un animal acostumat al contacte humà i rebia els
visitants del parc. L’experiència de poder veure
de tan a prop un animal d’aquestes característiques
no deixava indiferent a ningú. La reacció dels
visitants no es va fer esperar, i ben aviat el 60% de descontents
segons les enquestes, es va transformar en un percentatge
d’entusiastes pel Parc i la seva fauna.
Era evident que el contacte amb la Cigonya Guita els havia
seduït i els va fer partícips d’un projecte.
Actualment s‘intenta que tots els espais de la fundació
apliquin el concepte de seducció ambiental. Afavorint
el contacte dels visitants amb els animals se’ls va
còmplices d’una realitat que sovint no li donem
importància.
Enllaços d'interès:
Obra Social Fundació La Caixa
http://www.educalia.org/paisajes/index.jsp
Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de
Vida
http://www.bcn.es/paisatgeurba/
Observatori del Paisatge
http://www.catpaisatge.net/cat/index.php
Què defineix la qualitat
dels paisatges? Quina importància té la fauna
en el paisatge?
Un bon indicador per a mesurar la qualitat d’un paisatge
és el grau de biodiversitat que s’hi troba. Una
alta qualitat ambiental d’un paisatge significa que
les relacions entre els seus organismes han estat estables
durant un cert temps i que gràcies a aquest fet han
pogut assolir un grau més elevat de complexitat.
Si al contrari, trobem una espècie clarament dominant
pensem que el paisatge està sotmès a agressions
externes que no permeten assolir una bona qualitat en el seu
funcionament.
Aquestes agressions externes poden ser abocaments, construcció
d’infraestructures, filtracions d’aigües
residuals d’indústries....
Enllaços d'interès:
Entrevista a Jordi Sargatal:"La fauna és el que dóna vida als paisatges"
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/57520
Indicadors Europeus
http://themes.eea.europa.eu/indicators/
Com es pot fomentar la consciencia del
paisatge?
La seducció ambiental és el pilar fonamental
per a aconseguir una elevada conscienciació del paisatge,
molt necessària per a poder garantir el respecte ambiental.
Enllaços d'interès:
Seducció ambiental a través de la llúdriga
http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/idiomes/1/fitxers/mediambient/lludriga07.pdf
Els indrets de valor natural
aporten més atractiu turístic?
Aquesta idea encara que sembli mentida, ha costat molt de
que els propietaris dels espais amb un alt valor natural l’entenguessin.
El Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, és
un bon exemple. Al principi de la creació d’aquest
espai, els propietaris s’ho miraven amb una cara d’escepticisme.
Veien que l’ús dels seus terrenys s’havia
restringit. De manera que hi va haver un rebuig cap al Parc
de del començament. Però a mesura que el Parc
anava guanyant més prestigi, bellesa i visitants, van
veure com apareixia una nova font d’ingressos lligats
al turisme. Fins el punt que els fills dels primers propietaris
afectats van canviar l’estil de vida creant escoles
de natura i cases rurals.
Aquest canvi s’ha produït fins a tal punt que
avui en dia, no hi ha cap persona que s’oposi al Parc.
De fet altres indrets de la costa catalana que tenen platges
amb una bellesa extraordinària, no tenen tanta demanda
com les platges de la part nord de la costa. Aquest fet s’explica
justament per les activitats complementaries que ofereixen
els indrets com els Aiguamolls o altres restes arquitectòniques.
Enllaços d'interès:
Observatori del paisatge
http://www.catpaisatge.net/cat/index.php
S’hauria d’aprofitar
les tecnologies per acostar la natura als ciutadans?
És del tot necessari aprofitar els nous avanços
tecnològics per a fer una aproximació de la
natura a les persones. La seducció ambiental, s’ha
de poder dur a terme in situ com també des de casa.
Si el visitant que ve al parc o l’excursionista que
passeja per les valls ja han estat seduïts gràcies
a les noves tecnologies a casa seva el missatge de respecte
a la natura serà major.
