Has seleccionat el camí amb restriccions.

Fins el 2030 hi ha un creixement econòmic molt alt, basat en sectors tradicionals amb poca innovació, i un augment de la població a causa de la migració. El creixement de l'economia no comporta la internalització dels impactes ambientals, o una major eficiència en la utilització dels recursos, en particular de l'energia, i tendeix a minimitzar tant els costos laborals com els ambientals. En aquesta situació, es produeix un col·lapse degut a una combinació de raons estructurals. D'una banda perquè els preus dels recursos bàsics creixen acceleradament davant la seva escassetat  (especialment el dels combustibles fòssils), i d'altre banda perquè l'optimisme tecnològic es veu defraudat (la transició dels combustibles fòssils a d'altres fonts energètiques més eficients no es produeix). 

El col·lapse del model de creixement porta a un declivi econòmic i a conflictes socials que les institucions públiques difícilment poden arribar a redreçar, a curt termini. A partir de la 2030 a 2050, l'escenari combina desenvolupament econòmic baix o molt baix amb cohesió social feble. Sent imperativa en qualsevol cas la transició cap a fonts energètiques alternatives, i la reducció dels nivells de CO₂ emesos, davant l'evidència dels efectes del canvi climàtic. S’apliquen regulacions i prohibicions per tal de limitar la mobilitat,  i reduir la congestió, que inevitablement són menys eficients del que ho haguessin pogut ser aplicant-se vint anys abans. En els mercats de venda d’emissions es segueixen comprant, ara a preu molt alt, permisos per emetre gasos contaminants. Es desencadena una depressió econòmica, i les institucions no poden augmentar els impostos, per poder invertir en innovació o en la millora dels serveis públics a l'alçada de les expectatives socials. A més dels conflictes socials, també augmenten els polítics, i hi ha un retrocés del procès d'integració europea.

Aquest escenari pessimista es pot entendre com el resultat del fracàs del camí tecnològic ("ens movem molt i individualment"):  les mesures de regulació es posposen en la confiança que la tecnologia "ho resoldrà tot", i quan es constata que no serà així, les institucions públiques han d'imposar restriccions sobtades, que tampoc són eficients i no contribueixen a reduir els conflictes. 

Aquest és un escenari ABB. Representa que una població Alta, una economia Baixa i una tecnologia Baixa. Vols saber quines són les seves emissions de C0₂ i altres signes vitals?

 
Sóc una dona jubilada, no he tingut fills, i a Deu gràcies, perquè ens ha tocat viure a un mon complicat, ple de restriccions. Que farem ens ha tocat pagar a nosaltres tot els disbarats fets per les passades generacions.

Jo vaig néixer al camp i de joveneta vaig venir a viure a la ciutat per treballar. Sempre he viscut en aquesta ciutat que ha crescut molt i molt de pressa, de forma descontrolada. Fa un any que m’he traslladat en aquest edifici fet de contenidors. M’agrada molt viure aquí perquè no fa tant de soroll com al pis anterior, i de fet es molt més còmode i pràctic. Desprès de tants anys de consum sense límits ha arribat l’hora de reciclar. Ara si vols una casa nova has de garantir que estarà feta de materials reciclats o biodegradables. Esta prohibit agafar el cotxe cada dia, cadascú en te els seus dies assignats, i de fet amb els preus del gasoil t’ho penses per treure’ls.  De fet tot esta car, els preus de la llum, l’aigua, el gas s’han disparat, ja m’ho penso quan tinc calor i vull posar l’aire condicionat. Cada dia surten més limitacions ara s’aprovarà una llei que estableix una quota màxima d’emissions de CO₂ per persona i si aquesta es sobrepassa seràs sancionat.

"There is a quality even meaner than outright ugliness or disorder, and this meaner quality is the dishonest mask of pretended order, achieved by ignoring or suppressing the real order that is struggling to exist and to be served".

Jane Jacobs, teòrica i activista de d’urbanisme humanista. Jane Jacobs era una pensadora brillant i una revolucionària en la seva disciplina. El seu darrer llibre es titula, significativament, Dark Age Ahead. Les seves teories van ser claus per a entendre la gestió urbanística de ciutats com Nova York i altres grans nuclis urbans a Amèrica del Nord. Jane Jacobs no tenia una formació acadèmica en la disciplina que dominava. El seu treball més conegut es titula The Death and Life of Great American Cities, publicat en 1961, tot un clàssic i referent en el món de l’arquitectura urbana.

La seva màgia va estar a transformar la visió tecnòcrata que tenien els planificadors urbanístics de l’època, perquè es fixessin més en les qüestions humanes de les ciutats i en les seves comunitats. I d’aquesta manera es va oposar frontalment a l’expansió descontrolada de les urbs, a la construcció de grans autovies que teixissin els nuclis urbans, als cotxes com símbol del progrés, a la separació dels barris o a la idea que els carrers buits eren una garantia de seguretat. Entre els nombrosos guardons que va rebre Jacobs per la seva obra estan el qual concedeix la National Building Foundation a Washington o l'Ordre de Canadà.

Altres visionaris...