A partir d’una conversa amb Jordi Sargatal, Director de Territori i Paisatge, al seu despatx a l'edifici de La Pedrera el dilluns 20 d'octubre de 2008, hem elaborat una sèrie de preguntes per estimular recerques interdisciplinàries sobre el valor del paisatge i de la biodiversitat, sobre la petjada ecològica i les seves conseqüències a mig i llarg termini, sobre les mobilitzacions de l’opinió pública envers els temes ambientals i sobre el que ell anomena "la seducció ambiental"...
  

Als anys 60-70 havia poca consciencia ecològica però era de fàcil mobilització? Ara passa a l’inrevés?

Aquest és un fet que sorprèn i alhora cal fer-hi una intensa reflexió. Sembla paradoxal que en un moment en el que les noves tecnologies ens ofereixen una àmplia possibilitat per a conèixer informacions de qualsevol tema, de qualsevol part del món i relatades per qualsevol persona, la nostre reacció sigui de total conformisme i no s’alcin veus per tal de fer front als desastres naturals i humanitaris.

Fa 30 i 40 anys, quan la informació havia de passar una forta censura abans d’arribar a les mans de qualsevol persona o quan el dret de manifestació estava clarament limitat per la dictadura, les petites oportunitats que sorgien per a mostrar algun tipus de desacord amb el sistema eren recolzades per una àmplia part de la població.

Un exemple d’aquesta paradoxa el vaig poder experimentar en primera persona durant la manifestació per a recolzar la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La convocatòria que va ser a través d’un article publicat a la revista d’àmbit local anomenada Presència, va congregar més de 1000 persones. Un èxit total si tenim en compte el mitjà a través dels qual s’havia fet la convocatòria i el motiu d’aquesta.

Enllaços d'interès:

El caso del Parque Natural de los Aiguamolls de l'Empordà
http://www.mma.es/secciones/el_ministerio/organismos/oapn/donana2005/pdf/1R_Jordi_Sargatal.pdf

Al 1976 (o 1977), s’havia organitzat la primera manifestació ecologista encontra de la industria “La Torre” per tal de demanar mecanismes que asseguressin una millor qualitat del riu. En aquest cas la reacció dels partits d’esquerra fou en un principi la defensa de l'empresa per tal d’assegurar els llocs de treball. ¿Quina explicació té aquesta reacció?

Lògicament els partits d’esquerra defensaven els seus principis sobre els drets dels treballadors. En la majoria de casos els mecanismes de la prevenció ambiental tenen un cost per a l'empresa i això pot comportar un efecte negatiu sobre els treballadors. Els partits d’esquerra no estaven segurs de si en la reivindicació es tindrien en compte aquesta conseqüència.

La voluntat de la manifestació era reivindicar una millora en la gestió dels residus però conscients que aquesta millora no podia significar la pèrdua dels llocs de treball. Era un primer toc d’atenció.

Enllaços d'interès:

Orígens i consolidació dels moviments ecologistes
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=812578

A l’any 1977 era un moment d’eufòria ja que es creia que els plans i programes fer per a ordenar la construcció de noves urbanitzacions salvarien la costa del caos urbanístic i els desastres naturals que anys enrere s’havien vist. Però al cap de pocs anys, es veié com els especuladors, trobaven la fórmula per a saltar-se els mecanismes de protecció i pogueren continuar amb la seva febre constructiva. ¿Es un exemple d’adaptació biològica?

Si seguim els principis dels fonaments biològics, es podria dir que si. Ja que una adaptació biològica és dóna quan l’organisme s’adapta a una nova situació per sobre viure.

Enllaços d'interès:

Adaptació al canvi. Revista Sostenible
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/

És millor donar una visió realista o catastrofista per mobilitzar a l’opinió pública?

Personalment crec que la millor manera de mobilitzar l’opinió pública és donant una informació objectiva. Els catastrofismes desmobilitzen ja que destrueixen qualsevol esperança de canvi o transformació que pugui aportar la societat.

Les persones sortiran al carrer si són conscients que amb la seva acció podran aportar una millora a la seva reivindicació. Només amb una informació objectiva es pot avaluar el problema.

