La tecnologia solar tèrmica utilitza l’energia procedent directament del sol per produir aigua calenta, que es pot utilitzar amb aplicacions sanitàries (per a la dutxa o per a la cuina) o per a la calefacció (de piscines, de locals...).

Una instal·lació solar tèrmica es compon d’un sistema de col·lectors que capten l’energia solar i la transformen en energia tèrmica, una sèrie de dipòsits que emmagatzemen l’aigua calenta, i un sistema de canonades, vàlvules, i bombes que transporten l’aigua calenta des del sistema col·lector fins al d’acumulació i d’aquest als punts de consum. Si les necessitats de calor al llarg de l’any no coincideixen amb l’energia solar que rebem, podem instal·lar una font d’energia complementària que només s’activarà quan l’energia emmagatzemada als col·lectors no sigui suficient.

A Les Planes de Son els captadors tèrmics cobreixen una superfície de 144m2 i escalfen un 75% de l’aigua que es fa servir a les dutxes, aixetes o cuina.

Es econòmicament i ambientalment rendible un instal·lació de captadors tèrmics?

A través d'indicadors econòmics com la taxa interanual de retorn (TIR) i el valor actual net (VAN) es farà una valoració de costos i beneficis. L’objectiu d’aquesta recerca econòmica és determinar la rendibilitat d’una instal·lació d’aquestes característiques a Les Planes de Son. Tanmateix, es proposa comparar aquesta rendibilitat amb la que tindria una instal·lació semblant en un bloc de pisos i en una casa particular.

Pots començar la recerca per aquí...

Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya.
www.aperca.org
Agència d’Energia de Barcelona, organisme dedicat a promoció de les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència energètica.
A la web hi trobem actuacions realitzades per l’entitat, dades actuals sobre la ciutat, notícies, el butlletí BCNEnergia, consells pràctics, informació sobre subvencions i enllaços d’interès.
www.barcelonaenergia.com
Informació actualitzada sobre les energies renovables amb enllaços d'interès i directori d'empreses.
www.energias-renovables.com
Recurs web on podem trobar informació actualitzada, productes nous del mercat, ormativa, etc.
En destaquem la secció ‘Calcuradoras’. Introduint les característiques dels electrodomèstics, en calcula el consum energètic i el compara amb el d’ altres models.
www.energuia.com
Espai de l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya.
www.icaen.net
Web de l'Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energia, adscrit al Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
www.idae.es

L’energia fotovoltaica és aquella que aprofita directament els raigs solars per produir electricitat. Les plaques fotovoltaiques, necessàries per captar la radiació solar, produeixen corrent continu, com les piles.

A Les Planes de Son per obtenir electricitat es fan servir 24 plaques colars fotovoltaiques que generen aproximadament un 2.500 kWH anuals.

Fes el dimensionament d’una instal·lació fotovoltaica autònoma localitzada a les Planes de Son que pugui cobrir les necessitats energètiques actuals de casa teva

Estima un consum de referència diari a casa teva (a partir de la potència de tots els aparells elèctrics i el temps que estan en funcionament al dia) i calcula les dades generals de la instal·lació (camp de captació, bateries, reguladors,…). Fes l’esquema de l’instal·lació i estima la reducció anual de les emissions de CO2.

Pots començar la recerca per aquí...

Institut Català d’Energia
http://www.icaen.net

Agència d'Energia de Barcelona
http://www.barcelonaenergia.cat
Instal.lacions solars fotovoltaiques
http://www.solenergi.es/fotovoltaiques.html
Formación de técnicos en medio ambiente-edificación
http://www.coac.net/mediambient/Life/life.htm
Les energies renovables: energia solar fotovoltaica
http://www.barcelonaenergia.cat/cat/utilitats/coneixement/renov2.htm
A Sourcebook for Green and Sustainable Building
http://www.greenbuilder.com/sourcebook/contents.html

Els finestrals juntament amb les claraboies i les lluernes, constituixen els diferents sistemes d'aprofitament lumínic i d'estalvi energètic de l'edifici.

