 |
L'espai dels Ports d'Arnes se situa a la gran extensió muntanyosa de la part més meridional del Principat, hi conflueixen característiques naturals específiques de gran interès, amb abundant presència d'endemismes i espècies escasses, juntament amb paisatges d'espectacular bellesa. L'espai dels Ports d'Arnes té una extensió de 524,6 hectàrees i es troba dins els límits del Parc Natural dels Ports, declarat l'any 2001. Una part de l'espai (260 hectàrees) és inclòs dins la Reserva de Caça dels Ports de Tortosa-Beseit, destinada bàsicament a l'aprofitament cinegètic de la cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica) i a fer batudes de senglar (Sus scrofa). Una part de l'espai és Refugi de Fauna Salvatge.
http://obrasocial.caixacatalunya.es
|
|
 |
|
 |
|
|
 |
Nota important: Per fer actuacions de recerca al medi natural cal demanar autorització al Parc Natural de Port d'Arnes.
On són els ocells? Estudi de la seva distribució a Port d'Arnes
Lloc: Port d'Arnes
Es proposa que l’alumne prengui contacte amb els ocells de l’espai. A partir dels recursos digitals disponibles a Internet, es pot determinar quines són les espècies més abundants i elaborar un treball previ d’informació sobre aquestes espècies per tal de poder reconèixer-les correctament. Una mostra de les espècies més comunes a la zona és la següent: Merla (Turdus merula), Pinsà comú (Fringila coelebs), Gamarús (Strix aluco), Pit-Roig, (Erithacus rubecula), Mallerenga carbonera (Parus major).
Es proposa investigar la distribució dels ocells dintre de l’espai segons els tipus de vegetació dominant així com determinar les hores de major activitat. Un altre aspecte que aquesta proposta proporcionarà a l’alumne és el coneixement de les figures de protecció dels espais naturals. L’espai de Port d’Arnes està inclòs dintre de la Xarxa Natura 2.000 i està classificat com a Zona Especial de Protecció de les Aus (ZEPA).
Pots començar la recerca per aquí...
Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002
http://oslo.geodata.es/ftp/ocells/
Institut Català d'Ornitologia
http://www.ornitologia.org/
|
|
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ |
Estudi qualitatiu de la fauna de micromamífers
De mamífers n’hi ha de moltes mides. Alguns són depredadors temuts i d’altres depredats que temen les aus rapinyaires. Tot i que siguin extremadament difícils de veure en llibertat, els anomenats micromamífers (rates, ratolins i talpons) formen una part important de la dinàmica dels prats i boscos del nostre país.
L’objectiu d’aquesta proposta és fer un inventari de les espècies de micromamífers presents a la zona. La metodologia que s’utilitzarà en el desenvolupament d’aquesta proposta es basa en mostrejos indirectes. S’utilitzarà un rapinyaire amb una alimentació genèrica (és a dir, que no tingui cap predilecció per una espècia determinada) i s’analitzaran les restes de les seves egagròpiles. A partir de claus dicotòmiques basades en el crani dels micromamífers (generalment de 1,5 cm de llargada) i amb l’ajut d'una lupa binocular es determinarà l’espècie a la qual pertanyen.
Pots començar la recerca per aquí...
Què son les egagropiles?
http://www.xtec.cat/cdec/intercanvi/egagropiles/egagropiles.htm
Exemple anàlisi de les egagropiles
http://ciencies.udg.es/ciencies/depart/ccaa/zoologia/
|
|
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ |
Una distribució difícil d’explicar
 |
|
El paisatge que ens ha arribat als nostres dies, ha estat el resultat de llargues modificacions tan climàtiques com geogràfiques durant milers d’anys. Les espècies vegetals, a diferència de les espècies animals, han sigut testimonis immòbils durant el transcurs d’aquesta obra. D’aquesta manera si analitzem les distribucions de les espècies actuals podem determinar amb força exactitud les colonitzacions i les extincions de gran nombre d’espècies al llarg de les glaciacions. Com a resultat podem trobar espècies que tinguin una distribució aïllada i confinada en zones marginals de manera que la seva presència no es pugui explicar de cap altre manera que per la supervivència als factors externs. Aquestes espècies s'anomenen espècies relictuals, no acostumen a ser massa conegudes, i presenten un grau de fragilitat considerable. De manera que la seva identificació i cartografia pot ser de gran utilitat per a la seva futura preservació. En el Port d'Arnes trobem la Viola d'aigua com espècie relictual.