Recerques en temes audiovisuals:
http://www.cac.cat/web/recerca/estudis/

Quins eren els hàbits de mobilitat dels nostres avis quin son els nostres? Quina és la nostra petjada ecològica i quina era la dels nostres avis?

Els nostres avis tenien una mobilitat molt reduïda. Es pot dir que tot just a la seva vellesa han començat a viatjar a l’estranger. Tot i així, els cops que han utilitzat l’avió com a mitjà de transport es podien comptar amb una sola mà.

D’altra banda el seu estil de vida tampoc generava tanta quantitat de residus com el nostre. Els productes reutilitzables eren d’ús quotidià i la gent no tenia accés a tants productes com tenim ara. En definitiva, tenien una petjada ecològica petita.

Per contra, la nostra situació és oposada a la seva. Les generacions actuals es caracteritzen per a viure en l’era low-cost i la filosofia d’utilitzar i llençar. Els productes reutilitzables han cedit terreny als productes d’un sol ús, i tot just ara la cultura del reciclatge comença a prendre consciència.

Aquest tren de vida ens fa que la nostre petjada ecològica sigui tres vegades superior a la dels nostres avis. Un fet que ens demostra que amb aquest estil de vida, ben aviat el planeta patirà un col·lapse.

Enllaços d'interès:

Petjada ecològica
http://www.ub.edu/ossma/mediambient/energia_aigua.htm
Treball d’un Institut per a calcular la petjada ecològica
http://www.iesjmquadrado.cat/index.php?option=com_remository&Itemid=49&func=startdown&id=56
Treball final de carrera de l'UPC
https://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/3922
Ecological footprint
http://www.earthday.net/footprint/flash.html

Es pot predir una crisis energètica o de recursos alimentaris a mig termini?

Malauradament, penso que a mitjà termini patirem una crisi ambiental, energètica i alimentària. Anomeno les tres ja que poc o molt estan totes lligades.

Les dades són clares, en el moment que per a suportar el consum de les generacions actuals es necessitarien 3,5 terres, tenim el millor escenari per a que la crisi es desencadeni. Només és qüestió de temps. Actualment vivim un moment de crisi econòmica que molts economistes havien previst però que actualment cap persona pot pronosticar l’abast final d’aquesta crisi.

En termes ambientals o energètics hi haurà un crisi severa, els models científics ho descriuen prou bé. Personalment penso que ha arribat l’hora que els economistes busquin models econòmics més respectuosos amb el medi ambient, promoure el consum responsable i l’ús d’energies renovables.

Enllaços d'interès:

Blocs del Món del Periódico: Alerta:crisi Alimentària
captiol_I, capitol_II, capitol_III, Capítol_IV
Entrevista Carlo Scaramella al País
http://lacomunidad.elpais.com/robertoelsalvador/2008/6/29/-yo-he-visto-mucha-hambre-

Perquè hi ha menys zones protegides a la costa de Catalunya?

Aquest és un tema on falta molta pedagogia per part de totes les parts: administració i privats.

La costa catalana ha estat molt castigada per la febre constructiva durant els últims 50-60 anys. Poca superfície ha estat al marge d’aquesta voràgine.

Per tal d'assegurar una reserva natural a la costa, el desig de la Fundació era prioritzar-ne l’adquisició de terrenys. Però ben aviat es van trobar les primeres dificultats per a poder tirar endavant aquest projecte. La gent que tenia una propietat en un sòl que estava declarat com a protegit, no volia desfer-se’n i per tan el preu era molt elevat. Aquest fet fa que a l’interior sigui més fàcil adquirir patrimoni ambiental.

Calen encara molts anys perquè les polítiques de protecció ambiental siguin més creïbles.

Enllaços d'interès:

Indicadors de les Zones Costeneres
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/zones_costaneres/indicadors_zc.jsp
Espais Naturals Protegits a la Costa
http://www.xtec.cat/centres/a8018467/Ciencies/espais/espais.htm
DEPANA
http://www.depana.org/litoral/marlitoral.html

Com ens pot seduir el paisatge? El contacte directe amb la natura propicia l’estima?