Amb el nostre equip de treball estem apostant per la creació
d’un joc d’ordenador on el jove comprengui la
importància de la biodiversitat i dels factors que
la determinen. Una part important d’aquesta iniciativa
por ser que en un determinat moment el joc faci interactuar
l’usuari amb la natura amb la natura “in situ”.
Enllaços d'interès:
Els robots imiten la natura
http://www.uji.es/bin/com/voxuji/200810/pag11.pdf
Actualment estan desapareixen
espècies que encara no s’han descobert. Són
oportunitats o inspiracions que es perden?
Els descobriments de medicaments o les figures arquitectòniques
extraordinàries són reproduccions de mecanismes
o formes que la naturalesa utilitza des de fa milions d’anys.
Si paulatinament, destruïm els hàbitats dels
animals, veurem com disminueix la biodiversitat i això
ens conduirà a la pèrdua d’oportunitats
per a descobrir la cura de les malalties actuals o futures
malalties que de ben segur la humanitat haurà de fer
front.
Enllaços d'interès:
El 90% dels europeus creu que la pèrdua de biodiversitat és un problema greu
http://ec.europa.eu/spain/barcelona/noticies/080118_ca.htm
Aturar la pèrdua de biodiversitata Catalunya: accions relacionades amb la fragmentació dels sistemes naturals
http://www.creaf.uab.es/docs/div/Academic/jornada/2007/Grau_DMAH_Accions.pdf
Quina importància té
donar a conèixer els equilibris de la biodiversitat?
Una bona comunicació per a donar a conèixer
els principals equilibris de la biodiversitat és el
pas bàsic per a que la gent es preocupi per a mantenir-los.
Tot allò que no es conegui segur que ningú ho
valorarà.
Un cas clar el trobem amb les orenetes. Si la gent no és
conscient de la seva importància per acabar amb el
mosquit tigre, seguirà traient-les a cops d’escombra
de les façanes de casa seva. Això sí
es gastaran fortunes per a buscar algun producte o aparell
per a que desenvolupi la mateixa funció. La manca d'informació ens porta a fer accions contradictòries.
Enllaços d'interès:
Per què la biodiversitat és
important?
http://www.bioversityinternational.org/scientific_information/why_biodiversity_matters/
Seguiment de la biodiversitat urbana
de Barcelona
http://www.asgalanthus.org/CAT/recerca_BCN_seg_fauna.php
Poden ser les orenetes un identificador
de qualitat i civilització?
Seguint l’exemple anterior, la densitat d’una
colònia d’orenetes d’un determinat indret
en pot ser un bon indicador de civilització però
sobre tot d’una bona seducció ambiental. Els
habitants que coneixen la seva funció de l’ecosistema
sabran respectar-les. Es podria dir que han estat seduïdes.
Enllaços d'interès:
Projecte Orenetes
http://www.asgalanthus.org/CAT/recerca_oreneta.php
A Barcelona per a fer front
a la plaga de coloms es va reintroduir el falcó pelegrí.
És aquesta una bona solució?
La solució per a combatre la plaga de coloms de la
ciutat de Barcelona és molt bona ja que s’intenta
restablir l’equilibri natural.
Malgrat tot, per a que aquesta iniciativa tingui continuïtat
cal tornar a fer referència a la seducció natural.
Necessitem que la societat, en aquest cas els habitants de
Barcelona, comprenguin la necessitat d’aquesta reintroducció
i la respecti. De no ser així, tan les noves parelles
de falcons com aquesta iniciativa corren un gran perill.
Enllaços d'interès:
Reintroducció de falcó
pelegrí a Barcelona
http://www.bcn.cat/agenda21/falco
Els falcons pelegrins quan s’acostumen
a viure a l’asfalt la seva descendència pren
com a propi aquest hàbitat? Aquest és un cas de culturització?
Per tal d’il·lustrar aquest punt, explicaré
dos exemples que varem experimentar al Parc dels Aiguamolls
quan estàvem immersos en ple procés de reintroducció
d’espècies.