La llum que es condueix fins als diversos espais permet reduir el consum energètic de l’edifici aprofitant al màxim la llum natural de l’exterior.

Proposa un sistema d’il·luminació sostenible per a un l’edifici.

El consum en il·luminació depèn de factors d’emplaçament (orientació, zona climàtica, etc.), del disseny de l’edifici (dimensions de les obertures, de l’espai, la reflectància de les parets, les característiques del sostre, la decoració, el mobiliari..), i dels hàbits dels usuaris. Per ser una instal·lació eficient ha de combinar la il·luminació artificial amb la il·luminació natural que es pot aportar de forma gratuïta.

Pots començar la recerca per aquí...

Institut Català d’Energia
http://www.icaen.net
Agència d'Energia de Barcelona
http://www.barcelonaenergia.cat
Instal.lacions solars fotovoltaiques
http://www.solenergi.es/fotovoltaiques.html
Formación de técnicos en medio ambiente-edificación
http://www.coac.net/mediambient/Life/life.htm
Les energies renovables: energia solar fotovoltaica
http://www.barcelonaenergia.cat/cat/utilitats/coneixement/renov2.htm
A Sourcebook for Green and Sustainable Building
http://www.greenbuilder.com/sourcebook/contents.html

A la depuradora de Son es tracten les aigües residuals de l’edifici per poder-les retornar a la natura sense perjudicar l’entorn. Després de passar per les fosses de decantació on precipiten els residus sòlids, les aigües residuals inicien el recorregut de depuració.

En primer lloc passen per la fossa sèptica, després per dues basses consecutives on, a partir d’uns organismes vegetals i macròfits, hi ha un intercanvi de materials orgànics que afavoreix la depuració de les aigües, les quals es filtren finalment mitjançant un drenatge de graves.

Quin efecte tenen les aigües grises a les plantes?

L'objectiu d'aquesta recerca es investigar els efectes de les aigues grises* en el creixement i la salut general de les plantes. Basicament l'experiment consisteix en tenir dos grups de plantes, a un grup de plantes serà regada amb aigua potable i l'altre grup amb aigues grises. S'han de prendre observacions i mesures diaries de les plantes.

*Les aigües grisos o aigües residuals no cloacales són les aigües generades per processos com el rentat d'estris i de roba així com el bany de les persones. Les aigües grisos es distingeixen de les aigües negres, perquè no contenen bacteris Escherichia coli.

L’edifici de Les Planes de Son és gairebé hermètic per tal de reduir les pèrdues energètiques, malgrat tot, és renova l'aire interior mitjaçant la ventilació convectiva, que té lloc quan l'aire calent ascendeix, sent reemplaçat per aire més fred.

Durant el dia, en un habitatge bioclimática, es poden crear corrents d'aire encara que no hi hagi vent provocant obertures en les parts altes de la casa, per on pugui sortir l'aire calent. Si en aquestes parts altes es col·loca algun dispositiu que escalfi l'aire de forma addicional mitjançant radiació solar (xemeneia solar), l'aire sortirà encara amb més força.

Com funcionen les xemeneies solars?

Proposta per fer una maqueta d'habitatge amb xemeneia solar.

Pots començar la recerca per aquí...

Arquitectura bioclimàtica
http://www.geocities.com/ResearchTriangle/Facility/8776/Pag03E.htm
Termosolar: Chimenea solar
http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/energ-a/energ-a-limpia/renovables/termosolar-chimenea-solar
 

Com són i quin ús tenen les xemeneies a l'Orient Mitjà, quin ús li donaven els romans?

La idea bàsica del projecte es investigar com son les xemeneia solars que s'han vingut utilitzant durant segles, particularment en l'Orient Mitjà, així com pels Romans i comparar-les amb les que s'utilitzen a edificis sostenibles com el de Les Planes de Son?

Pots començar la recerca per aquí...