L’objectiu d’aquesta proposta és identificar i cartografiar dins d'una àrea d’estudi determinada la presència d’aquest tipus d’espècies. Aquesta proposta es durà a terme mitjançant observacions directes a camp.
Pots començar la recerca per aquí...
La flora endèmica i vulnerable de la serra de Montsant
http://mediambient.gencat.net/Images/43_117211.pdf
Biogeografia
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0084586
Espai de divulgació medi ambiental. Biogeografia
http://www.unmonviu.com/umv/bi/biogeo.html |
|
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ |
Caracterització d’un riu: descripció dels factors biòtics i abiòtics.
La capacitat productiva d’un riu dependrà de l’aportació de nutrients, del cabal, de la temperatura, variables químiques...tots aquest factors abiòtics definiran posteriorment el tipus de comunitat biòtica que resulti de l’explotació dels nutrients. Com més gran sigui l’estabilitat de les variables abiòtiques, major complexitat tindrà la seva xarxa tròfica.
L’objectiu d’aquesta proposta és descriure i mesurar el màxim nombre de paràmetres ambientals (abiòtics i biòtics) per tal de permetre caracteritzar el riu Estrets i determinar-ne la seva producció.
Pots començar la recerca per aquí...
Diputació de Barcelona. Qualitat ecològica dels rius.
http://www.diba.es/mediambient/quri.asp
Diputació de Barcelona. Programa de qualitat ecològica dels rius
http://ecobill.diba.cat
Protocols de mostreig i aplicació de mètriques per avaluar l'estat ecològic de les aigües epicontinentals
http://aca-eb.gencat.cat/aca/appmanager/aca/
|
|
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ |
Els remeis de l’àvia amb les plantes remeires dels Ports. Quines plantes de la flora de Port d'Arnes tenen propietats curatives?
Antigament, quan no existien els medicaments moderns, el coneixement de la flora medicinal tenia una importància cabdal alhora de fer front a les malalties. Segles més tard, aquesta pràctica ha quedat rellevada per la medicina moderna que es basa en tractaments i productes fabricats en laboratoris.
Tanmateix cal preservar el coneixement dels nostres avis per tal de no perdre aquest llegat cultural. L’objectiu d’aquesta proposta de recerca és en primer lloc determinar quines plantes de la flora de Port d'Arnes tenen propietats curatives i en segon lloc classificar-les segons els seus usos i propietats.
Pots començar la recerca per aquí...
Plantes medicinals
http://www.tinet.org/~virgili/plantes/plantes.htm
Lecciones hipertextuales de botánica
http://www.unex.es/polen/LHB/index.htm
Història oral com mètode per aprofundir en la realitat
http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/liniesrecerca/h_oral.htm |
|
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ |
Mirem el bosc amb lupa.
A priori, pot semblar que un bosc sigui completament homogeni al llarg de tota la seva extensió. Tanmateix si ens-hi fixem amb més detall, podem veure que les espècies vegetals canvien en funció de factors ambientals. Des del fons de les valls fins a les carenes es produeix una successió d’espècies perfectament ordenades. Quin o quins factors determinen aquest patró?. L'edat del bosc ens aporta indicis sobre la seva història i la seva capacitat de regeneració.
L’objectiu d’aquesta proposta és, en primer lloc, determinar les espècies vegetals al llarg d’una variable ambiental (altitud, humitat, pluviometria...). Establir la seqüència i descriure’n la seva composició. Observar la presència d’una línia a partir de la qual no hi ha arbres a alçades superiors. Determinar l'edat del bosc mitjançant mesuraments del diàmetre del tronc.
En segon lloc reflexionar entorn a com l’estructura del bosc podrà resultar influenciada pel canvi climàtic.
Pots començar la recerca per aquí...
Com funcionan els ecosistemes?
http://www.xtec.net/~dnavarr7/ecoweb/ecofunc.htm |
|
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ |
Estructura de les comunitats vegetals: Muntanya Mitjana
La configuració dels boscos no és una quelcom trivial i atzarós. Respon a la pressió biològica dels factors ambientals majoritàriament abiòtics. El resultat d’aquesta pressió és la selecció de les espècies més ben adaptades a l’ambient. Les comunitats doncs, indicadors de les condicions ambientals. Normalment el paisatge el classifiquem en tres grans grups: muntanya alta, muntanya mitjana i muntanya baixa, que responen principalment a unes determinades condicions d'altura, temperatura i pluviositat.
