|
|||||
Fa poc més de cent cinquanta anys, abans del desenvolupament dels primers ferrocarrils, i de les primeres línies de telègraf, la vida de les persones tenia una velocitat no gaire més ràpida de la que tenia segles enrere. Els exèrcits de Napoleó avançaven tan lentament a través d’Europa com les legions romanes. Fins el ferrocarril i el telègraf, els països no tenien cap necessitat d’unificar els horaris, o els calendaris, com abans havien unificat les unitats de mesura de distàncies, o els pesos. Al llarg del segle vint els cotxes, els avions, la telefonia, la televisió, els mitjans de comunicació massius, van empetitir molt més el món. A principis del segle XXI, Internet, la telefonia mòbil, han creat una accessibilitat universal, la Noosfera que ja imaginà Teilhard de Chardin, o el Global Village de MacLuhan. Però les tecnologies d’informació i comunicació no són neutrals: canvien tant la societat com la pròpia societat crea i utilitza la tecnologia a partir de formes culturals preexistents. Avui, el nombre de persones amb les que intercanviem informació al llarg de dia és incomparablement superior a la dels nostres pares o avis, però potser no coneixem els nostres veïns i no vivim el barri com ells ho feien.  No és rar que la majoria de previsions o pronòstics que s’han fet siguin ingenus des del punt de vista social. Molts dels futuròlegs americans dels anys seixanta que imaginaven robots domèstics, cotxes voladors, ciutats aïllades en esferes transparents que controlaven el clima, no arribaren a imaginar mai que un negre de pare africà arribés a ser President dels Estats Units, ni famílies multiracials, noves formes de participació política, el ressorgiment dels fonamentalismes religiosos, les comunitats virtuals... Els escenaris de futur del Club de Roma que varen preveure els impactes que podrien tenir sobre el medi ambient les activitats humanes, a principis dels anys setanta, tampoc no incorporaren prou els aspectes socials, la capacitat d’innovació i desenvolupament tecnològic, no imaginaren Internet.
10 exemples literaris d’optimisme tecnològic i social
10 exemples literaris de pessimisme social:
El diumenge 20 de novembre de 2009 es publica a La Vanguardia el següent article: 2050 Un futur molt present
|
|||||
|
|||||
|
|||||
|
|||||
|
, que permet a l’autor explorar lliurement qualsevol aspecte social o tecnològic. Fins a mitjans del segle vint, amb els primers estudis del Club de Roma, abans esmentats, els estudis científics sobre el futur eren escassos, i els treballs de Robert Mathus al segle divuit sobre l’esgotament dels recursos alimentaris del planeta pel creixement exponencial de la població resten com una de les poques excepcions.