Arquitectura bioclimàtica
http://www.geocities.com/ResearchTriangle/Facility/8776/Pag03E.htm
Arquitectura i contrucció
http://www.arqhys.com/construccion/solar-chimenea.html

Una de les peces claus de la arquitectura sostenible es la reutilització de l'aigua. A Planes de Son l’aigua que es consuméix es capta al torrent del Tinter. Per mitjà d’una canonada enterrada al camí i per vasos comunicants, es transfereix a un dipòsit integrat al paisatge.

Al dipòsit d’aproximadament 200.000 litres s’acumulen 150.000 litres d’aigua per utilitzar en cas d’incendi. La resta és aigua es pel consum. Desprès de fer-ne ús i un cop ja depurada, l’aigua es retorna al torrent del Tinter.

Dissenya una instal·lació de recollida d’aigües pluvials

L'aigua potable és un aigua de gran qualitat que para molts usos domèstics es podria substituir per l'aigua pluvial. La progressiva desertització està començant a provocar una major demanda de sistemes de recollida d’aigües pluvials al nostre país. Dissenya una instal·lació d’aquest tipus per l’edifici de Les Planes de Son i estima l’estalvi d’aigua potable que s’aconseguiria. Reflexiona sobre la contribució a la sostenibilitat del nostre hàbitat que això suposa.

Pots començar la recerca per aquí...

Agenda de la construcció sostenible
http://www.h2opoint.com/1lluvia.php
Aprofitament d’aigües grises i pluvials per al reg.
http://coell.svt.es/

A Planes de Son s’utilitza una caldera amb un dipòsit de biomassa* per aportar energia de reforç a l’escalfament de l’aigua del terra tèrmic i de l’aigua calenta sanitària. El substrat biològic que es crema a la caldera procedeix de restes de fusta, pinyols d’oliva i altres elements orgànics que es trituren i desprès es compacten per donar lloca al pelet o material de combustió. La caldera està conectada a 18 km de petits tubs que recorre tot el terra de l’interior de l’edifici.

*La biomassa és la massa total de la matèria viva d'un organisme, població o ecosistema. En general es dóna en termes de matèria seca per unitat d'àrea (per exemple kg/ha o g/m²). En termes energètics, s'utilitza com energia renovable, com és el cas de la llenya, dels olis per produir biodièsel, del bioalcohol, del biogàs i del bloc sòlid combustible. La biomassa podria proporcionar energies substitutives gràcies a biocarburants tant líquids com sòlids, com el biodièsel o el bioetanol.

Quanta biomassa pot produir el teu municipi?

Els regidors que porten els assumptes d'economia, energia, agricultura i desenvolupament social es reuneixen per discutir les mesures de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea, l'increment del preu dels combustibles, les mesures per adaptar-se a la normativa del protocol de Kyoto. Et proposem que desenvolupis un informe sobre les possibilitats d'adaptar part de la superfície que el teu municipi dedica a l'ús agrícola, a altres aplicacions.

Al informe hauràs d'incloure informació sobre:

• Superfície del municipi amb arbrat
• Superfície del municipi dedicada a l'aprofitament agrícola
• Percentatge que en una primera fase es podria dedicar al conreu amb finalitats energètiques
• Tipus de combustible que podria produir el municipi
• Quantitats d'energia que podria produir
• Aportació econòmica que podria significar al municipi als preus que trobem els combustibles
• Quantitat de CO2 que podria compensar nostre municipi amb aquesta aportació

Pots començar la recerca per aquí...

Què es la biomassa?
http://www.solarizate.org/pdf/castellano/fichasalumnos/FICHA11.pdf
Tipus de biomassa
http://www.miliarium.com/Monografias/Energia/E_Renovables/Biomasa/Biomasa.asp
La biomassa a Catalunya
http://www.icaen.net/index.jsp
Biomassa i producció per àmbits
http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/Catalunya/Biomassa.htm

La coberta vegetal d'un edifici es cobreix parcialment o completament amb terra o altre sediment que permeti el creixement vegetal. A l’edifici sostenible de Planes de Son la coberta vegetal és la cara exterior més important. L’estructura consta d’una llosa de formigó sobre la qual hi ha una capa de llana de roca d’alta densitat i una capa de terra de 20 a 50 cm que en reforça l’efecte aïllant.