El terme de seducció ambiental se’m va acudir amb l’arribada dels primers visitants al Parc del Aiguamolls. Jo n’era el director i em va preocupar el resultat de les enquestes de satisfacció que llavors fèiem al parc. Prop del 60% dels visitants es mostraven decebut pel Parc i només el 20% creia que la seva formació era una bona iniciativa. El 20% restant es mantenia escèptic davant el projecte. Calia doncs actuar per a que el 60% se sentís responsable i involucrat en el parc. Calia doncs seduir la gent per fer reduir aquest percentatge.

El Parc no lluïa precisament un aspecte bucòlic. Cal pensar que tot just s’acabava de crear i calia transformar en reserves naturals les àrees que havien estat de caça i pesca i reintroduir-hi noves espècies autòctones que a causa de l’explotació dels terrenys havien desaparegut. Fortuïtament, varem poder criar una cigonya (la Cigonya Guita)que al cap de poc es va transformar en la mascota del parc. La Cigonya Guita era un animal acostumat al contacte humà i rebia els visitants del parc. L’experiència de poder veure de tan a prop un animal d’aquestes característiques no deixava indiferent a ningú. La reacció dels visitants no es va fer esperar, i ben aviat el 60% de descontents segons les enquestes, es va transformar en un percentatge d’entusiastes pel Parc i la seva fauna.

Era evident que el contacte amb la Cigonya Guita els havia seduït i els va fer partícips d’un projecte. Actualment s‘intenta que tots els espais de la fundació apliquin el concepte de seducció ambiental. Afavorint el contacte dels visitants amb els animals se’ls va còmplices d’una realitat que sovint no li donem importància.

Enllaços d'interès:

Obra Social Fundació La Caixa
http://www.educalia.org/paisajes/index.jsp
Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
http://www.bcn.es/paisatgeurba/
Observatori del Paisatge
http://www.catpaisatge.net/cat/index.php

Què defineix la qualitat dels paisatges? Quina importància té la fauna en el paisatge?

Un bon indicador per a mesurar la qualitat d’un paisatge és el grau de biodiversitat que s’hi troba. Una alta qualitat ambiental d’un paisatge significa que les relacions entre els seus organismes han estat estables durant un cert temps i que gràcies a aquest fet han pogut assolir un grau més elevat de complexitat.

Si al contrari, trobem una espècie clarament dominant pensem que el paisatge està sotmès a agressions externes que no permeten assolir una bona qualitat en el seu funcionament.

Aquestes agressions externes poden ser abocaments, construcció d’infraestructures, filtracions d’aigües residuals d’indústries....

Enllaços d'interès:

Entrevista a Jordi Sargatal:"La fauna és el que dóna vida als paisatges"
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/57520
Indicadors Europeus
http://themes.eea.europa.eu/indicators/

Com es pot fomentar la consciencia del paisatge?

La seducció ambiental és el pilar fonamental per a aconseguir una elevada conscienciació del paisatge, molt necessària per a poder garantir el respecte ambiental.

Enllaços d'interès:

Seducció ambiental a través de la llúdriga
http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/idiomes/1/fitxers/mediambient/lludriga07.pdf

Els indrets de valor natural aporten més atractiu turístic?

Aquesta idea encara que sembli mentida, ha costat molt de que els propietaris dels espais amb un alt valor natural l’entenguessin.

El Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, és un bon exemple. Al principi de la creació d’aquest espai, els propietaris s’ho miraven amb una cara d’escepticisme.

Veien que l’ús dels seus terrenys s’havia restringit. De manera que hi va haver un rebuig cap al Parc de del començament. Però a mesura que el Parc anava guanyant més prestigi, bellesa i visitants, van veure com apareixia una nova font d’ingressos lligats al turisme. Fins el punt que els fills dels primers propietaris afectats van canviar l’estil de vida creant escoles de natura i cases rurals.

Aquest canvi s’ha produït fins a tal punt que avui en dia, no hi ha cap persona que s’oposi al Parc. De fet altres indrets de la costa catalana que tenen platges amb una bellesa extraordinària, no tenen tanta demanda com les platges de la part nord de la costa. Aquest fet s’explica justament per les activitats complementaries que ofereixen els indrets com els Aiguamolls o altres restes arquitectòniques.

