Has seleccionat el camí social.

És la continuació d'un escenari de baix creixement econòmic, tecnològic i baixa població, però amb una societat cohesionada i amb forta consciencia ambiental. S’apliquen polítiques educatives que a mig i llarg termini fan reduir la demanda de transport motoritzat, trencant la tendència actual entre creixement econòmic i creixement de la mobilitat. Els límits de velocitat a les carreteres i les regulacions en el ús del territori, que fan les ciutats més denses i compactes, condueixen a un augment del transport públic. El trànsit interurbà es redueix pel que fa a viatges a curt termini. Hi ha un procés ràpid de reducció del CO₂ des de l’inici , però també hi ha un declivi econòmic quan es mesura en termes del PIB.

Aquest és un escenari BBM. Representa que té una població Baixa, una economia Baixa i una tecnologia Mitja. Vols saber quines són les seves emissions de C0₂ i altres signes vitals?

Vaig anar a viure a un poble abandonat del Pirineu un bon dia: senzillament necessitava deixar de córrer com un boig amunt i avall sense saber per què. Tenia la sensació d’haver perdut el control de la meva vida, tot hora connectat a sistemes de comunicació que quasi em deien què havia de fer o deixar de fer. No em va sorprendre que al cap dels anys molta altre gent volgués fer gairebé el mateix que jo. Hem muntat una cooperativa de consum i treball, com les que somiaven els primers llibertaris, com deia Krupovnik: petites comunitats vinculades a la natura, i interconnectades amb la resta del món. Ningú és propietari de res que no utilitzi. Consumim allò que sigui de més a prop i fem intercanvis. Realment que tinc tot el que necessito i més. Ens hem atrevit a viure com a éssers humans, i no pas com a màquines: millor viure lliurement seixanta o setanta anys, que eternitzar-se com una màquina qualsevol! Tots cooperem en les feines diàries, el bestiar i l’hort, la neteja dels carrers, l’educació. Cadascú ofereix el millor que sap fer. L’any passat vaig construir els vitralls per la sala de meditació del nou edifici. I l’any vinent me’n vaig en vaixell a Sudamèrica a una comunitat del Brasil amb la que estem especialment relacionats. Allà m’hi estaré un parell d’anys: viatgem poques vegades a la vida, però lluny. Al llarg de la meva vida havia perdut gran part del meu temps buscant la felicitat, amb un cotxe nou, un augment de sou... sempre quelcom extern. Sempre estem buscant fora, el que en realitat ja tenim. Volem aprendre el que ja sabem. Viure sempre mirant el passat o el futur, no ens deixa viure el moment actual, el present, el "ara" amb tota la seva plenitud. El present és tot el que tenim, però tenim el deure de deixar a les properes generacions un món al menys com el que hem trobat.

"Jo objecto contra la imperant religió del creixement econòmic. Es venera el creixement com a fi en si mateix, es persegueix sempre créixer per créixer. ¡És una cosa irracional i suïcida! ".".

Serge Latouche és un economista francès que promou i explora un nou sistema econòmic. Viu a París i es professor emèrit d’economia a la Universitat de París –XI. Es defineix com a objector de l’actual model de creixement econòmic. Defensa un canvi, manté que l’actual creixement econòmic és insostenible i cal frenar-lo i decréixer. El nou sistema econòmic que proposa és el denominat decreixement. El moviment del decreixement encara que va més enllà, comparteix l’esperit del moviment de la simplicitat voluntària. La seva filosofia es podria resumir en: Viure millor amb menys. Algunes actituds dels defensors d’aquest model son:

» Relocalizar les activitats i que la producció se situï prop del consumidor.

» Adoptar el programa de l'agricultura propera a la població.

» Penalitzar contundentment la despesa publicitària.

» Fer un balanç seriós sobre la innovació tecnològica i reorientar la investigació científica i tècnica en funció de les noves aspiracions.

» Adoptar un estil de vida més moderat que redueixi la nostra addicció al consum.

Altres visionaris...