| |
 |
 |
Tinc quaranta-nou anys, sóc mare de dos fills adolescents, i treballo de metge al nou hospital del Mar, en el servei de gerontologia. Vivim al centre de la ciutat. Els meus fills tenen molts amics i coneguts al barri, a l’Institut, i ja tenen edat per sortir sols. Quan els nois surten a la nit estic més tranquil·la perquè no tenen que anar massa lluny per trobar activitats interessants per ells. Fem una vida que no és tan diferent a les que feien els meus pares, malgrat tots els canvis tecnològics des d’aleshores. Sovint anem a concerts i a tota mena de espectacles en viu. Tot el tenim a prop, les botigues, el CAP, el gimnàs, la farmàcia. M’agrada viure a la ciutat, m’agrada que la vida de la gent no hagi canviat gaire, tot i que ara la gent viu més anys, i en millors condicions m'agrada viure a una ciutat plena d’activitats i al mateix temps poc sorollosa, amb aire net, es fantàstic. No se com la gent suportava viure a la ciutat abans dels vehicles elèctrics amb conducció assistida!
Quan els nens són amb el seu pare que viu a Roma des de que ens divorciaren, una vegada al mes agafo el tren i me’n vaig a la muntanya, amb un parell de bons llibres dels d’abans, de paper. Es clar que sempre estic connectada rebo informació de l’estat dels meus pacients i més d’una vegada han hagut d’enviar a buscar-me, però poder visitar i fer fins i tot petites operacions telemàticament, amb el suport dels millors col·legues d’arreu el món, és un abans extraordinari en la qualitat de vida dels pacients i dels metges. Abans, fa anys, els metges diagnosticaven quasi per intuïció, una vegada el pacient estava malalt: avui disposem de sistemes d’intel·ligència artificial que processen en temps real la informació que rebem de sensors introduïts al propi cos. És sorprenent la capacitat d’intervenció que tenim sobre el cos, la sexualitat, la ment i la vida humana, vivim entre màquines intel·ligents, i en canvi la vida social, o la cultura, no hagi canviat tant. Ens hem tornat més porucs, això sí, ens fan més por els accidents, la inseguretat. |
|
|
|
 |
Jeremy Rifkin
"I wanted to make sure that this be the first scientific and technology revolution in history in which the public thoroughly discussed all the potential benefits and all the potential harms, in advance of the technology coming online and running its course".
Jeremy Rifkin és economista nord-americà, escriptor, conferenciant i profesor en l'elitista universitat financiera Wharton on promou la participació de la comunitat empresarial en programes socials alternatius.
Va ser consultor del govern de França durant la seva presidència de la Unió Europea (1 de juliol al 31 de desembre de 2008). Rifkin també va exercir com a assessor de la Cancellera Angela Merkel d'Alemanya, el Primer Ministre de Portugal José Sócrates, i el Primer Ministre d'Eslovènia, Janez Janša, durant les seves respectives presidències del Consell Europeu. Els va assessorar sobre qüestions relacionades amb l'economia, el canvi climàtic i seguretat energètica. Actualment assessora a la Comissió Europea, el Parlament Europeu, la UE i diversos caps de govern, entre ells el Primer Ministre José Luis Rodríguez Zapatero.
Segons Rifkin, el "somni europeu", on guanya el be comunal, la sostenibilitat i els drets humans sobre els drets de propietat i l'individualisme radical, està més ben adaptat als desafiaments segle 21 que el "somni americà" de la fortuna personal, que pot quedar obsolet.
Altres visionaris... |
|
|