Enllaços d'interès:

Observatori del paisatge
http://www.catpaisatge.net/cat/index.php

S’hauria d’aprofitar les tecnologies per acostar la natura als ciutadans?

És del tot necessari aprofitar els nous avanços tecnològics per a fer una aproximació de la natura a les persones. La seducció ambiental, s’ha de poder dur a terme in situ com també des de casa. Si el visitant que ve al parc o l’excursionista que passeja per les valls ja han estat seduïts gràcies a les noves tecnologies a casa seva el missatge de respecte a la natura serà major.

Amb el nostre equip de treball estem apostant per la creació d’un joc d’ordenador on el jove comprengui la importància de la biodiversitat i dels factors que la determinen. Una part important d’aquesta iniciativa por ser que en un determinat moment el joc faci interactuar l’usuari amb la natura amb la natura “in situ”.

Enllaços d'interès:

Els robots imiten la natura
http://www.uji.es/bin/com/voxuji/200810/pag11.pdf

Actualment estan desapareixen espècies que encara no s’han descobert. Són oportunitats o inspiracions que es perden?

Els descobriments de medicaments o les figures arquitectòniques extraordinàries són reproduccions de mecanismes o formes que la naturalesa utilitza des de fa milions d’anys.

Si paulatinament, destruïm els hàbitats dels animals, veurem com disminueix la biodiversitat i això ens conduirà a la pèrdua d’oportunitats per a descobrir la cura de les malalties actuals o futures malalties que de ben segur la humanitat haurà de fer front.

Enllaços d'interès:

El 90% dels europeus creu que la pèrdua de biodiversitat és un problema greu
http://ec.europa.eu/spain/barcelona/noticies/080118_ca.htm
Aturar la pèrdua de biodiversitata Catalunya: accions relacionades amb la fragmentació dels sistemes naturals
http://www.creaf.uab.es/docs/div/Academic/jornada/2007/Grau_DMAH_Accions.pdf

Quina importància té donar a conèixer els equilibris de la biodiversitat?

Una bona comunicació per a donar a conèixer els principals equilibris de la biodiversitat és el pas bàsic per a que la gent es preocupi per a mantenir-los. Tot allò que no es conegui segur que ningú ho valorarà.

Un cas clar el trobem amb les orenetes. Si la gent no és conscient de la seva importància per acabar amb el mosquit tigre, seguirà traient-les a cops d’escombra de les façanes de casa seva. Això sí es gastaran fortunes per a buscar algun producte o aparell per a que desenvolupi la mateixa funció. La manca d'informació ens porta a fer accions contradictòries.

Enllaços d'interès:

Per què la biodiversitat és important?
http://www.bioversityinternational.org/scientific_information/why_biodiversity_matters/
Seguiment de la biodiversitat urbana de Barcelona
http://www.asgalanthus.org/CAT/recerca_BCN_seg_fauna.php

Poden ser les orenetes un identificador de qualitat i civilització?

Seguint l’exemple anterior, la densitat d’una colònia d’orenetes d’un determinat indret en pot ser un bon indicador de civilització però sobre tot d’una bona seducció ambiental. Els habitants que coneixen la seva funció de l’ecosistema sabran respectar-les. Es podria dir que han estat seduïdes.

Enllaços d'interès:

Projecte Orenetes
http://www.asgalanthus.org/CAT/recerca_oreneta.php

A Barcelona per a fer front a la plaga de coloms es va reintroduir el falcó pelegrí. És aquesta una bona solució?

La solució per a combatre la plaga de coloms de la ciutat de Barcelona és molt bona ja que s’intenta restablir l’equilibri natural.

Malgrat tot, per a que aquesta iniciativa tingui continuïtat cal tornar a fer referència a la seducció natural. Necessitem que la societat, en aquest cas els habitants de Barcelona, comprenguin la necessitat d’aquesta reintroducció i la respecti. De no ser així, tan les noves parelles de falcons com aquesta iniciativa corren un gran perill.

Enllaços d'interès:

Reintroducció de falcó pelegrí a Barcelona
http://www.bcn.cat/agenda21/falco

Els falcons pelegrins quan s’acostumen a viure a l’asfalt la seva descendència pren com a propi aquest hàbitat? Aquest és un cas de culturització?