Amb el drenatge de l’aigua i la tela de butil es garanteix l’aïllament tèrmic de la part que més pèrdues pot tenir i s’aconsegueix la integració paisatgística de l’edifici.

Històricament, la construcció amb cobertes vegetals s'ha fet d'una manera tradicional en alguns països escandinaus. La mescla de terra i plantes arrelades als sostres feia possible l'aislament dels habitatges a l'aire i a l'aigua, i els feia resistent al vent i foc.

Estudi comparatiu de l'ús de les cobertes vegetals arreu del món

A Alemanya, durant els últims 10 anys, el 10% dels sostres van ser vegetals. Un sistema de punts concedeix una reducció de l'impost ambiental als qui utilitzen les cobertes vegetals. A Berlín per exemple, el 60% de les despeses que genera la construcció de cubertas vegetals és assumit per l'administració local.

Al Japó, concretament a la ciutat de Tòquio, qualsevol construcció que ocupa més de 929m2 ha de cobrir amb vegetació el 20% de la seva superfície.

Pots començar la recerca per aquí...

Ekopedia
http://en.ekopedia.org/Green_roof
Los techos vegetales
http://www.todoarquitectura.com
http://www.arqchile.cl/techosvegetales.htm

Estudi comparatiu entre les cobertes vegetals tradicionals i les contemporànies

El concepte d'incorporar vegetació als sostres no és gens nou, per mil·lennis, l'arquitectura dels indígenes, en diverses parts del planeta, ha fet ús d'elements vegetals per a la construcció de sostres. Dos mil cinc-cents anys enrere Babilònia era famosa pels seus jardins penjants, i el segle XX, Le Corbusier imaginava sostres enjardinats en la seva visió d'una nova ciutat.

Però la idea dels sostres vegetals, en el sentit que els coneixem avui en dia, prové d'Islàndia, on a causa dels recursos limitats i escassos que presenten aquestes regions, la terra ha estat usada per a la construcció de parets i sostres per cents d'anys, ja que és un dels pocs materials disponibles. Amb el temps els sostres de terra es van anar fent populars a tot Escandinàvia.

L'actual tecnologia dels sostres vegetals comença a Alemanya, on en 1971 Gerda Gollwitzer and Werner Wirsing van publicar un llibre titulat: Àrees habitades dels sostres, transitables i cobertes per vegetació; és allà on neix el concepte modern dels "sostres vegetals". Actualment, Alemanya és el país que lidera aquest camp.

Pots començar la recerca per aquí...

Ekopedia
http://en.ekopedia.org/Green_roof
Los techos vegetales
http://www.todoarquitectura.com
http://www.arqchile.cl/techosvegetales.htm

Estudi sobre els beneficis de les cobertes vegetals

Els sostres vegetals ofereixen una varietat d'avantatges sobre els sostres tradicionals, les quals es poden dividir en:

• ambientals
• tècniques
• socials
• econòmiques

No obstant això, aquesta classificació no ha de ser presa amb precisió, ja que totes elles estan relacionades entre si, i moltes vegades una és conseqüència d'una altra.

Pots començar la recerca per aquí...

Ekopedia
http://en.ekopedia.org/Green_roof
Los techos vegetales
http://www.todoarquitectura.com
http://www.arqchile.cl/techosvegetales.htm

L’edifici viu de Les Planes de Son no només és un clar exemple de construcció integrada al paisatge, sinó un model viable d'arquitectura sostenible, que té en compte els recursos i materials a utilitzar.

L'Arquitectura sostenible es basa en 5 pilars bàsics:

• L'ecosistema sobre el qual s'assenta.
• Els sistemes energètics que fomenten l'estalvi
• Els materials de construcció
• El reciclatge i la reutilització dels residus
• La mobilitat

Quan parlem de construcció ecològica no només es refereix a l'estalvi en el consum energètic, sinó que a més, inclou tots els processos de fabricació com l'elaboració dels materials, el transport d'aquests, la posada en marxa de l'obra, la utilització de l'edifici o enderroc i la possibilitat de recuperació dels materials.