L’objectiu d’aquesta pràctica és analitzar l’estructura del bosc: determinar les espècies principals de cada estrat i comparar-les amb les espècies que formen els estrats de les altres tipologies de muntanya: alta muntanya i baixa muntanya.
Pots començar la recerca per aquí...
Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/publicacions/boscos_11.jsp
|
|
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ |
Què tenen les plantes que els agrada el sol?
Proposem observar el paisatge i determinar les principals diferències entre la solana i l’obaga. Les diferents condicions climatològiques que hi ha entre una vessant de la muntanya i l’altra, poden fer variar d’una manera molt acusada la tipologia de les espècies que formen el paisatge. Proposem investigar els estrats de la vegetació dels dos paisatges i quines espècies els composen. Hi ha una disminució de biodiversitat?
Pots començar la recerca per aquí...
Web del Dept. Medi Ambient i Habitatge amb informació sobre la natura
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/inici.jsp
Què són els ecosistemes?
http://www.xtec.net/~dnavarr7/ecoweb/ecoindex.htm
Ecologia. Conceptes claus. Autor Prof. Toni Casany
http://www.geocities.com/tonicasany/ecologia.html |
|
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ |
Per què sóc on sóc?
Proposem en primer lloc que l’alumne realitzi un estudi previ sobre les particularitats climatològiques de la zona. Per a l'elaboració d’aquest estudi previ es proposa utilitzar el visor MIRAMON del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i la seva cartografia de bases disponibles. El relleu, la pluviositat o la temperatura mitjana anual són paràmetres que tenen gran importància en la configuració del paisatge.
En segon lloc,es proposa l’estudi de les figures de protecció que existeixen a Catalunya. Mitjançant les bases disponibles del servei de cartografia del Departament de Medi Ambient, sabrem si hi ha alguna figura de protecció sobre l’àmbit del nostre estudi. Les directrius europees que reglamenten les figures de protecció donaran informació sobre quina fauna o flora està sota protecció.
En tercer lloc es proposa analitzar els diferents usos del sòl i buscar patrons que puguin estar lligats amb algun paràmetre com l'altura o la pluviositat.
Per últim es proposa realitzar un treball de camp observar les principals espècies de cada habitat.
Pots començar la recerca per aquí...
Visor MARIMON
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_departament/cartografia/docs/visor.jsp?
Bases disponibles
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_departament/cartografia/fitxes/inici.jsp?
Cartografia de referència
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_departament/cartografia/docs/cartografia_referencia.jsp? |
|
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ |
Busca’m i publica’m a Internet! Creació d’un herbari digital.
L’accés a les noves tecnologies ofereix en molts casos que els visitants del parc puguin aproximar-se als seus secrets abans de desplaçar-s’hi. Es proposa augmentar aquesta informació mitjançant la creació d’un herbari digital en format web per estar disponible a la xarxa d’Internet. El nivell de detall de les espècies fotografiades dependrà del grau de coneixement de l’alumne, tanmateix, es proposa que hi siguin presents les especies representatives de les grans famílies presents dins el Parc. Es tracta d’una proposta transversal, ja que uneix la botànica , la fotografia amb el camp de les noves tecnologies. Busca la millor instantània i publica-la a la xarxa!
Pots començar la recerca per aquí...
Herbari de les males herbes
http://www.malesherbes.udl.cat/web.htm
Herbari Digital
http://biodiver.bio.ub.es/naturdigit/servlet/naturdigit.HomeServlet
Flora i Vegetació de Ponent
http://flponent.atspace.org/flora/flo/fam/flora/flora.htm
Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html
|
|
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ |
Fotografia’m que no em moc!
Es proposa als alumnes que facin un reportatge fotogràfic. El resultat pot ser en format de curt o com una exposició itinerant. Es pretén que l’alumne triï el tema del reportatge, tot i que la nostre proposta és fer un seguiment d'unes poques espècies al llarg de tot un any, s’aconsella triar espècies que representin la diversitat de cicles que hi ha dintre de la flora de la zona (Plantes anuals, estacionals o perennes).
Pots començar la recerca per aquí...
Foro Natura
http://www.fotonatura.org/
Associació de la fotografía digital
http://www.afdbcn.com/ |
|
| |
 |