Per tal d’il·lustrar aquest punt, explicaré dos exemples que varem experimentar al Parc dels Aiguamolls quan estàvem immersos en ple procés de reintroducció d’espècies.

La primera experiència es va donar durant la reintroducció de les cigonyes. Jo pensava que un cop alliberades a les instal·lacions del Parc s’escamparien per tota la comarca i que ben aviat hi hauria un aparella de cigonyes a cada campanar. Però per sorpresa nostre, les cigonyes que varem reintroduir només criaven als arbres. Investigant aquest fenomen varem trobar que havien estat criades als arbres i que per tan l’ambient que buscaven per a fer-hi el niu era el mateix que el que on havien nascut. No havíem tingut en compte aquesta característica. D’alguna manera varem poder veure com els hàbits naturals es poden modificar.

Un altre exemple que varem observar sobre la mateixa línia, el trobem amb la reintroducció de l’ànec malvasia. Els exemplars alliberats provenien del Parc Nacional de Doñana, i havien estat criats sobre un mur de pedra. A resultes d’aquest fet, al cap de dos dies de l’alliberació dels exemplars al Parc van desaparèixer. Els varem trobar al mur de pedra de la depuradora, ja que l’havien identificat com a habitat natural. Era evident que d’alguna maners els havíem culturalitzat i allunyat del seu ambient natural.

Enllaços d'interès:

Reintroducció de falcó pelegrí a Barcelona
http://www.bcn.cat/agenda21/falco

Per què s’entrenen les abelles per detectar explosius?

Cal aprofitar totes les eines que ens dóna la natura per a solucionar els reptes. En el cas de les abelles, és sorprenent la capacitat de detecció d’aromes a molt baixa concentració, fins i tot més que l’olfacte dels gossos.

S’entrena aquests animals per tal introduir una petita modificació als hàbits naturals. Se’ls aplica l'aroma de la substància explosiva i seguidament se’ls dóna sucre. Això fa que l’animal associï l’olor d’explosiu amb el menjar. Quan l’animal olora la maleta de les persones extreu el conducte xuclador cada cop que percep l'olor dels explosius. Aquesta acció és fàcilment enregistrada mitjançant càmeres especials.

Enllaços d'interès:

El Pentágono militariza a las abejas
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Pentagono/militariza/abejas/elpepiult/20020514elpepiult_1/Tes

Què surt més a compte re-introduir mamífers que es mengin la vegetació seca i propensa a cremar-se o els dispositius de prevenció d’incendis de cada estiu?

Aquesta pregunta la podem respondre amb una altra pregunta. Imagineu-vos una biblioteca amb una espelma al centre i plena de boletes de paper de diari pel terra. Què és més econòmic: recollir els papers de diari o pagar a un equip de bombers que estiguin vigilant preparats amb mànegues d’aigua per  tal d’apagar qualsevol inici de combustió?

Els llibres de la biblioteca simbolitzen els arbres, i les boletes de diari simbolitzen el sotabosc. És molt més difícil que es produeixi un foc amb un sotabosc poc desenvolupat que en un sotabosc molt desenvolupat. I per fer-ho encara més sostenible, podríem reintroduir-hi els ramats. D’aquesta manera la cobertura vegetal del sotabosc es transforma en biomassa animal que l’home es podria menjar.

És a dir, si es fomenten polítiques i ajuts per a que es pasturin els ramats pels boscos, aconseguiríem de forma natural el mateix resultat que amb les polítiques actuals de neteja dels boscos.

Enllaços d'interès:

“Todas las soluciones están en la naturaleza: ¡copiémoslas!”
Entrevista a Janine Benyus, presidenta del Instituto Biomimicry y pionera del movimiento biomimético.

Les relacions amb animals et fan que en siguis còmplice de la realitat?

Estic totalment d’acord amb aquesta afirmació.
Quan estàvem posant en pràctica la seducció ambiental al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, varem veure com la gent s’implicava i sentia que formava part del projecte, se’l feia seu. Eren còmplices del Parc.

Enllaços d'interès:

La nostra relació amb els animals: qüestions ètiques
http://ecologistes.cat/ecoilla/art45.html
World Society for the Protection of Animals
http://www.wspa-international.org/