Quines diferencies i similituds hi ha entre la arquitectura orgànica i l'arquitectura sostenible?

L'arquitectura orgànica és una filosofia de l'arquitectura que promou l'harmonia entre el habitat humà i el món natural. Mitjançant el disseny busca comprendre i integrar-se amb el lloc, els edificis, els mobiliaris, i els voltants perquè es converteixin en part d'una composició unificada, correlacionada. Els arquitectes Gustav Stickley, Antoni Gaudí, Frank Lloyd Wright, Louis Sullivan, Bruce Goff, Rudolf Steiner, Bruno Zevi, Hundertwasser, Imre Makovecz i Antón Alberts són els majors exponents de la denominada arquitectura orgànica.

Pots començar la recerca per aquí...

Arquitectura sostenible
http://www.miliarium.com/
Arquitectura orgànica
http://www.arquitecturaorganica.com/inicio.html

A Les Planes de Son es procura produir el mínim de residus possibles mitjançant el consum responsable, la correcta separació i l’aprofitament de les deixalles. Els residus que es generen se separen per tipus de materials a traves de recollida selectiva, es reutilitzen si és possible o s’envien a la destinació adequada per reciclar-los.

El 60% dels residus orgànics s’aprofiten per alimentar els animals del Centre de Fauna, i el 40% es porta al compostador, on es fa compost, adob per a les plantes.

Quines diferencies hi ha entre el procés de compost industrial i el compost fet a casa? Quins son els usos i aplicacions del compost?

El compostatge o "composting" és el procés biològic aeròbic, mitjançant el qual els microorganismes actuen sobre la matèria ràpidament biodegradable (restes de collita, excrements d'animals i residus urbans), permetent obtenir "compost", adob excel · lent per a l'agricultura. El compost o humus es pot definir com el resultat d'un procés de humificación de la matèria orgànica, sota condicions controlades i en absència de sòl. El compost és un nutrient per al sòl que millora l'estructura i ajuda a reduir l'erosió i ajuda a l'absorció d'aigua i nutrients per part de les plantes.

Pots començar la recerca per aquí...

Què és el compostatge?
http://www.infoagro.com/abonos/compostaje.htm
Compostatge industrial
http://www.emison.com/5141.htm

Com el canvi de dieta afecta als cucs que fan el compost?

La idea bàsica del projecte es investigar com la dieta dels cucs afecta el seu creixement, la seva reproducció i la qualitat de sòl que produeixen.

S'han de crear unes petites colonies de cucs, on cadascuna d'elles rebra com aliment diferents residus. Desprès es testaran els sols a cada colonia per veure si els nutrients amb qui els cucs enriqueixen el sol han estat afectats per la dieta del cucs. També es farà un estudi comparatiu del creixement i la reproducció dels cucs entre les colonies.

Pots començar la recerca per aquí...

Experiment sobre la dieta dels cucs i el seu creixement
http://www.sciencebuddies.org/science-fair projects/

Ecoauditoria

L’objectiu d’aquest estudi és avaluar el consum de recursos i la generació de residus del nostre entorn quotidià, com per exemple l’escola, casa teva, l'edifici de Planes de Son. Per a la realització de l’ecoauditoria cal obtindre informació sobre la despesa mensual de tota l’escola i d’una classe, per exemple la teva, en relació a electricitat i aigua. D’altra banda, determinar la quantitat de residus que es genera, el tipus i en quina proporció. Proposa mesures de reducció de consum i de generació de residus.

Pots començar la recerca per aquí...

Ecoauditoria d'energia al centre educatiu
http://ecoauditories.ecologistes.net/educacio/energia/index.html
Institut Català d’Energia
http://www.icaen.net
Agència d'Energia de Barcelona
http://www.barcelonaenergia.cat