La primera experiència es va donar durant la reintroducció
de les cigonyes. Jo pensava que un cop alliberades a les instal·lacions
del Parc s’escamparien per tota la comarca i que ben
aviat hi hauria un aparella de cigonyes a cada campanar. Però
per sorpresa nostre, les cigonyes que varem reintroduir només
criaven als arbres. Investigant aquest fenomen varem trobar
que havien estat criades als arbres i que per tan l’ambient
que buscaven per a fer-hi el niu era el mateix que el que
on havien nascut. No havíem tingut en compte aquesta
característica. D’alguna manera varem poder veure
com els hàbits naturals es poden modificar.
Un altre exemple que varem observar sobre la mateixa línia,
el trobem amb la reintroducció de l’ànec
malvasia. Els exemplars alliberats provenien del Parc Nacional
de Doñana, i havien estat criats sobre un mur de pedra.
A resultes d’aquest fet, al cap de dos dies de l’alliberació
dels exemplars al Parc van desaparèixer. Els varem
trobar al mur de pedra de la depuradora, ja que l’havien
identificat com a habitat natural. Era evident que d’alguna
maners els havíem culturalitzat i allunyat del seu
ambient natural.
Enllaços d'interès:
Reintroducció de falcó
pelegrí a Barcelona
http://www.bcn.cat/agenda21/falco
Per què s’entrenen
les abelles per detectar explosius?
Cal aprofitar totes les eines que ens dóna la natura
per a solucionar els reptes. En el cas de les abelles, és
sorprenent la capacitat de detecció d’aromes
a molt baixa concentració, fins i tot més que
l’olfacte dels gossos.
S’entrena aquests animals per tal introduir una petita
modificació als hàbits naturals. Se’ls
aplica l'aroma de la substància explosiva i seguidament
se’ls dóna sucre. Això fa que l’animal
associï l’olor d’explosiu amb el menjar.
Quan l’animal olora la maleta de les persones extreu
el conducte xuclador cada cop que percep l'olor dels explosius.
Aquesta acció és fàcilment enregistrada
mitjançant càmeres especials.
Enllaços d'interès:
El Pentágono militariza
a las abejas
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Pentagono/militariza/abejas/elpepiult/20020514elpepiult_1/Tes
Què surt més a
compte re-introduir mamífers que es mengin la vegetació
seca i propensa a cremar-se o els dispositius de prevenció
d’incendis de cada estiu?
Aquesta pregunta la podem respondre amb una altra pregunta.
Imagineu-vos una biblioteca amb una espelma al centre i plena
de boletes de paper de diari pel terra. Què és
més econòmic: recollir els papers de diari o
pagar a un equip de bombers que estiguin vigilant preparats
amb mànegues d’aigua per tal d’apagar
qualsevol inici de combustió?
Els llibres de la biblioteca simbolitzen els arbres, i les
boletes de diari simbolitzen el sotabosc. És molt més
difícil que es produeixi un foc amb un sotabosc poc
desenvolupat que en un sotabosc molt desenvolupat. I per fer-ho
encara més sostenible, podríem reintroduir-hi
els ramats. D’aquesta manera la cobertura vegetal del
sotabosc es transforma en biomassa animal que l’home
es podria menjar.
És a dir, si es fomenten polítiques i ajuts
per a que es pasturin els ramats pels boscos, aconseguiríem
de forma natural el mateix resultat que amb les polítiques
actuals de neteja dels boscos.
Enllaços d'interès:
“Todas las soluciones están en la naturaleza: ¡copiémoslas!”
Entrevista a Janine Benyus, presidenta del Instituto Biomimicry y pionera del movimiento biomimético.
Les relacions amb animals et
fan que en siguis còmplice de la realitat?
Estic totalment d’acord amb aquesta afirmació.
Quan estàvem posant en pràctica la seducció
ambiental al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà,
varem veure com la gent s’implicava i sentia que formava
part del projecte, se’l feia seu. Eren còmplices
del Parc.
Enllaços d'interès:
La nostra relació amb els animals: qüestions ètiques
http://ecologistes.cat/ecoilla/art45.html
World Society for the Protection of Animals
http://www.wspa-international.org/
|